Josep Ardèvol i Gimbernat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep Ardèvol i Gimbernat (Barcelona, 13 de març de 1911L'Havana, Cuba, 9 de gener de 1981) fou un compositor cubà d'origen català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de nen inicià els estudis musicals amb el seu pare, el pianista, director d'orquestra i compositor Ferran Ardèvol Miralles; una vegada acabada l'educació artística, emprengué viatge envers l'Havana (1930) i es presentà allà com a pianista i compositor, llaurant-se un ràpid i merescut prestigi en els cercles filharmònics havaners, que li va permetre realitzar el seu designi de constituir una orquestra de cambra amb el vertader caràcter funcional d'aquest conjunt, es dir, un grup instrumental dedicat a interpretar amb igual fidelitat i unció les creacions de dels clàssics i antics que les produccions instrumentals característiques de l'escola contemporània.

La crítica, la càtedra i el públic havanes concediren els seus favors a Ardévol, qui, per a optar a la càtedra d'Història i Filosofia de la Música, del Conservatori Nacional de l'Havana, hagué de nacionalitzar-se cubà. Aquesta càtedra la guanyà per oposició, i des d'aleshores (1935) desenvolupà també la crítica d'art en els diaris i revistes locals. El 1934 es presentà en el Lyceum al front de l'Orquestra de Cambra de L'Havana, i en tres anys d'exercici feu escoltar el repertori més genuí i característic del conjunt instrumental de mitjana sonoritat, des de les modalitats rigoroses i mesurades del Concerto Grosso fins a les agosarades concepcions dels grups avantguardistes. Interpreta Wolfgang Amadeus Mozart al costat de Béla Bartók, compositors cubans i espanyols, malgrat que aquests siguin arcaics o modernistes. Arcangelo Corelli, Gabrielli, Joseph Haydn, Purcell, s'agermanen amb Markevitx, Ígor Stravinski, Darius Milhaud, etc. Ell va poder vantar-se d'haver portat a cap, i amb la satisfacció que revela el programa-repertori del tercer aniversari, un esdeveniment artístic d'universal significació en un circuit de 37 concerts. Tan valuosa aportació als annals de la música havanera mereix ser completada amb troballes cèlebres del repertori de cambra, com obres signades per Giovanni Battista Pergolesi (exquisits fragments finals del conjunt de cordes de La serva padrona), Arnold Schönberg (números del Pierrot Lunaire), etc. De la seva pròpia producció donà a conèixer Fanfàrries, Música de cambra per sis instruments, Sardana, II Sonata a tres (per a dues flautes i viola) i altres creacions de l'especialitat anotada.

En realitzar -ara amb el nom de Sociedad de la Orquesta Da Camara- el 55è. concert de l'entitat, Ardévol puntualitza el seu programa en els termes següents: "Nosaltres no hem pretès mai reduir-nos a la divulgació; volem, abans de res, fer una obra creadora, a la que es supedita sempre el principi de la divulgació. Per tant, no som tolerants i preferim totes les dificultats econòmiques a apartar-nos un fil dels nostres principis".

Va ser professor de composició, agrupant al seu voltant a un grup de joves músics amb els que va escometre un moviment de renovació on els resultats no trigaren a fer-se notar. En un opuscle titulat Presencia cubana en la música universal (L'Havana, 1945) s'hi exposen els objectius del Grupo de renovación musical i la seva estètica.

Obres[modifica | modifica el codi]

Obres orquestrals: Tres simfonies (1943-45): Triptico de Santiago (1949); Versos sencillos, sobre text de José Martí (1952); Triptico de Pinar del Rio (1954), i Música para pequeña orquesta (1957).

La seva producció de música de cambra comprèn tres quartets de corda, la Sonata per a violí i piano (1947) i dues sonates per a violoncel i piano. A més compongué, Yugo y estrella, per a veu i cinc instruments, sobre text de José Martí i, per a cor i orquestra, La sangre numerosa, sobre poema de Nicolás Guillén (1962), Cantos de revolución (1962), el ballet Forma (1943), La Burla de Don Pedro a caballo (1943) per a solistes, cor i orquestra i peces per a piano.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1936-1939, pag. 346 de l'enciclopèdia Espasa
  • Suplement 1981-1982, pag. 931 de l'enciclopèdia Espasa