Josep Fàbrega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contradansa de Fàbrega

Va néixer a Espanya durant el segle xviii. Va ser un compositor i violinista. Una còpia d’una de les seves composicions orquestrals conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid està datada el 1758, això constitueix la primera informació sobre ell. El 1768 va escriure unes contradanses per al ball de màscares del Carnaval de Barcelona i ell mateix va tocar el violí en una de las dos orquestres que la van interpretar. L’any següent va ser membre de la capella de Santa María del Mar, també a Barcelona. Va morir en una data anterior al 14 d’abril de 1791. Les notícies referents a la interpretació de les seves obres recollides en cròniques de l’època així com la dispersió de les còpies mauscrites i impresas de las mateixis semblen testiicar una notble difusió de la seva obra, no tant el número d’arxius que les conserven com per la distància geogràfica entre ells, i més tenint en compte que el manuscrit que conté obres seves i que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid prové de Pamplona. Aquestes poques notícies donen una imatge d’aquest violinista que va col·laborar en orquestres eclesiàstiques i civils, el que contribueix a explicar el procés pel que el simfonisme s'introdueix a la península Ibèrica i en que Fàbrega col·labora de forma destacada, ja que forma part del primer grup de simfonistes catalans i ho fa aportant la producció més extensa i de major qualitat musical.

De la seva obra destaca especialment la producció orquestral que es la única que s’ha conservat. Les seves obres vocals religioses i una adaptació del Stabat Mater de Pergolesi, si bé tenen nom de simfonia o obertura, encaixen dins d’un mateix patró estilístic que té la seva principal influència en la música orquestral del preclassicisme italià: composicions en tres moviments amb el segon sovint en la tònica menor, treball melòdic en funció de dissenys i estereotips galants, omnipresència de l’esquema formal de la sonata en els moviments extrems i recurrència a la forma binària en els moviments centrals lents.

L’orquestració generalment es basa en dos trompes, dos instruments de vent fusta, generalment oboes, i corda. Només en tres de les seves obres hi ha una part de viola i, en un cas, de violoncel i contrabaix tenen parts separades.

Obres:

  • Música simfònica: Contradazs, 1768; Obertura en Mi b, Museu de Vilafranca del Penedès; Obertura en Re, 1758, Museu de Vilafranca del penedès; Obertura en Sol, 1758, Museu de Vilafranca del Penedès; Simfonia en Do, Museu de Vilafranca del Penedès; Simfonia en Re, Museu de Vilafranca del Penedès.

«Josep Fàbrega» té aquests significats: