Josep Campeny i Santamaria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Campeny i Santamaria

Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922) fou un escultor català.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la Rambla de Sant Isidre d'Igualada,[3] segon fill d'una família de vuit germans. De molt jove començà a fer escultures copiant figures del retaule de l'església de Santa Maria d'Igualada.[1] Als 4 anys la seva família es va instal·lar a Barcelona, al barri del Raval. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja) i l'any 1881 exposà obres a la Sala Parés, incloent-hi l'escultura d'un gos llop.[1] Entre els seus companys d'estudis hi ha en Josep Llimona i l'Eliseu Meifrèn i Roig. L'any 1883 va anar a estudiar a París, gràcies al mecenatge de la família Muntadas,[1] propietària de L'Espanya Industrial. L'any 1911 va ser nomenat professor de l'Escola d'Arts i Oficis de la plaça Trilla de Barcelona.[1]

Va participar en moltes exposicions i obtingué molts premis, incloent-hi la tercera medalla a l'Exposició Universal de 1888,[1] segona medalla a les exposicions de Belles Arts de Barcelona de 1893, 1896 i 1907[1] i a les exposicions de Belles Arts de Madrid de 1899 i 1906, i medalla d'or a les Exposicions de Viena (1904), amb Fascinación i Zaida,[1] de Budapest (1907),[4] i d'Atenes (1908) amb Epíleg.[1]

Practicà un realisme anecdòtic amb preferència per temes animals en moviment com Cérvol atacat per una àguila (1894) al Museu d'Art Modern de Barcelona i Epíleg (1908) així com monumentals (General Lasarte, Iquique, antigament Perú i actualment Chile). Fou autor de grup de bronze L'Oració de Jesús a l'Hort de Getsemaní del Primer Misteri de Dolor, al Rosari Monumental de Montserrat (1897-1900). Modelà un dels lleons del monument madrileny a Alfons XII i esculpí testa, bust o cos sencer de figures com Jacint Verdaguer, el tenor Masini, el còmic Fontova, l'historiador Balaguer[4] o el poeta Manuel de Cabanyes.[4] El monument al poeta Cabanyes es pot contemplar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[5]

Els anys 1879 i 1903 va realitzar dues escultures, en guix, dedicades als dotze treballs d'Hèrcules: en una es veu l'àliga devorant el fetge de Prometeu encadenat, mentre que l'altra mostra la lluita entre Hèrcules i l'àliga. Els originals es troben a l'Ateneu Igualadí. L'any 1972, Ros i Sabaté va realitzar sengles còpies en bronze que es poden contemplar actualment a les places de Sant Miquel i del Pilar, a Igualada.[6]

El 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.[4] Una d'elles és la Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.[7] Les altres dues obres són la Font del Noi dels Càntirs, situada a la plaça Urquinaona de Barcelona, i la Font del Trinxa (Ronda Universitat-Pelai).

Va instal·lar una escultura a Montserrat, inaugurada l'11 de juny de 1911, anomenada Monument als herois del Bruc, que va desaparèixer durant la guerra civil espanyola.

En l'actualitat la ciutat d'Igualada atorga el Premi d'Escultura Josep Campeny. L'any 2010 el premiat fou l'italià Cristiano Benassi.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 57. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013]. 
  3. Ajuntament d'Igualada, Personatges i fets històrics
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 La Vanguardia, 11 de febrer de 2010, La fuente de la Granota, restaurada (castellà)
  5. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001. ISBN 84-931438-3-9. 
  6. Pobles de Catalunya, Hèrcules i Prometeu encadenat
  7. Pobles de Catalunya, Font de la Granota
  8. Anoia Diari, 30/11/2010, Es lliuren els Premis Ciutat d'Igualada...

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Campeny i Santamaria Modifica l'enllaç a Wikidata