Josep Caixés Gilabert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:48, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Caixés Gilabert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1886 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, catedràtic de batxillerat, físic Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata

Josep Caixés Gilabert (Reus, 1886 - 1954) fou un polític reusenc, i un físic i químic.

Biografia

Els primers estudis els féu a Reus. Va estudiar química i després ciències físiques a Barcelona, i va obtenir el títol de catedràtic d'Institut, exercint per primer cop a l'escola superior d'Indústries de Vilanova i la Geltrú, i més tard a Madrid i a Mallorca. El 1914 va obtenir la càtedra d'agricultura a Reus on va restar fins a la mort excepte durant la guerra. El 1922 fou regidor fins al 1930. El 1925 fou director de l'Institut que abans era el convent de Sant Francesc on va fer millores a l'edifici i un jardí botànic. El 1931 fou designat alcalde i va governar en minoria i destituït a l'adveniment de la República, però hi continuà com a regidor de la Lliga fins al 1934. El 1930 fou nomenat també director de l'Escola del Treball, que havia impulsat junt amb altres.[1] Home de dretes, dóna suport als feixistes en 1936 i es desplaçà a la zona franquista, on va ser nomenat director de l'institut de Burgos.[2] En acabar la guerra va ser membre de la comissió gestora de l'ajuntament del nou règim, amb l'alcalde José M. Fernández de Velasco, fins a 1940, quan recuperà el seu càrrec de director de l'Institut, i on dirigia la revista estudiantil Ecos, de contingut ultra catòlic i culturalment espanyola.[3] També va ser president del Centre de Lectura el 1922-1923. Va impulsar la construcció d'un col·legi residència al costat de l'ermita del Roser el 1933, però va morir el dia abans de la posada de la primera pedra el 1954.[1] Col·laborà a publicacions locals, com ara Diari de Reus, Batxiller, Aules i Revista del Centre de Lectura i va ser president de l'Associació de la Premsa.[4] Tenia la Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.[1]

La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 163. 
  2. Amorós, Xavier. L'agulla en un paller. Barcelona: Pòrtic, 1986, p. 83. ISBN 8473062752. 
  3. Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme: 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 291. 
  4. Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 148. ISBN 84-29712879. 
  5. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 75-76. ISBN 9788497916929. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomàs Piñol Gasull
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1931
Succeït per:
Evarist Fàbregas i Pàmies