Josep Espada i Virgós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Espada)
Infotaula de personaPepe Espada
Biografia
NaixementJosep Espada i Virgós
7 de juny de 1912
Palafrugell, Catalunya
Mort7 d'octubre de 1989(1989-10-07) (als 77 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1928-1934 FC Palafrugell
1934-1937 RCD Espanyol 35 (3)
1940 UE Llevant-Gimnàstic
1940-1943 Girona FC
1943-1945 RCD Espanyol 14 (3)
1944-1945CE Constància (cedit)
1945-1947 Reus Deportiu
Selecció nacional
Anys Equip
1934-1935 Catalunya Catalunya
Equips entrenats
1947-1949 RCD Espanyol
1950-1951 CE Alcoià
1952-1953 Girona FC
1955-1957 RCD Espanyol
1957-1959 CD Tenerife
1959-1961 Terrassa FC
1961-1962 Club León
1966 RCD Espanyol

Josep Espada i Virgós (Palafrugell, 7 de juny de 1912 - Barcelona, 7 d'octubre de 1989)[1] fou un futbolista català dels anys 1930 i posteriorment entrenador.

Trajectòria[modifica]

Començà a jugar al FC Palafrugell a l'edat de 14 anys. En el club gironí es convertí en un jugador molt valorat pretès pels grans clubs de Barcelona.[2] L'any 1934 ingressà al RCD Espanyol.[3] Començà jugant d'interior dret i acabà de mig centre. Romangué al club fins a la Guerra Civil. Acabada la contesa jugà al Llevant-Gimnàstic[4][5] i tres temporades al Girona FC,[6] acabant retornant a l'Espanyol l'any 1943 per jugar la copa i la lliga de la temporada següent. Posteriorment jugà al CE Constància i al Reus Deportiu com a jugador entrenador.[7][8][9][10]

L'any 1947 retornà a l'Espanyol com a entrenador durant dues temporades. Espada fou un home de club. L'any 1955 retornà a la banqueta del club, fent tàndem amb Ricard Zamora, aconseguint salvar l'equip del descens després de disputar la fase de promoció. El tàndem continuà a la banqueta fins al 1957, any en què aconseguí arribar a la final de la Copa, en la qual l'Espanyol fou derrotat pel FC Barcelona per 1 a 0. La seva darrera etapa a la banqueta espanyolista fou el 1966, formant aquest cop tàndem amb Alfredo Di Stéfano, i aconseguint salvar l'equip novament del descens. A més de l'Espanyol fou entrenador del CE Alcoià, CD Tenerife, Girona FC, Terrassa FC i León de Guanajuato a Mèxic.[9]

El 29 d'abril de 1988 va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat de Catalunya.[11]

Palmarès[modifica]

RCD Espanyol

Referències[modifica]

  1. «Falleció Pepe Espada». Mundo Deportivo, 08-06-1989. [Consulta: 20 gener 2012].
  2. «¿Traspasos a la vista?». Mundo Deportivo, 15-06-1931. [Consulta: 20 gener 2012].
  3. «Hoy el segundo Palafrugell-Español». Mundo Deportivo, 22-07-1934. [Consulta: 20 gener 2012].
  4. «Los nuevos elementos de la UD Levante-Gimnástico». Mundo Deportivo, 28-02-1940. [Consulta: 1r octubre 2014].
  5. «Los catalanes Bussot y Espada debutaron en el Levante-Gimnástico». Mundo Deportivo, 20-03-1940. [Consulta: 1r octubre 2014].
  6. «Ojeando el Coto». Mundo Deportivo, 04-08-1940. [Consulta: 1r octubre 2014].
  7. «En Reus». Mundo Deportivo, 17-10-1945. [Consulta: 20 gener 2012].
  8. «En Reus». Mundo Deportivo, 02-04-1947. [Consulta: 20 gener 2012].
  9. 9,0 9,1 «Pepe Espada». hallofameperico. [Consulta: 20 gener 2012].
  10. «Fitxa d'Espada». Periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
  11. «Medalla al Mérito Deportivo a Pepe Espada». Mundo Deportivo, 26-04-1988. [Consulta: 20 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]