Josep Briansó i Salvador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep Briansó i Salvador (Reus, Baix Camp, 1888 - 1949) fou un metge i polític català fill d'Emili Briansó. Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, i s'especialitzà en psiquiatria. Pel seu prestigi fou director de l'Institut Pere Mata de Reus entre abril de 1922 i novembre de 1936 i col·laborador de les publicacions del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, sindicat del que n'era membre. Formava part del cos de redactors del diari Las Circunstancias.

El 1930 dirigí el Partit Republicà de Reus, però poc després ingressà a Acció Catalana Republicana (ACR), partit del que fou membre del consell general. El 1931 presidí el Centre Republicà d'Acció Catalana de Reus i fou membre del Consell Consultiu del Partit Catalanista Republicà (1931). A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la província de Tarragona dins les llistes del Front d'Esquerres.

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República, raó per la qual en acabar la guerra fou detingut a Barcelona per les autoritats franquistes i empresonat a la Presó Model. El 1943 fou alliberat i treballà en una clínica particular a Reus fins a la seva mort. Va publicar diversos llibres sobre psiquiatria.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 144-145. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]