Josep Antoni Coderch i de Sentmenat
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984[2] ) fou un arquitecte català. Estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on tingué com a professor a Josep Maria Jujol.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona on obté el títol d'arquitecte el 1941. El 1942 estableix despatx propi amb Manuel Valls. Va ser un dels principals responsables de l'obertura de l'arquitectura catalana de postguerra als corrents contemporanis internacionals. Començà a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i més tard amb Secundino Zuazo. Als dos any de finalitzar els estudis establí a Barcelona el seu despatx d'arquitectura junt a Manuel Valls. En anys posteriors dissenyà nombrosos edificis, alguns dels quals foren representatius del conjunt de la seva obra, com ara la Casa Ugalde i l'edifici d'habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona (edifici Catasús). Rebé diversos premis d'arquitectura i disseny i Josep Lluís Sert el va proposar com a representant d'Espanya al CIAM, el Congrés Internacional d'Arquitectes Moderns.
El seu Pavelló d'Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica. El 1965 Coderch inicià la seva activitat com a professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Fou membre del Team 10, participant en discussions junt a Peter Smithson, Alison Smithson, Aldo Van Eyck i d'altres.
Arquitectes i crítics de renom en el camp de l'arquitectura com Ricard Bofill i Vittorio Gregotti el consideren, per sobre de tots, l'autèntic protagonista del renaixement de l'arquitectura espanyola de la postguerra. Algunes de les seves obres són la casa Ugalde de Caldetes, la del pintor Antoni Tàpies a Barcelona, els edificis Trade també a Barcelona o l'ampliació de l'Escola d'Arquitectura de la Ciutat Comtal. Va ser guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera professional i el 1977 se li atorga la medalla del FAD. Va dissenyar algunes peces per als interiors dels seus edificis, entre les quals destaquen un llum de suspensió (1957) o les llars de foc Polo (1954-55) i Capilla (1952), realitzada juntament amb els també arquitectes Correa, Milà i Valls.[3]
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1971.
Obres representatives [modifica]
- Casa Ugalde (Caldes d'Estrac)
- Pavelló d'Exposicions, IX Triennal de Milà
- Casa Rozès (Roses)
- Casa Gili (1965) (Sitges, Catalunya)
- Casa Senillosa (Sitges)
- Edifici Banco Transatlántico (Barcelona)
- Edifici d'habitatges al carrer Johann Sebastian Bach o edifici Catasús (Barcelona)
- Casa Uriach (l'Ametlla del Vallès)
- Edificis Trade [4] (1968, Barcelona)
- Hotel del Mar (Palma de Mallorca)
- Casa Catasús (Sitges)
- Urbanització Can Pep Simó (Eivissa)
- Edifici d'habitatges Girasol (Madrid)
- Conjunt d'habitatges del Banco Urquijo (Barcelona)
- Edifici de l'Institut Francès (Barcelona)
- Ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (Barcelona)
- Centre Tècnic de Seat (Martorell)
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ La casa de la Marina a poblesdecatalunya.cat
- ↑ Article titulat José Antonio Coderch y Sentmenat, arquitecto publicat al periòdic espanyol El País el 7/11/1984.
- ↑ Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona
- ↑ Edificis Trade
- Article d'Enric González a El País 28/06/2009, titolat "La casa más hermosa del mundo": "http://www.elpais.com/articulo/opinion/casa/hermosa/mundo/elpepusocdgm/20090628elpdmgpan_7/Tes"
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Antoni Coderch i de Sentmenat |