Josep Anton Codina i Olivé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Anton Codina i Olivé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

Josep Anton Codina i Olivé (Barcelona, 24 de novembre de 1932 - Barcelona, 13 de març de 2021)[1] fou un director de teatre i dramaturg català. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional va destacar com a director de teatre, tot i que també va treballar com a professor, organitzador i programador de cicles teatrals i poètics, entre altres coses. L'any 2018 va rebre el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.[2]

Biografia[modifica]

L'inici de la seva activitat es remunta a l'any 1958 amb la fundació de l'Equip d'Expressió Dramàtica dins del moviment escolta de Catalunya, juntament amb Jordi Vilanova i Bosch, Francesc Albors, Jordi Aguadé i Albert Boadella, destinada a millorar les tècniques d'expressió artística.[3] D'altra banda, també es va moure dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona ajudant a ensobrar les invitacions, a més de participar com a actor. Així mateix, va col·laborar com a crític teatral a la revista Serra d'Or.[4]

A continuació, l'any 1963, va entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) com a alumne i ajudant de direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat. D'aquesta manera va participar en muntatges com Vent de garbí i una mica de por (1964) i Ronda de mort a Sinera (1965), entre altres obres. La companyia va suposar una renovació molt gran dins l'escena teatral del moment i en la millora professional dels actors, directors, escenògrafs, etc.[3]

La seva primera direcció professional fou Los títeres de Cachiporra (1964), obra de Federico García Lorca realitzada amb alumnes de l'EADAG, així com Balades del clam i la fam (1968) de Xavier Fàbregas i, Juli Cèsar (1968) de Shakespeare. L'any 1970 va estrenar en la clandestinitat Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, obra de Maria Aurèlia Capmany.[2]

A banda d'això, l'any 1965 va marxar a Itàlia per millorar els seus estudis teatrals, estada que li serviria per conèixer el Cabaret Literari i que l'inspiraria més endavant.[3] A més a més, va tenir l'oportunitat de treballar amb altres directors com Gianfranco de Bosio, Aldo Trionfo, Franco Enriquez i Carlo Quartucci.[4]

Des de l'any 1968 fins al 1975 forma la companyia Ca, Barret! amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Durant aquesta etapa s'encarrega de la direcció i producció d'espectacles de cabaret realitzats a la Cova del Drac, obres on es barreja el cant i el ball i a on s'aprofita per parlar de temes d'actualitat.[3] Són exemple Manicomi d'estiu (1968) de Jaume Vidal Alcover, Homenatge a Picasso (1971) de Josep Palau i Fabre, Dones, Flors i Pitança de Maria Aurèlia Capmany, etc. Després, l'any 1975 funda la companyia La Roda on dirigeix Varietat de varietats de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia, entre d'altres.

Cal destacar també la seva col·laboració com a professor en diverses institucions: entre els anys 1966 i 1995 va treballar a les Escoles Laietània, l'any 1972 a l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants, l'any 1974 a l'Escola d'Actors de Barcelona.[5] Així mateix, l'any 1980 dirigeix amb Pere Salabert l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Tarragona i, per últim, l'any 1988 comença a treballar a l'Institut del Teatre de Barcelona com a professor i coordinador. També, a l'Institut del Teatre, va col·laborar amb el MAE en tasques de documentació i recerca des de finals dels anys 80 i va dirigir els teatres de l'Institut a principis del 2000.

Fou també organitzador dels Festivals de Teatre de Tarragona (del 1971 al 1983) i del Festival Grec (edició del 1984 i 1985).

Fons[modifica]

L'estiu del 2019 va fer donació del seu fons al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.[6] Aquest aplega tota la documentació referent a la producció d'obres no realitzades, d'obres realitzades, d'obres on ha participat com a ajudant de direcció, a més de com a professor i organitzador de diferents esdeveniments. En destaquen principalment els programes de mà, els cartells, els guions, les projeccions escèniques i cinc titelles; els titelles representen als fundadors dels Quatre Gats, dissenyades per a l'espectacle Hometages a Picasso, i al propi Josep Anton Codina.[7]

Muntatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ CCMA 13-3-2021
  2. ↑ 2,0 2,1 «Josep Anton Codina i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Peidro, M., Verdial, E. «Josep Anton Codina.». Assaig De Teatre: Revista De l'Associació d'Investigació I Experimentació Teatral, 12, 1998, pàg. 267 [Consulta: Consulta 27 novembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Graells, G. Josep Anton Codina: una fita en el paisatge teatral. Barcelona: Diputació de Barcelona. Institut del Teatre., 2019. ISBN 978-84-9803-875-0. 
  5. ↑ Escola d'Actors de Barcelona
  6. ↑ Fons Josep Anton Codina al CDMAE
  7. ↑ «Donatiu de titelles de Josep Anton Codina». [Consulta: 13 desembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Anton_Codina_i_Olivé&oldid=30793495»