Josep Escolà i Segalés
| Josep Escolà | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Josep Escolà i Segalés | |
| Sobrenoms | el catedràtic del futbol |
|
| Data de naixement | 28 d'agost de 1914 | |
| Lloc de naixement | Barcelona (Catalunya) | |
| Data de mort | 7 de març de 1998 (als 83 anys) | |
| Lloc de mort | Barcelona (Catalunya) | |
| Equip | ||
| Posició | Davanter | |
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1932-1934 1934-1937 1937-1939 1940-1948 |
UE Sants FC Barcelona FC Sète FC Barcelona |
X (X) 37 (31) X (X) 115 (55) |
| Selecció nacional2 | ||
| 1931-1948[1] 1941-1945 |
10 (2) 2 (1) |
|
| Equips entrenats | ||
| 19xx-xx 1951-1952 1954-1955 19xx-xx |
CF Badalona CE Sabadell CD Castellón Levante UD |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga, |
||
Conegut com el catedràtic del futbol, Josep Escolà i Segalés (Barcelona 1914 - 1998) fou un futbolista que va destacar per la seva intel·ligència, visió de joc, qualitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp. Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip i un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.
Trajectòria [modifica]
La suspensió de la Lliga com a conseqüència de la Guerra Civil va fer que el Barça realitzés una gira per Mèxic i els Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blaugrana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Seta i va fixar la seva residència a França. Hi va romandre fins al final del conflicte bèl·lic, i el 1940 va tornar al Barcelona, tot i que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.
Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquerir tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa del 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.
Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com a entrenador. Va dirigir el Badalona, Sabadell, Castelló, salvant l'equip del descens a Tercera divisió, i Llevant, al qual va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com a preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.
Referències [modifica]
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- Futbolistes barcelonins
- Entrenadors de futbol catalans del sud
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1930
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1940
- Futbolistes de la UE Sants
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1930
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1940
- Entrenadors del CE Sabadell
- Entrenadors del Club Esportiu Castelló
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Santsencs