Josef Wenzel I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josef Wenzel I

Retrat de Josef Wenzel I de Liechtenstein
Naixement 9 d'agost de 1696
Praga, Txèquia
Mort 10 de febrer de 1772 (als 75 anys)
Viena,Àustria
Altres noms Josef Wenzel Lorenz
Conegut/uda per mariscal de camp de l'exèrcit austríac
Títol Príncep de Liechtenstein, duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg

Josef Wenzel I de Liechtenstein (1696-1772) quart príncep de Liechtenstein entre 17121718, tutor del setè príncep Johann Nepomuk Karl i altre cop príncep fins a la seva mort.

Vincles familiars[modifica | modifica el codi]

Josef Wenzel Lorenz va néixer el 9 d'agost de 1696 a Praga, essent fill del mariscal de camp imperial Philipp Erasmus de Liechtenstein (1664–1704) i de Christina Theresa comtesa de Löwenstein-Wertheim-Rochefort (1665–1730). Als 16 anys va heretar el títol de príncep de Liechtestein, doncs el seu oncle Johann Adam I havia mort sense descendència masculina. Josef Wenzel era besnét de Gundaker, germà de Karl I de Liechtenstein, per tant era el primer príncep de la branca Wittelsbach.[1]

Príncep Eugen de Savoia

El 1719 l'emperador Carles VI va crear el principat de Liechtenstein i al seu capdavant va posar un membre de la família que ja portaven el títol de príncep de Liechtenstein. Aquesta persona va ser l'oncle de Josef Wenzel. Quan el fill del seu oncle va morir, el títol li va retornar però aquesta vegada com a regent del seu nebot Josef Johann Adam (1732-45). Després de la mort del seu nebot Johan Nepomuk, va tornar a ser príncep (1748-72).

Carrera diplomàtica i militar[modifica | modifica el codi]

En la seva infantesa i joventut va rebre una acurada educació. Un dels seus tutors va ser el lingüista Johann Balthasar Antesperg (1682–1765). En l'edat adulta va arribar a ser alhora un bon administrador de la cort i un bon estrateg. Entre els anys 1716-18 va formar part de l'exèrcit venecià en la guerra contra els turcs sota les ordres del príncep Eugeni de Savoia. El maig de 1734 va ser reclutat per a lluitar a la guerra de successió de Polònia, amb el grau de mariscal de camp. Entre els anys 1735-45 va ser ambaixador de l'emperador Carles VI a Berlin i a París.

Per recomanació del príncep Eugeni, Joseph Wenzel va rebre el 1739 la distinció de l'Orde del Toisó d'Or i aquell mateix any va ser nomenat general de la cavalleria.

L'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria.

El 1744, per ser un estrateg destacat va ser nomenat director general d'artilleria. A l'any següent, el nou emperador Francesc I, li va encomanar l'exèrcit austríac amb el càrrec de mariscal de camp per a la campanya italiana. Assumint aquesta funció va convertir l'artilleria austríaca en l'exèrcit més poderós del seu moment. El 1753 va ser nomenat comandant general d'Hongria.

A causa de l'especial estima que li tenia l'arxiduquesa Maria Teresa, se li va encomanar que anés a Parma a recollir Isabel de Borbó-Parma núvia del futur emperador, Josep II.

Saló de la fama del museu d'història militar

El 1764 va rebre la darrera comanda, dirigir la sessió d'elecció d'emperador, que va tenir lloc a Frankfurt del Main. Després, va rebre la gran creu del mèrit civil atorgat per l'orde hongaresa de sant Esteve.

Saló dels cavallers al museu de la guerra

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Josef Wenzel es va casar el 1718 amb la seva cosina Ana Maria de Liechtenstein, filla d'Anton Florian de Liechtestein i de la comtessa vídua de Thun. [2]

Van tenir cinc fills, tots ells van morir en la infantesa:

  • Felip Antoni (1719).
  • Felip Antoni (1720).
  • Felip Ernest (1722-1723).
  • Maria Isabel (1724).
  • Maria Alexandra (1727).

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Va morir el 10 de febrer de 1772 a Viena. La seva tomba es troba a la cripta del Casal de Liechtenstein a Vranov u Brna (Moràvia). El mateix any que es va casar va traspassar el títol de príncep de Liechtenstein al seu oncle i sogre. Després de la mort d'aquest, el títol va passar al seu cosí i cunyat Josep Joan Adam. Amb la mort del cosí el títol li va ser retornat. Per tant Josef Wenzel va ser príncep tres vegades (1712-18) (1732-45) (1748-72) i, com que no va tenir descendència, el títol el va heretar el seu nebot Franz Josef.

Reconeixement en la posteritat[modifica | modifica el codi]

Per la resolució imperial de 28 Febrer 1863 de Francesc Josep I d'Àustria es va afegir Josef Wenzel de Liechtenstein a la llista dels cabdills i generals d'Àustria dignes de fama i emulació eterna, motiu pel qual se li va fer una estàtua de mida natural que es pot visitar al Museu d'història militar. L'estàtua, acabada el 1868 és de marbre de Carrara i és obra de l'escultor Vincenz Pilz[3] Aquest museu té, a més, un bust del Mariscal de Camp a Liechtenstein de la mà del famós escultor Franz Xaver Messerschmidt.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Genealogische Seite zu Fürst Josef Wenzel I.
  2. Genealogy
  3. Johann Christoph Allmayer-Beck: Das Heeresgeschichtliche Museum Wien. Das Museum und seine Repräsentationsräume. Kiesel Verlag, Salzburg 1981, ISBN 3-7023-0113-5, S. 34
  4. Ilse Krumpöck: Die Bildwerke im Heeresgeschichtlichen Museum. Wien 2004, S. 120 f.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Wenzel I Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Evelin Oberhammer: Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit, editorial Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag Wien / München, 1990 ISBN=3-7028-0300-9
  • Johannes Kunisch: Liechtenstein, Joseph Wenzel. a Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 14, Duncker & Humblot, Berlin 1985, ISBN 3-428-00195-8, S. 518 f. (Digitalisat).
  • Evelin Oberhammer (Hrsg.): Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit. Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag, Wien / München 1990, ISBN 3-7028-0300-9.
  • Adolf Schinzl: Liechtenstein, Joseph Wenzel Fürst von und zu. A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). volum 18, Duncker & Humblot, Leipzig 1883, S. 623–625.