Josep Antoni Guiter

Josep Antoni Guiter

Biografia
Naixement	(fr) Joseph Antoine Sébastien Guiter 23 febrer 1761 Torrelles de la Salanca (Rosselló)
Mort	29 juny 1829 (68 anys) París
Diputat a la Convenció Nacional
14 de setembre de 1792 – 26 d'octubre de 1795
Diputat al Consell dels Cinc-Cents
13 d'octubre de 1795 – 20 de maig de 1797
Diputat al Corps Législatif
25 de desembre de 1799 – 1 de juliol de 1804
Diputat a la Cambra de Representants
15 de maig de 1815 – 13 de juliol de 1815
Circumscripció	Pirineus Orientals
Alcalde de Perpinyà
2 de gener de 1791 – 16 de setembre de 1792
← Pierre d'Aguilar Francesc Xavier de Llucià →
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, sacerdot
Partit	Bonapartista
Família
Parents	Théodore Guiter (nebot)
Membre del Consell dels Cinc-cents 20 octubre 1795 – maig 1797 Diputat dels Pirineus Orientals 2 setembre 1792 – 20 octubre 1795 Alcalde de Perpinyà 27 desembre 1790 – 16 setembre 1792 ← Pierre d'Aguilar – Francesc Xavier de Llucià → Conseller municipal de França

Josep Antoni Guiter (Torrelles de la Salanca, 23 de febrer del 1761 — París, 29 de juny del 1829) fou un religiós i polític nord-català que participà en els debats de la Revolució Francesa.

Biografia

Nasqué al Rosselló, per bé que procedia d'una cèlebre família de metges i cirurgians de Darnius. Estudià a Perpinyà, al Collège royal, i posteriorment es doctorà en teologia, s'ordenà sacerdot abans del 1789 i rebé un benefici a la col·legiata de Sant Joan de Perpinyà. Arran de la Revolució francesa prestà el jurament civil del clergat, cosa per la qual fou expulsat de l'estat eclesiàstic. El 28 de desembre del 1790 va ser elegit alcalde de Perpinyà, càrrec que ocupà des del 2 de gener de 1791 fins al 16 de setembre de 1792. Era professor a la universitat de Perpinyà quan, el 3 de setembre del 1792, el Departament elegí els 5 diputats i 2 suplents que l'havien de representar a la Convenció Nacional, i Guiter sortí en primera posició, amb 127 vots de 153 votants.

A la convenció va tenir una actuació moderada i s'oposà a l'execució de Lluís XVI, cosa que li valgué ser detingut amb 74 girondins més el 8 de juny del 1793. Després de la caiguda de Robespierre, els 75 girondins van ser alliberats el 30 de juliol del 1794, cosa que aprofità en Guiter per tornar al Rosselló a refer la seva delicada salut. Hom convocà noves eleccions el 8 de setembre del 1795, i va sortir elegit diputat pels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-Cents. El 1799 aprovà el cop d'estat de Napoleó Bonaparte i ocupà càrrecs en la seva administració, com el de Comissari Imperial de Queviures al camp de Bruges (1805). Va ser novament elegit diputat el 15 de maig del 1815, durant el Govern dels cent dies.

Sobre l'execució de Lluís XVI, Guiter manifestà que considerava el regicidi com una forma equivocada de sacrifici humà per la llibertat i la igualtat.

El seu nebot Théodore Guiter, notari com el seu pare, va ser elegit diputat a l'Assemblea Constituent del 1848, i a l'Assemblea Nacional el 1871.

Bibliografia

• Michel Cadet, « Guiter (Joseph, Antoine, Sébastien) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L), Perpignan, Publications de l'olivier, 2011, 699 p. (ISBN 9782908866414)
• Vidal Histoire de la Révolution française dans les Pyrénées-Orientales
• Torreilles Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution française

Enllaços externs

• L'actuació dels diputats catalans a la Convenció Nacional Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)