Josep Iborra i Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Iborra i Martínez
Biografia
Naixement14 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Benissa (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
València
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Iborra i Martínez (Benissa, Marina Alta, 14 d'octubre de 1929 - València, 24 de febrer de 2011[1]) fou un escriptor valencià. Llicenciat en dret i en lletres per la Universitat de València, es va doctorar l'any 1984 per la Facultat de Filologia de la mateixa Universitat. Va treballar per la renovació cultural catalana al País Valencià primer com a professor d'educació secundària i després com a director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de València. Va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la UV. Va col·laborar a les publicacions Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya. Era soci de l'AELC.

Obres[modifica]

  • Paràboles i prou. València, 1955, Torre.[2]
  • Paràboles i prou. Alzira, 1995, Bromera.[3]
  • Fuster portàtil. Premi Joan Fuster d'assaig, València, 1982, Tres i Quatre, Eliseu Climent Editor.[4]
  • La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià. València, 1995, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.[5]
  • Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual. València, 1995, Edicions Alfons el Magnànim.[6]
  • Inflexions. Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Alzira, 2005, Bromera.[7]
  • Breviari d'un bizantí. 17è Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, Tarragona, 2007, Arola editors i Ajuntament de Tarragona.[8]
  • Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster. Tesi doctoral llegida el 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València, Premi Crítica «Serra d'Or» d'Estudis Literaris 2013, València, 2012, Publicacions de la Universitat de València.[9]
  • Una declinació personal. València, 2014, Publicacions de la Universitat de València.[10]
  • L'estupor. Catarroja, 2018, Editorial Afers.[11]
  • Una literatura possible. València, 2021, Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, sèrie Obra literària de Josep Iborra, 1 i 2. Pròleg de Francesc Pérez Moragón i Nota preliminar d'Enric Iborra.
  • Diari 1965-1977. València, 2022, Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, sèrie Obra literària de Josep Iborra, 3. Nota preliminar d'Enric Iborra.
  • El vici de la introspecció. València, 2024, Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, sèrie Obra literària de Josep Iborra, 4. Nota preliminar d'Enric Iborra.

Referències[modifica]

  1. ↑ Es mor l'escriptor i crític literari Josep Iborra
  2. ↑ Iborra, Josep. Paràboles i prou. València: Torre, 1955 [Consulta: 11 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-12 a Wayback Machine.
  3. ↑ Iborra, Josep. Paràboles i prou. Segona edició. Alzira: Bromera, 1995. ISBN 84-7660-233-2 [Consulta: 11 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ Iborra, Josep. Fuster portàtil. València: Eliseu Climent, Editor, 1982. ISBN 84-7502-081-X [Consulta: 15 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-16 a Wayback Machine.
  5. ↑ Iborra, Josep. La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià. València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 84-7826-626-7 [Consulta: 15 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-16 a Wayback Machine.
  6. ↑ Iborra, Josep. Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1995. ISBN 84-7822-162-X [Consulta: 15 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-16 a Wayback Machine.
  7. ↑ Iborra, Josep. Inflexions. Alzira: Bromera, 2005. ISBN 84-7660-515-3 [Consulta: 15 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ Iborra, Josep. Breviari d'un bizantí. Tarragona: Arola editors i Ajuntament de Tarragona, 2007. ISBN 978-84-96639-53-9. [Enllaç no actiu]
  9. ↑ Iborra, Josep. Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012. ISBN 978-84-370-8878-5. [Enllaç no actiu]
  10. ↑ Iborra, Josep. Una declinació personal. València: Publicacions de la Universitat de València, 2014. ISBN 978-84-370-9172-3. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ Iborra, Josep. Una declinació personal. Catarroja: Editorial Afers, 2018. ISBN 978-84-16260-50-8 [Consulta: 15 abril 2018].  Arxivat 2018-04-15 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Dolors Bramon i Planes
Contra moros i jueus 		Premi Joan Fuster d'assaig
1982 		Succeït per:
Ernest Garcia i Emèrit Bono
Les cendres de maig: Material per a la
crítica dels projectes alternatius
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Iborra_i_Martínez&oldid=33366990»