Josep-Lluís Carod-Rovira
| Josep-Lluís Carod-Rovira | |
|---|---|
 Carod-Rovira al 2008. |
|
|
|
|
| Mandat 22 de desembre de 2003 – 28 de gener de 2004 |
|
| Precedit per | Artur Mas i Gavarró |
| Succeït per | Josep Bargalló i Valls |
|
|
|
| Mandat 3 de desembre de 2008 – 29 de desembre de 2010 |
|
| Succeït per | Joana Ortega i Alemany |
|
|
|
| Mandat 1996 – 2004 |
|
| Precedit per | Àngel Colom |
| Succeït per | Joan Puigcercós |
|
|
|
| Mandat Juliol de 2004 – 7 de juny de 2008 |
|
| Precedit per | Jordi Carbonell |
| Succeït per | Joan Puigcercós |
|
|
|
| Naixement | 17 de maig de 1952 Cambrils (Baix Camp) Catalunya |
| Partit polític | Esquerra Republicana de Catalunya (1986-2011) |
| Professió | Filòleg |
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir entre el 2004 i el 2008.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser Tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat (1981-1988) i cap dels serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Fill d'Apeles Carod, saragossà del Cos de carrabiners de la República i després guàrdia civil,[1] i de Maria Rovira, cambrilenca, explica que va unir els dos cognoms amb un guió quan tenia 13 anys imitant al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El 2004 van sorgir algunes biografies apòcrifes que li atribuïen diversos cognoms. En un article publicat al diari Avui, el 24 de març del 2004, titulat "Nosaltres, els Pérez",[2] ell i la seva família denuncien la manipulació.
Militant del PSAN[1][3] (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertinença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra a la circumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'històric partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del Parlament de Catalunya el 1988. Al congrés de Lleida de 1989, Carod presenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis independentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom.
L'any 1996, Colom protagonitza una escissió d'Esquerra, que dóna lloc al Partit per la Independència, abans del congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens.
El 1999 i el 2003 encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya en el govern de la VII legislatura arran del pacte del Tinell, l'acord signat entre Esquerra, el PSC-CpC i ICV-EUiA després de les eleccions de novembre de 2003. Tan sols dos mesos després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller Primer, amb l'objectiu de que l'organització terrorista deixés de matar a Catalunya, la qual cosa havia pretès Carod des del 2002.[4] Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment dimiteix com a Conseller.[5] És designat candidat d'ERC a les eleccions generals espanyoles (2004), en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià Agustí Cerdà.
El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, és escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.
En les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 repeteix com a candidat i, en reeditar-se l'acord de govern amb PSC i ICV-EUiA, és nomenat Conseller de la Vicepresidència en el govern de Catalunya 2006-2010. El 3 de desembre de 2008 és nomenat Vicepresident del govern.[6]
L'any 2008, al Congrés Nacional d'ERC, no presenta la seva candidatura a President ni a Secretari General del partit, per la qual cosa deixa de presidir-lo, sent succeït en aquest càrrec per Joan Puigcercós.
L'abril de 2009, Josep-Lluís Carod-Rovira va deixar via lliure a Joan Puigcercós en renunciar a tornar a repetir com a cap de llista d'ERC a les següents eleccions catalanes.[7] El 2011, setmanes després de les eleccions municipals, es va donar de baixa del partit.[8]
[modifica] Obra com assagista
És l'autor dels assaigs:
- Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984)
- Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República (1988)
- Tornar amb la gent (1997)
- Jubilar la Transició (1998)
- El futur a les mans (2003)
- 2014 Que parli el poble català (2008).
| Càrrecs polítics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Artur Mas i Gavarró |
Conseller en Cap 2003-2004 |
Succeït per: Josep Bargalló i Valls |
| Precedit per: càrrec nou |
Conseller de la Vicepresidència 29 de novembre de 2006–2 de desembre de 2008 |
Succeït per: 'Josep-Lluís Carod-Rovira', vicepresident del Govern de la Generalitat |
| Precedit per: primer en el càrrec |
Vicepresident del Govern de la Generalitat 2 de desembre de 2008–29 de desembre de 2010 |
Succeït per: Joana Ortega i Alemany |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: Àngel Colom Colom |
Secretari General d'ERC 1996–2004 |
Succeït per: Joan Puigcercós i Boixassa |
| Precedit per: Jordi Carbonell i de Ballester |
President d'ERC 2004–2008 |
Succeït per: Joan Puigcercós i Boixassa |
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Josep-Lluís Carod-Rovira» (en castellà). Biografias y vidas. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ «L'Avui: Nosaltres, els Pérez». lobisme. Publicat originalment a l'Avui, 24/03/2004. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ «Biografia». Carod.cat. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/10/pagina-17/33993085/pdf.html Carod-Rovira tropieza con Batasuna. Diario La Vanguardia 10/09/02
- ↑ La destitució per part del President Maragall s'hauria valorat com a una acció influenciada pel govern espanyol (PSOE) que s'havia avançat a reclamar una acció contundent contra Carod. D'altra banda, ERC no volia presentar una renúncia que signifiqués un reconeixement d'un error comés pel seu president. La solució salomònica fou la dimissió de Carod per a poder presentar-se com a cap de llista a les eleccions generals espanyoles de 2004. Jordi Mercader. Mil dies amb PM. ISBN: 978-84-9867-046-2. pàg.80-81
- ↑ DOGC de nominació
- ↑ Carod: "Avalo Joan Puigcercós com a pròxim candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya"
- ↑ «Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC». Avui, 4/6/2011. [Consulta: 4 juny 2011].
[modifica] Enllaços externs
- Web oficial de Josep-Lluís Carod-Rovira
- Entrevista al programa Tengo una pregunta para usted de TVE (17 d'octubre de 2007) (castellà)
|
|||||
|
|||||
|
|||||||||||||||||
|
||||||||||||||
