Josep Altimira i Miramon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1889  Barcelona |
| Mort | 14 març 1944 (54 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Altres noms | Oxymel Oximel Llamp |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant, animador, il·lustrador |
Josep Altimira i Miramon, conegut amb el nom artístic d'Oxymel[1] i Llamp,[2] (Barcelona, 16 de maig de 1889[3] - Barcelona, 14 de març de 1944)[4] fou un Il·lustrador i animador català.
Trajectòria[modifica]
Va néixer al carrer de l'Hospital de Barcelona, fill d'Emili Altimira i Godfray, natural de Sentmenat, i de Carolina Marimon i Segú, natural de Barcelona.[3]
Va començar a dibuixar a revistes de principis del segle xx com ara l'Esquella de la Torratxa,[5] La Traca i La Tuies.[6] Els seus dibuixos, marcadament antifeixistes i satírics, li van portar problemes amb els successius règims dictatorials. Com a exemple d'això, trobem el pessebre que va dibuixar per al número 2.995 de l’Esquella de la Torratxa, en el qual Franco fa de Verge Maria i és mare d'un nadó que personifica el feixisme.[7] La revista El Nandu de Llofriu, per a la qual va treballar sovint, li va dedicar un article com un dels dibuixants més emblemàtics en el número 45, del qual va dibuixar la portada.[8] També va ser assidu col·laborador en diverses publicacions de l'editorial Sanxo, de Joan Sanxo i Farrerons.
Com a animador va treballar als estudis dels germans Baguñà Dibujos Animados Chamartín després de la guerra del 36. Va participar en la sèrie protagonitzada per Don Cleque, un personatge creat per Francesc Tur, animant-ne alguns episodis. També va participar amb alguna historieta a la revista animada Grabatos Tururut (1942-1943) i el trobem al departament de fons a la sèrie dirigida per Josep Escobar i protagonitzada pel brau Civilón.[9]
Reprenent la seva tasca com a dibuixant, cal tenir en compte que va haver d'anar als tribunals durant la dictadura de Primo de Rivera[10] i un cop acabada la guerra[11] pels seus dibuixos i caricatures de Francisco Franco. Durant la dura repressió del franquisme, va acabar posant-se al servei de la milícia per salvar la vida i la de la seva família. Va morir poc després, el 14 de març de 1944.
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Altimira i Miramón "Oxymel" or "Llamp" (Barcelona, 1880 - 1942/1944)» (en anglès). Drouot.com. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ «Protagonistes - Josep Altimira i Miramon, «Llamp»». Reeixida.cat. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Josep Altimira». Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1889.
- ↑ «Esquela de defunció» (en castellà). La Vanguardia, 14-03-1944, pàg. 12 [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ Capdevila, Jaume. L’Esquella de la Torratxa: 60 anys d’història catalana (1879-1939). Barcelona: Efadós. ISBN 978-84-15232-58-2..
- ↑ «La Tuies» (en castellà). Humoristan.org. [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ «El argonauta español» (en francès, català, castellà). Josep Pinyol Vidal. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «El Nandu de Llofriu» (en català). [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ Candel, José Maria. Historia del Dibujo Animado Español (en castellà). Múrcia: Filmoteca Regional de Murcia., 1992. ISBN 84-7564-147-4.
- ↑ Laguna Platero, Antonio. Carceller, el éxito trágico del editor de La Traca (en castellà). València: El Nadir, 2015, p. 195. ISBN 978-84-92890-94-1.
- ↑ «Estudios: Floreal, el TBO y la censura» (en castellà). Lluís Giralt. [Consulta: 10 març 2016].