Josep Caixés Gilabert
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1886 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 23 setembre 1954 (68 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, catedràtic de batxillerat, físic |
| Partit | Lliga Regionalista |
Josep Caixés Gilabert (Reus, 1886 - 1954) fou un polític reusenc, i un físic i químic.
Biografia
Els primers estudis els féu a Reus. Va estudiar química i després ciències físiques a Barcelona, i va obtenir el títol de catedràtic d'Institut, exercint per primer cop a l'escola superior d'Indústries de Vilanova i la Geltrú, i més tard a Madrid i a Mallorca. El 1914 va obtenir la càtedra d'agricultura a Reus on va restar fins a la mort excepte durant la guerra. El 1922 fou regidor fins al 1930. El 1925 fou director de l'Institut que abans era el convent de Sant Francesc on va fer millores a l'edifici i un jardí botànic. El 1931 fou designat alcalde i va governar en minoria i destituït a l'adveniment de la República, però hi continuà com a regidor de la Lliga fins al 1934. El 1930 fou nomenat també director de l'Escola del Treball, que havia impulsat junt amb altres.[1] Home de dretes, dóna suport als feixistes en 1936 i es desplaçà a la zona franquista, on va ser nomenat director de l'institut de Burgos.[2] En acabar la guerra va ser membre de la comissió gestora de l'ajuntament del nou règim, amb l'alcalde José M. Fernández de Velasco, fins a 1940, quan recuperà el seu càrrec de director de l'Institut, i on dirigia la revista estudiantil Ecos, de contingut ultra catòlic i culturalment espanyola.[3] També va ser president del Centre de Lectura el 1922-1923. Va impulsar la construcció d'un col·legi residència al costat de l'ermita del Roser el 1933, però va morir el dia abans de la posada de la primera pedra el 1954.[1] Col·laborà a publicacions locals, com ara Diari de Reus, Batxiller, Aules i Revista del Centre de Lectura i va ser president de l'Associació de la Premsa.[4] Tenia la Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.[1]
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 163.
- ↑ Amorós, Xavier. L'agulla en un paller. Barcelona: Pòrtic, 1986, p. 83. ISBN 8473062752.
- ↑ Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme: 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 291.
- ↑ Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 148. ISBN 84-29712879.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 75-76. ISBN 9788497916929.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Tomàs Piñol Gasull |
Alcalde de Reus 1931 |
Succeït per: Evarist Fàbregas i Pàmies |