Josep Fontana i Lázaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Fontana i Lázaro

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Josep Fontana Lázaro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2018 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFabià Estapé i Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de València
Universitat Pompeu Fabra
Universitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1957–1980)
Barcelona en Comú Modifica el valor a Wikidata
Interessat enFranquisme i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJaume Vicens i Vives i Ferran Soldevila i Zubiburu Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRoberto Fernández Díaz, Jaume Claret Miranda, Martí Grau i Segú, Josep Maria Fradera Barceló i Jordi Figuerola Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 211601

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018)[1] fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 20 de novembre de 1931 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar Filosofia i lletres i es va especialitzar en Història a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1956. Posteriorment es va doctorar a la mateixa universitat el 1970. Fundador, i durant deu anys, director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives pertanyent a la Universitat Pompeu Fabra, va ser així mateix professor universitari de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Liverpool.[1]

L'any 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el primer Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya.[1] L'any 2009 va ser distingit pel Col·legi d'Economistes de Catalunya com a col·legiat d'honor.

Alumne de Jaume Vicens Vives i Ferran Soldevila, va desenvolupar principalment la seva recerca al voltant de la història econòmica i la història espanyola del segle xx. Així mateix, va rebre influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin.[1][3] Va ser col·laborador de les revistes d'història Recerques i L'Avenç. Fou membre, també, del consell editorial de la revista política Sin Permiso.[4][5]

Recerca històrica[modifica]

La seva anàlisi històrica va ser molt crítica amb el procés de la transició democràtica espanyola, procés que va portar, després de la mort del dictador Franco, al règim de monarquia parlamentària de Juan Carlos I. Una mostra d'aquesta visió és Bases per a una nova transició, conferència pronunciada el dia 30 d'octubre de 2004 a la seu central de la Universitat de València, en l'acte de cloenda dels XXXIII Premis Octubre.

En una entrevista per a Vilaweb, de 12 de juliol de 2007, després de guanyar el Premi Nacional de Cultura de Catalunya a la Trajectòria Professional i Artística, va opinar sobre les relacions entre l'estat i la nació, sobre la transició política espanyola, sobre la responsabilitat social de l'historiador i d'Europa. S'hi mostrà molt crític amb l'estat espanyol, arribant a l'afirmació: «M'apunto a la independència si és realitzable sense danys per ningú».[6]

Fontana fou un dels millors historiadors europeus de la seva generació a l'hora de captar l'essència del seu temps. Un dels seus aspectes més interessants n'és l'evolució intel·lectual: d'un ortodox marxisme historiogràfic d'accent britànic als seus inicis, a una segona etapa, coincident amb el canvi de segle, preocupat per la globalització capitalista i la construcció de les identitats, en què fusiona les qualitats de la seva trajectòria: les reflexions al voltant dels orígens del capitalisme paral·lel a l'estat contemporani, amb la crítica contundent a la globalització, adobat d'aquest sentiment de profunda decepció, amargor i pessimisme intel·lectual que arrossegà en els seus darrers llibres.[7]

El seu treball de recerca històrica i els seus interessos també es poden seguir a través de la seva biblioteca personal de la qual va anar fent donació a la Universitat Pompeu Fabra. Està formada per més de 40.000 volums i en destaca el fons antic de fullets datats majoritàriament el segle xix.[8] A la seva mort [9] se li va retre un sentit homenatge[10] i la Universitat Pompeu Fabra li va dedicar una càtedra homònima.[11]

Obres publicades[modifica]

  • 1971 — La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820) (Editorial Crítica)
  • 1979 — La crisis del Antiguo Régimen (Editorial Crítica)
  • 1981 — Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (Editorial Ariel)
  • 1982 — Historia: análisis del pasado y proyecto social (Editorial Crítica)
  • 1992 — La història després de la fi de la història (Eumo Editorial)
  • 1994 — Europa ante el espejo (Editorial Crítica)
  • 1999 — Enseñar historia con una guerra civil de por medio (Editorial Crítica)
  • 1999 — Introducció a l'estudi de la història (Editorial Crítica)
  • 2000 — La història dels homes (Editorial Crítica)
  • 2005 — Aturar el temps (Editorial Crítica)
  • 2006 — De en medio del tiempo (Editorial Crítica)
  • 2006 — La construcció de la identitat (Editorial Base)
  • 2007 — Historia de España, vol. 6: La época del liberalismo (Crítica-Marcial Pons)
  • 2010 — L'ofici d'historiador (Documenta Universitària)
  • 2011 — Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado & Presente)
  • 2013 — El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos de siglo (Pasado & Presente)
  • 2014 — La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (Eumo Editorial)
  • 2017 — El siglo de la revolución (Editorial Crítica)[12]
  • 2018 — L'ofici d'historiador (nova edició ampliada, Arcàdia)
  • 2018 — Sobre la història i els seus usos públics (Publicacions de la Universitat de València)
  • 2018 — La crisi com a triomf del capitalisme. Anàlisi del passat i perspectives marxistes (obra pòstuma, Tres i Quatre)[13]
  • 2019 — Capitalisme i democràcia 1756-1848 Com va començar aquest engany (obra pòstuma, Edicions 62)[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Fontana i Lázaro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Trilas, Ariadna «Josep Fontana: 'Alemanya ha aconseguit dominar de nou Europa'». Ara [Barcelona], núm., 17-12-2011, p.28-29. ISSN: 2014-010X.
  3. ↑ «Pensar en global, historiar en global». Catalunya Plural, 28-08-2018.
  4. ↑ «Josep Fontana - Después de la crisis» (pdf) (en castellà) pàg. 1. SinPermiso.info, 22-09-2013. [Consulta: 26 octubre 2013].
  5. ↑ «Josep Fontana». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.vilaweb.tv/?video=4921
  7. ↑ 7,0 7,1 Diez, Xavier. «Capitalisme i democràcia són un oxímoron». Vilaweb, 26-07-2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  8. ↑ «Josep Fontana ha donat més de 37.000 documents a la UPF». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 30-05-2008. [Consulta: 26 gener 2019].
  9. ↑ «Mor Josep Fontana Lázaro, un dels més grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 28-08-2018. Arxivat de l'original el 2019-07-16. [Consulta: 26 gener 2019].
  10. ↑ «La comunitat acadèmica ret homenatge a Josep Fontana i Lázaro». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 20-11-2018. [Consulta: 26 gener 2019].
  11. ↑ «La Càtedra Josep Fontana es posa en marxa amb una conferència de Ramón Villares, centrada en la figura de l’eminent historiador - Notícies - Focus UPF (UPF)». Universitat Pompeu Fabra, 28-09-2022. [Consulta: 30 setembre 2022].
  12. ↑ Bastenier, Miguel Ángel «Revolución en el siglo». EL PAÍS, 29-04-2017.
  13. ↑ «La crisi com a triomf del capitalisme». TresiQuatre.cat. [Consulta: 21 novembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Fontana i Lázaro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Fontana_i_Lázaro&oldid=31336008»