Josep Fontserè i Domènech

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Fontserè i Domènech
Biografia
Naixement(es) José Fontseré y Doménech Modifica el valor a Wikidata
1799 Modifica el valor a Wikidata
Vinyols i els Arcs (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1870 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJosep Fontserè i Mestre Modifica el valor a Wikidata
Casa Gené, obra de Josep Fontserè i Domènech de 1848, al carrer de l'Hospital cantonada amb Robador, al Raval de Barcelona

Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, el Baix Camp, 26 de febrer de 1798[1] — Barcelona, 18 de maig de 1870)[2] va ser un fuster i arquitecte català.[3][4]

Col·laborà amb Antoni Cellers a l'església dels Escolapis de Sabadell (1831-1832).[5] Fou autor de la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, inaugurada el 1834 a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Va ser autor del projecte de l'església de Vallbona de les Monges, aprovat el 8 de març de 1835, degut a la ruïna que amenaçava a l'antiga església.[5] Va completar l'església parroquial de Pallejà, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que s'havia començat a construir el 1832 sota la direcció de l'arquitecte Joan Merlo i que després d'algunes interrupcions va ser finalitzada per Fontserè el 1862.[5]

Va ser membre de la Comissió de l'Eixample, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 1853 amb el nom de Comissió de les Corporacions de Barcelona, un any abans d'enderrocar les muralles.[6] Va ser arquitecte municipal de Barcelona, en companyia de l'arquitecte Josep Mas,[4] casat amb Teresa Mestre i Folch natural de Riudoms,[7] fou pare dels mestres d'obres Eduard i Josep Fontserè i Mestre.[4] Fou avi del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba.

Part del fons personal de Josep Fontseré i Domènech es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Fontserè i Domènech
  1. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Baptismes (1767-1800) p.397». [Consulta: 4 agost 2018].
  2. ↑ «» Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre de defuncions 1870, llibre 2 (1800 a 3598), registre núm 2964 fol.292», 1870. [Consulta: 4 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Josep Fontserè i Domènech». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 23 de maig de 1897, De don José Fontseré y Mestre, fallecido últimamente...
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Maria Garganté Llanes, Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista
  6. ↑ Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Barcelona: Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona., 2007. ISBN 978-84-9850-071-4
  7. ↑ «registre de defuncions any 1870.Registre núm.1225 foli 307». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-12-1866. [Consulta: 15 maig 2019].
  8. ↑ Inventari del Fons personal de Josep Fontseré i Domènech Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine.. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Fontserè_i_Domènech&oldid=32170368»