Josep Ferrer i Esteve

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Ferrer i Esteve

Josep Ferrer i Esteve, citat sovint incorrectament com a Josep Ferrer i Esteve de Pujadas (Girona, 13 de març del 1835 - Barcelona, 7 de març del 1916), fou instrumentista i compositor de música per a guitarra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De nissaga torroellenca refugiada a Girona durant les guerres carlines, el 1840 la seva família tornà a la població empordanesa. Allí, Josep Ferrer començà a estudiar música amb son pare, guitarrista i col·leccionista de partitures; a partir de 1860, s'establí a Barcelona, on tingué per mestre Josep Brocà. El 1862, Ferrer començà a donar classes de guitarra, alternant aquesta tasca amb l'ofici de fotògraf. Vint anys més tard s'establí a París, per ensenyar a l'Institut Rudy i a l'Académie Internationale de Musique; també hi oferí gran nombre de concerts de guitarra, que li donaren fama com a instrumentista.

Fou professor del Conservatori del Liceu de Barcelona del 1898 al 1901. Després d'una nova estada a París, s'instal·là definitivament a Barcelona el 1898, on visqué de l'ensenyament i la composició fins a la mort.

El seu catàleg (que alguns estudiosos xifren en tres-centes cinquanta obres i altres rebaixen a un centenar) es compon de peces per a guitarra sola, sovint en l'estil aleshores conegut com a musique de salon, duos per a guitarra i flauta, obres per a piano i cançons; moltes de les seves composicions són de caràcter pedagògic i estan dedicades a alumnes. També escrigué un mètode per a guitarra, que restà inèdit. El fons bibliogràfic de Josep Ferrer passà, a la seva mort, a mans de Domènec Bonet i, cap al 1930, fou venut a Domènec Prat, autor d'un famós 'Diccionario de guitarristas (vegeu la Bibliografia). En morir aquest darrer, fou dispersat entre els seus alumnes.

El seu mestre, Josep Brocà, li dedicà l'obra La Amistad.

Obres[modifica | modifica el codi]

La numeració de les obres té lleugeres variacions entre edicions i, a vegades, hi ha un decalatge d'un número o dos. Per exemple, la "Marcha nupcial" és citada com a "op. 61" i com a "op. 62"

Per a guitarra sola[modifica | modifica el codi]

  • Adagio. op. 60
  • Agréements du Foyer, trois pièces faciles. op. 32
  • El Amable (extret de la Colección 8ª de Ejercicios y preludios)
  • La Ausencia, andante sentimental. op. 61
  • Balada. op. 59
  • Barcarola. op. 54
  • Belle, gavotte. op. 24
  • Brisas del Parnaso. Quatro piezas. op. 6
  • Brise d'Espagne, valse caractéristique. op. 36
  • Canto de amor, vals de concierto. op. 20
  • Canto del Bardo, capricho. op. 48
  • Charme de la Nuit, nocturne. op. 36
  • Colección de valses
  • Cuatro piezas faciles. op. 50
  • Cuatro piezas progresivas. op. 4
  • La Danse des Naïades, mazurka. op. 35
  • De noche en el lago, fantasía con variaciones. op. 14
  • Doce minués. op. 12, dedicada a Francesc Tàrrega
  • Dos nocturnos. op. 11
  • Dos tangos. op. 19 (Tango número 1, Tango número 2)
  • Echos de la Forêt, mélodie-valse. op. 22
  • Elegía fantástica. op. 13, dedicada a Josep Brocà
  • Los encantos de París, capricho fantástico. op. 16
  • L'Estudiant de Salamanque, tango-valse. op. 31
  • Fantasía con variaciones sobre un tema de Bériot. op. 3
  • Feuilles de Printemps, sis pièces très faciles. op. 27
  • La Gallegada, fantasía pastoril con variaciones. op. 15
  • Gerbe de Fleurs, quatre pièces faciles. op. 40
  • El Gondolero, melodía. op. 51
  • La Mascarita, mazurka. op. 52
  • Horas apacibles, ocho piezas fáciles. op. 8, dedicada al seu alumne Apel·les Mestres
  • Impresiones juveniles, vals brillante. op. 18
  • Inquietud. op. 57
  • Marcha nupcial. op. 62
  • Melodía nostálgica (extret de Estudios, colección 4ª)
  • El Mensajero, vals. op. 55
  • Minué. op. 49
  • Minué. op. 56
  • Misiva afectuosa. op. 58
  • Nostalgia
  • Pensées du Soir, nocturne. op. 43
  • Pensées Mélodiques, quatre pièces. op. 37
  • Polonesa. op. 10
  • Quejas de mi lira: vals. op. 2
  • El ramillete, diez pequeñas piezas. op. 5
  • Récits Champêtres, trois mélodies. op. 30
  • Recuerdos del Montgrí: capricho. op. 1, dedicada al seu mestre Josep Brocà
  • Resignation, andante. op. 28
  • Rêve du Poëte. op. 43
  • Serenata española. op. 63
  • Sinceridad, melodía-vals. op. 53
  • Soliloquio, nocturno. op. 46
  • Les Soupirs, valse. op. 33
  • Souvenir du Quinze Août, romance sans paroles. op. 25
  • Souvenirs d'Antan, six menuets. op. 39, premi en el concurs internacional organitzat per Acadèmia Literària i Musical de França
  • El talismán, vals. op. 7
  • Tendresse Paternelle, mélodie expressive. op. 29
  • Tres valses. op. 9
  • Trois Mélodies. op. 42
  • Urania, nocturno. op. 47
  • Vals en la menor
  • Vals en mi menor
  • Veillées d'Automme, quatre pièces faciles. op. 21 (> 1882)
  • Veladas Intimas, cuatro piezas. op. 17

Per a dues guitarres[modifica | modifica el codi]

  • Bolero. op. 38, per a piano i una o dues guitarres
  • Mazurka, per a dues guitarres
  • Mélancolie, nocturne. op. 23, per a flauta i una o dues guitarres
  • Minué, per a dues guitarres
  • Sérénade Espagnole. op. 34, per a dues guitarres
  • Les Sirènes, valse. op. 25, per a banjo i una o dues guitares
  • Terpsichore, valse. op. 45, per a dues guitarres
  • Vals original, per a dues guitarres

Adaptacions per a guitarra[modifica | modifica el codi]

  • La Calesera, canción andaluza de Sebastián Iradier, per a veu i guitarra
  • La Colasa, canción madrileña d'Iradier, per a veu i guitarra
  • El Jaque, canción española d'Iradier, per a veu i guitarra

Obres per a piano[modifica | modifica el codi]

  • La craintive. Polka-mazurka, op. 2 (ca. 1882)
  • Las dos hermanas: polka mazurca (ca. 1870)
  • La exposición: vals (1885)
  • El himno de Suez: vals brillante
  • La inquieta: polka (ca. 1870)
  • Ismalia: galop (ca. 1870)
  • Loreto: americana (ca. 1870)
  • Misterio: capricho schotisch (1876)
  • Le premier salut aux beaux-arts: mélodie variée (ca. 1882)
  • La tranquila: redowa (1885)

Arxius de so[modifica | modifica el codi]

Altaveu Étude 1
Altaveu Étude 2
Altaveu Minué
Altaveu Deu arxius Midi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rafael Catalá, ed. José Ferrer & Federico Cano [música impresa] Wien: Doblinger, 2001
  • Josep Maria Mangado i Artigas La guitarra en Cataluña 1769-1939 London: La Tecla Editions, 1998
  • Domingo Prat Diccionario de guitarristas Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934

Enllaços[modifica | modifica el codi]