Josep Carner i Puig-Oriol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Josep Carner, "el príncep dels poetes catalans". Per a l'escriptor i polític de la mateixa època, vegeu: Josep Carner i Ribalta
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner 1970.jpg
Josep Carner el 1970
Pseudònim(s) Pere de Maldar
Naixement 9 de febrer de 1884
Barcelona, Barcelonès
Mort 4 de juny de 1970 (als 86 anys)
Brussel·les, Bèlgica
Activitat Poeta, periodista, autor de teatre i traductor
Nacionalitat Catalunya
Gèneres Poesia

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Taula de continguts

Biografia[modifica]

El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A més a més, va escriure gran quantitat de textos en vers.

A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'una breu estada a Catalunya. És enterrat al cementiri de Montjuïc. L'arxiu i la biblioteca personal són consultables a la Biblioteca de Catalunya.

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a què segles d'abandonament del català com a llengua de cultura l'havien forçada, envigorint les troballes dels seus mestres anteriors (especialment, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i els poetes de l'Escola Mallorquina) i aportant-hi la gràcia del seu inconfusible estil. En les seves poesies uneix la tradició literària europea des de la clàssica de Francesco Petrarca fins a la pròpia catalana passant per l'obra dels romàntics anglesos i la poesia didàctica francesa del XVIII, una tradició filtrada pel seu talent individual que li permet assolir una gran perfecció lingüística i un estil molt personal que amoroseix amb components de delectada contemplació i distanciada ironia un pensament d'humilitat franciscana i d'inconfessat escepticisme quant a la condició humana.

D'acord amb la relació establerta per Jaume Coll [1], el corpus dels llibres de poesia de Josep Carner està constituït per:

  • Llibre dels poetes (1904)
  • Corones (1904)
  • Primer llibre de sonets (1905)
  • Els fruits saborosos (1906)
  • Segon llibre de sonets (1907)
  • La malvestat d'Oriana (1910)
  • Verger de les galanies (1911)
  • Les monjoies (1912)
  • Auques i ventalls (1914)
  • La paraula en el vent (1914)
  • Bella terra, bella gent (1918)
  • L'oreig entre les canyes (1920)
  • La inútil ofrena (1924)
  • El cor quiet (1925)
  • Sons de lira i flabiol (1927)
  • Els fruits saborosos (1928)
  • El veire encantat (1933)
  • Auques i ventalls (1935)
  • La primavera al poblet (1935)
  • Lluna i llanterna (1935)
  • Bella terra, bella gent (1936)
  • Nabí (1941)
  • Tres diumenges (1946)
  • Paliers (1950)
  • Llunyania (1952)
  • Arbres (1953)
  • Obres completes Poesia, 1957)(recull). Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència (Premi Lletra d'Or, 1958) i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.
  • Lligam (1961)
  • Museu zoològic (1963)
  • Bestiari (1964)
  • Encís de Provença (1966)
  • El tomb de l'any (1966)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[modifica]

Teatre[modifica]

Prosa[modifica]

  • L'idil·li dels nyanyos (1903)
  • Les planetes del verdum (1918)
  • Les bonhomies (1925)
  • Tres estels i un ròssec (1927)

Referències[modifica]

  1. ↑ Coll, Jaume. «Els llibres de poesia de Josep Carner». Catalan Review, Volum VI, 1992.
  2. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, obres presentades l'any 1899, obra 38
  3. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, obres presentades l'any 1899, obra 163
  4. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, obres presentades l'any 1910, obra 217
  5. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1917, document 231
  6. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, obres presentades l'any 1922, obra 182
  7. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1922, document 183
  8. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1922, document 184
  9. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 137
  10. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 191
  11. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1934, document 7

Enllaços externs[modifica]

Biografies[modifica]

Obra[modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Carner_i_Puig-Oriol&oldid=11877170»