Josep Granyer i Giralt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 1899 - 1983) va ser un escultor català.[1]

Va ser un artista ben considerat per la crítica del seu temps i reconegut per les seves nombroses escultures, dibuixos i, també, pels seus gravats i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Josep Granyer

La seva obra és difícil de situar en un estil determinat. Va fer una obra molt personal i encara que, va reflectir l’estil del moment, noucentisme, surrealisme, cubisme, la majoria de la seva obra és molt eclèctica.

Granyer va néixer en una família de carboners, però, voltat d’un ambient artístic, un cosí del seu pare era Lluís Labarta i Grañé, va decidir estudiar dibuix, pintura i escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Durant els seus anys de formació va rebre classes de José Ruiz Blasco, pare de Pablo Picasso.

L'any 1917 va fundar el grup Els Evolucionistes, juntament amb escultors com Apel·les Fenosa i Joan Rebull, amb qui va treballar al seu taller completant la seva formació artística. Fou un gran amic d'Àngel Ferrant i actiu membre de l'avantguarda del moment, afegint-se al Manifest del Grup d'artistes independents.

La seva obra és detallista i realista, té un gran sentit de la composició i de rigor formal, basat en l'observació de la realitat, alhora que hi mostra una fina ironia i una gran dosi d’imaginació.

Josep Granyer va ser un artista polifacètic que va interessar-se per l'art i la cultura de la seva època. L'artista, no només es va fixar en l'art català, sinó que va viatjar molt i va anar a cercar noves fonts d'inspiració en països com: Egipte, França, Bèlgica, Grècia, Països Baixos, Itàlia, etc.

El Museu Deu del Vendrell té en el seu fons artístic una col·lecció de 25 peces de bronze que formen part del seu famós "Bestiari", un conjunt de representacions d'animals humanitzats que alhora il·lustren poesies d'autors com Pere Quart o Josep Carner. El conjunt d'aquestes peces, juntament amb la sèrie del Museu Deu de 24 dibuixos d'éssers híbrids, converteixen Josep Granyer en un dels escultors més originals de la seva generació.


Obra[modifica | modifica el codi]

Els animals en actituds humanitzades formen part de la majoria de les obres de Josep Granyer, per exemple les dues escultures de la Rambla de Catalunya de Barcelona. Una quantitat important d'obra podem trobar-la en una col·lecció de més de 25 peces de bronze que formen part del seu famós "Bestiari" en el fons artístic del Museu Deu del Vendrell.


Pel que fa les il·lustracions també trobem animals en actituds humanes Granyer il·lustrà poesies d'autors com Pere Quart o Josep Carner i també participà en col·leccions de dibuixos amb temàtica de flora-fauna inicialment destinats a la col·lecció de Víctor Imbert.

El conjunt d'aquestes peces, juntament amb la sèrie del Museu Deu de 24 dibuixos d'éssers híbrids, converteixen Josep Granyer en un dels escultors més originals de la seva generació.


Escultura[modifica | modifica el codi]

Josep Granyer va ser un artista important sobretot per la seva obra escultòrica, on creava animals i personatges de bronze.

Les seves obres més destacades són les escultures: El Toro pensant i la Girafa coqueta que estan situades a la Rambla de Catalunya de Barcelona.


Il·lustració[modifica | modifica el codi]

Il·lustració del Llibre de les Bèsties de Josep Granyer


La seva obra il·lustrativa és extensa, però gairebé tota desconeguda. Tot i així, podem trobar il·lustracions de l'artista de llibres importants com ara: Las dos doncellas de Miguel de Cervantes, el Decameró de Boccaccio, Set diàlegs de Bèsties de Colette, o divulgatius com ara la Història de Catalunya Il·lustrada, de Ferran Soldevila o Jaume El Conqueridor de Maria Novell. També va il·lustrar dues obres de Walter Scott.


En les seves il·lustracions solia utilitzar diverses tècniques: dibuix a ploma, aigua tinta, gravat a l'aiguafort, punta seca, la litografia, etc.


ELS GRAVATS


Jaume Pla i Pallejà va iniciar-lo en l’art del gravat i va realitzar nombrosos gravats tant en felicitacions nadalenques (nadales) pròpies o d’encàrrec o per il·lustrar llibres de bibliòfil (llibres editats manualment). Va participar en la creació i edició de la Col·lecció Rosa Vera on hi trobem un volum amb el seu nom.

Per fer els gravats, Granyer, solia utilitzar la tècnica de l'aiguafort que s’adiu més al seu tarannà detallista i minuciós.

Va realitzar gravats per il·lustrar llibres molt coneguts com ara El llibre de les bèsties de Ramon Llull o El coloquio de los perros de Miguel de Cervantes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Granyer i Giralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Granyer i Giralt Modifica l'enllaç a Wikidata
  • La Nova Revista, Vol.III, núm. 10, Barcelona, X-1927
  • ABRIL, M, “El escultor Granyer”, Revista de las Españas, Año IV, núym. 29-30 Madrid 1-II-1929
  • ABRIL, M “Los evolucionistas catalanes”, Luz Año I núm. 63 Madrid, 19-II-1932
  • “ A Josep Millàs Raurell D’aci i d’Allà” Barcelona, IV 1933
  • ALCANTARA GUSART, M.”Sala Busquets, Josep Granyer “El dia gràfico, Barcelona, 4-lV-1933
  • “Homenaje a cuatro artistas ilustres”, La Vanguardia”, Barcelona, 1-III-1935
  • “Les Arts” Meridià núm. 50. Barcelona 31-XII-1938
  • “La Fontana d’Or exhibeix les escultures amb formes humanes i animals de Granyer”, Diari de Girona, Girona, 26-IV-2005
  • ARNALDO, J. Josep Granyer, Fundació Apel·les Fenosa, El Vendrell, 18-XI-2005 / 28-II-2006
  • Arte Contemporáneo Español, Colección Arte Contemporáneo, Museu Patio Herreriano, Valladolid, 2002
  • BAIAROLA. “Exposició de dibuixos de Granyer a las Sala Badrinas”, La Veu de Catalunya, Barcelona 17-I-1931
  • BENET, Rafael. “III Saló dels Evolucionistes”, La Veu de Catalunya, Barcelona, 13-V-1924
  • BENET, R. “Laques Sakura”, La Veu de Catalunya,Barcelona, 30-XII-1931
  • BLANCH, M / GRANYER, J. Donació d’una escultura retrat de Montserrat Junyent de Granyer. Amb unes paraules de presentació amb motiu del seu ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi 29-IV-1981
  • BLANCH, M. El bestiari de Josep Granyer (cat) Sala Artur Ramon, Barcelona, 1987
  • CADENA, J.M. “Josep Granyer”, El Períodico, Barcelona, 28-XII-1987
  • CARBONELL, J. “Les tertúlies de la Syra”, Quaderns Rafael Benet, Fundació Rafael Benet, núm. 14, Barcelona, VI-2005
  • CASTILLO, A. Del. “El Zoo de Granyer en Galerías San Jorge”, Diario de Barcelona, Barcelona, 17-XI-1953
  • DIVERSOS AUTORS. Escultura española 1900-1936, (cat) Palacio de Velázquez, Parque del Retiro, Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Madrid, 23-V / 22-VII-1985
  • DIVERSOS AUTORS. L’Avantguarda de l’escultura Catalana, (cat) Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, X / XI- 1989
  • ESTIVILL ABELLÓ, A. “Exposició Granyer”, L’Hora, Barcelona, 25-II-1931
  • FONTBONA, F. “Noucentisme” y otras corrientes postmodernistas, Noguer, Tom II de Tierras de España, Cataluña II, Publicaciones Fundación Juan March, Barcelona, 1978
  • GAYA NUÑO, J.A. Escultura Española Contemporánea, Guadarrama, Madrid, 1975
  • GIFREDA, M. “Pessebres”, Mirador, Any IV, núm. 154, Barcelona, 14-1-1932
  • GIRALT_MIRACLE, D. Josep Granyer, escultor, (cat). Fontana d’Or, Girona, 28-IV / 29-V-2005
  • GUAL, E.F. “Exposició del G.A.I.” Mirador, Any V, núm. 241, Barcelona 14-IX-1933
  • JARDÍ, E. “Granyer a l’Acadèmia”, Avui, Barcelona, 24-V.1981
  • MANZANO, R, “Josep Granyer (Galeria Rovira) El Noticiero del viernes, Barcelona, 23-XI-1984
  • MARGALEF, O. “Granyer escultor d’animals”, Avui, Barcelona, 19-XI-2005
  • MIRALLES, F. Història de l’Art Català, Volum VIII, (L’època de les avantguardes 1917- 1970), 1983
  • PLA, J. Josep Granyer. L’home i el seu art, Les monografies de la Rosa Vera, Barcelona, 1962
  • PLANA, A. “Josep Granyer”, La Vanguardia, Barcelona 13-III-1936
  • RODRIGUEZ CRUELLS, “Josep Granyer”, Europa, Año XVI, núm 500, Barcelona, 1963
  • ROVIRA. “Josep Granyer”, La Humanitat, Barcelona, 20-III-1933
  • SACS, J. “Josep Granyer i Giralt” Gaseta de les Arts, Any I, núm.3, Barcelona XI-1928
  • SANTOS TORROELLA, R. “Un escultor del 17”, ABC, Madrid, 17-XII-1987
  • SEMPRONIO. “Fenosa, Rebull, Granyer y Viladomat reunidos” Tele Exprés, Barcelona, 20-III-1979
  • VENTALLÓ, J. “Esculturas de Josep Granyer para la Rambla de Catalunya”, La Vanguardia, Barcelona, 17-VI-1970“Homenaje a cuatro artistas ilustres”, La Vanguardia”, Barcelona, 1-III-1935
  • VIDAL, M. L’exposició d’art cubista de les Galeries Dalmau, Col. Les Arts i els Artistes, Universitat de Barcelona, Barcelona 1996
  • YVARS, J. F. Las Formas dels cubismo: escultura 1909-1919, (cat), Museo Nacional de Arte Reina Sofía Madrid, 12-II / 22-IV-2002, Madrid, 2002