Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu

Biografia
Naixement	(es) José Bertran y Musitu 2 de febrer de 1875 Montpeller
Mort	11 de març de 1957(1957-03-11) (als 82 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)
Ministre de Gràcia i Justícia
8 de març de 1922 – 1 d'abril de 1922
← José Francos Rodríguez Mariano Ordóñez García →
President	José Sánchez Guerra y Martínez
Diputat al Congrés dels Diputats
18 de setembre de 1905 – 15 de setembre de 1923
← Pau Barbé i Huguet - →
Districte	Vilanova i la Geltrú
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Lliga Regionalista
Família
Fills	Felip Bertran i Güell
Pare	Felip Bertran i d'Amat
Parents	Domènec Sert i Badia (cunyat)
Ministre de Gràcia i Justícia 8 març 1922 – 1r abril 1922 ← José Francos Rodríguez – Mariano Ordóñez García → Diputat a Corts 18 setembre 1905 – 15 setembre 1923 ← Pau Barbé i Huguet Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Biografia

Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.

Fill del català Felip Bertran i d'Amat i Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843-1891), va estar casat amb Maria Cristina Güell i López. Antic carlista, després de militar a la Unió Regionalista serà un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la que participarà en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919. Fou un dels organitzadors del pistolerisme, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l'1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra. En produir-se l'aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d'espionatge franquista a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE) i més tard a l'unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).

Obres

• Bertrán y Musitu, José. El derecho especial del valle de Arán (en castellà). J. Espasa, 1901 [Consulta: 7 març 2011]. 
• Bertrán y Musitu, José. La suspensión de pagos del Banco de Barcelona: notas del informe sobre nulidad del convenio (en castellà). Unión Librera de Editores, 1923 [Consulta: 7 març 2011]. 
• Bertrán y Musitu, José. Experiencias de los Servicios de información del nordeste de España (S.I.F.N.E.) durante la guerra: una teoría, una técnica y una escuela sobre información general (en castellà). Espasa-Calpe, s.a., 1940 [Consulta: 7 març 2011]. 

Bibliografia

• Portavella, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-216-9. 

Càrrecs públics
Precedit per: José Francos Rodríguez	Ministre de Gràcia i Justícia (març-abril) 1922	Succeït per: Mariano Ordóñez García