Josep Fornas i Martínez
Josep Fornas i Martínez (Barcelona, 1924) és un editor i polític català. La seva família és originària de l'Alt Millars i el seu germà, Jordi Fornas (1927 - 2011), fou un pintor i artista gràfic de gran prestigi. Passà la guerra civil espanyola a Casp i Alcanyís. Després de la guerra va tornar a Barcelona i es graduà a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona el 1948. El 1950 es casà amb Clara Prat i Turu, amb qui tingué cinc fills: Jordi (1952), Rosa (1953), les bessones Núria i Lluïsa (1957) i Laura (1966).[1] El seu fill Jordi, actualment militant de SI,[2] ha estat batlle de Gallifa del 2011 al 2013.
Treballà per a Ediciones Daimon i va mantenir contactes amb PSUC i Estat Català (mercè la seva amistat amb Josep Planchart i Martori), fins que el 1957 s'afilià a Unió Democràtica de Catalunya. Va mantenir contactes amb Josep Benet, Josep Dalmau, Josep Espar i Ticó, Albert Manent i Jordi Pujol. El 1962 viatjà a París i per mediació de Josep Andreu i Abelló conegué Josep Tarradellas i Joan, del que en serà fidel informador i col·laborador. Col·laborà a Pont Blau i Serra d'Or, i el 1961 participà als Jocs Florals de l'Alguer, on va rebre el Premi IEC per Estadística de la llengua catalana. També participà en la Difusora Editorial Catalana amb Jordi Úbeda i Bauló i Josep Espar i Ticó, i amb altres editorials com Claris, Pòrtic i L'Arc de Berà.
El 1976 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya i amb Heribert Barrera la va reorganitzar a l'interior. En fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1977, però no fou escollit. Sí fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Un cop acabà la legislatura, el 1984, es retirà de la política.
Durant els anys 1950 i 1970 va recollir un fons bibliogràfic i cartells de propaganda de la Segona República Espanyola que el 1985 va cedir al Parlament de Catalunya. També és soci de l'Ateneu Barcelonès.
L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.[3]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Homenatge a Josep Fornas» (PDF). irla.cat. Fundació Josep Irla, 16 octubre 2010. [Consulta: 12 abril 2013].
- ↑ Fornas, Jordi. «Historial polític Jordi Fornas» (PDF). solidaritatcatalana.cat. SI, 6 octubre 2012. [Consulta: 12 abril 2013].
- ↑ El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 32 personalitats i 13 entitats
Enllaços externs [modifica]
- Editar la memòria: l'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) per Mireia Sopena, p. 31-35
