Josep Cervera i Bret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Cervera i Bret

Josep Cervera Bret
Naixement 1 de setembre de 1883
Peralada, Alt Empordà
Defunció 5 de setembre de 1969 (als 86 anys)
Roses, Alt Empordà
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Contrabaixista i compositor de sardanes
Pares Jaume Cervera i Marquès
Lloc web oficial
Josep Cervera Bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà, 1 de setembre de 1883 - Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.[1]

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d'una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l'estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s'estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l'escola del Castell. Per damunt d'altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d'estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s'hi plenament, estudiant la tècnica de l'escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l'envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l'època, el mestre Pere Valls i Duran. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap al 1903 funda l'orquestra Los Noys de Peralada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins al 1940.

A partir d'aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d'obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d'aquest difícil instrument. Ell mateix l'usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l'instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d'acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins al 1959.

Davant l'obstacle de trobar obres escrites per contrabaix es decideix a compondre'n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L'any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d'hivern, Brots tendres, etc.

L'any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s'estrenà per la festa major de l'any següent. També va musicar el Ball del Drac d'Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L'any 1940 Josep Cervera deixa l'Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L'últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l'últim de tots en públic el donà a Figueres l'any 1959 amb l'acompanyament de la Camila Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

L'any 1987 l'Ajuntament de Roses li va dedicar un homenatge i va posar el seu nom a un carrer de la vila.

Composicions musicals[modifica | modifica el codi]

Tipus de composició Número
Ballables
2
Cants religiosos
1 0
Marxes
1
Nadal·les
2
Sardanes
1 6
Solos per a contrabaix
5 2

Ballables[modifica | modifica el codi]

  1. El Ball de la Platja de Roses (1951)
  2. El Ball del Drac d'Olot (1940)

Cants religiosos[modifica | modifica el codi]

  1. Bendita sea tu pureza (1902)
  2. Tantum Ergo (1910)
  3. Pare Nostre (1927)
  4. O Salutaris (1954)
  5. Panis Angelicus (1954)
  6. Stabat Mater (1955)
  7. O sacrum Convivum (1956)
  8. Ave Maria
  9. Sense Títol. Duo per a Tenor i Baríton
  10. Santa Maria (1931)

Marxes[modifica | modifica el codi]

  1. La caída de la tarde (1910). Marxa fúnebre

Nadal·les[modifica | modifica el codi]

  1. La Nadala (poema Mn.Jacint Verdaguer) (1954)
  2. Els tres reis de l'Orient

Sardanes[modifica | modifica el codi]

  1. La papallona encantada (1907)
  2. Flor d'Ivern (1909)
  3. Mirant al cel (1918)
  4. La bruixa saltirona (1918)
  5. La Papallona i el mosquit (1918)
  6. Lo fill que torna (1924)
  7. Brots tendres
  8. Clavellinera
  9. Deliris d'amor
  10. Espines i roses
  11. Flor de Primavera
  12. Juga i no ploris
  13. La canço del llenyataire
  14. Lo sommi d'una verge
  15. Records de Marseille
  16. Somni bruixenc

Solos per a contrabaix[modifica | modifica el codi]

  1. Adorando al altísimo (1942)
  2. Al Pie del altar (1918)
  3. Albada (1951)
  4. Allegro Moderatto
  5. Andante
  6. Andatino Moderato
  7. Berceuse
  8. Capricho
  9. Chispas eléctricas (1907)
  10. Cielo Gris (1960)
  11. Concierto Fantasia
  12. Concierto nº1
  13. Concierto nº 2
  14. Duo De concierto Nº 1. Dedicada a Pere Valls
  15. Duo de concierto nº2 (1915)
  16. Duo de concierto Nº3 (1912)
  17. Duo de Concierto para violin y contrabajo (1912)
  18. Duo para dos contrabajos (1953)
  19. El brujo del contrabajo (1920)
  20. Elegia
  21. Estrella (1918)
  22. Fantasía (1920)
  23. Fantasia con Variaciones (1912)
  24. Fantasia Con Variaciones
  25. Fascinación
  26. Flor Magnetica
  27. Gavota Nº 1
  28. Gavota nº2 (1921)
  29. Introd. y Var. sobre El Carnaval De Venecia
  30. Introduccion y Tarantel·la (1921)
  31. La Bruja misteriosa (1909)
  32. La Tramontana (1909)
  33. Larghetto
  34. Melodia Para Contrabajo
  35. Minuetto (1922)
  36. Movimiento Atomico
  37. Nocturno (1950)
  38. Recuerdo de Londres (1914)
  39. Reverie (1951)
  40. Romanza
  41. Serenta nº 1
  42. Serenata nº 2 (1942)
  43. Somni Bruixenc
  44. Somni Fantastich
  45. Suspiros (1918)
  46. Vals de Concierto (1919)
  47. Vals De Concierto nº 1
  48. Vals De Concierto nº 2
  49. Vals obligado de contrabajo (1918)
  50. Vals obligado de contrabajo (1920)
  51. Vals para contrabajo (1922)
  52. Variaciones para Contrabajo

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Sonats? Obras para Contrabajo. MORALEDA, 2012.

Intèrprets; Contrabaix: Christoph Rahn. Piano: Daniel Espasa

    • CONCERT OBLIGAT/FANTASIA II (Pere Valls)
    • KONZERSTÜCK OP 34 (Franz Simandl)
    • ELEGIA (Josep Cervera)
    • CAPRICCIO DI BRAVURA (Giovanni Botessini)
  • El Bruixot del Contrabaix. Alternativa, 1996
    • La Papallona Encantada
    • Gavota núm. 1
    • Albada
    • El Carnaval de Venècia
    • Minuetto
    • Vals per a Contrabaix

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roig, Sebastià. «Josep Cervera:el contrabaixista hipnòtic». Diari Ara, 17/4/2014 [Consulta: 22 abril 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roig Casamitjana, Sebastià. Josep Cervera: El contrabaixista hipnòtic. «Diari ARA».. Suplement Comarques Gironines 17 d'Abril de 2014. Barcelona.
  • Roig Casamitjana, Sebastià. El Bruiot del contrabaix. «Diari de Girona».. Suplement Dominical 9 de Febrer de 2014. Girona.
  • Testi Pibernat, James Luigi. Catalonian Virtuoso Josep Cervera Bret. Pàg 9 a 15 «Bass World Magazine». Bass World Magazine. Number 37. Vol I. The Magazine of International Society of Bassists 2013. Dallas, Texas. USA
  • Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. 907 p.: il. p. 208
  • Testi Pibernat, James Luigi. Josep Cervera i Bret "El Bruixot del contrabaix". La Jonquera, 2003
  • Puertas, David. Dossiers pedagògics: El contrabaix solista amb l'Orquestra Camerata XXI. Pàg 6 «Dossier Pedagògic Camerata XXI- Area de Joventut Generalitat de Catalunya».
  • Gándara Eiroa, Xosé Crisanto La escuela de contrabajo en España, article a Revista de Musicología, 23: 1 (2000), p. 147-186
  • Gándara Eiroa, Xosé Crisanto. Cervera i Bret, Josep, a Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Madrid: SGAE, 1999, vol. 3, p. 513

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Cervera i Bret