Josep Iglésies i Fort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Iglésies i Fort

Placa dedicada a Josep Iglésies, reusenc il·lustre, situada al llogaret abandonat de La Mussara. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Iglesias y Fort Modifica el valor a Wikidata
9 setembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióGeògraf, historiador i escriptor
Membre de
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Josep Iglésies i Fort[1] (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Biografia[modifica]

1983. Homenatge a Josep Iglésies, al mig del banc de primera fila, del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Pere Anguera llegeix una semblança de l'homenatjat.

Era fill de Ignasi Iglesias i Casanovas natural de Santpedor i de Bonaventura Fort i Prats de Reus.[2] Va fer els primers estudis i el batxillerat a Reus i a Barcelona es llicencià en dret, però mai va exercir d'advocat. Militant catalanista des de la joventut, publicà en periòdics reusencs: La Veu del Camp, Foment, Revista del Centre de Lectura, Ciutat: diari de la tarda, i d'altres. Va dirigir la fàbrica familiar a La Riba, per la qual cosa va estudiar temes relacionats amb les indústries tèxtils i la direcció d'empreses. El 1918 es va traslladar a Barcelona però seguí en contacte actiu amb Reus, on va participar en unes "Converses sobre temes d'interès local" el 1931, organitzades pel Centre de Lectura, amb una ponència sobre acció comarcal, on defensava la relació de la ciutat amb la comarca, que la futura divisió comarcal havia de potenciar. Durant la Generalitat republicana va col·laborar amb Palestra (entitat catalanista) i va ser un dels membres de la Ponència d'estudi de la divisió comarcal de Catalunya. Després de la Guerra Civil espanyola organitzà a casa seva tertúlies on es presentaven llibres i escriptors novells o es feien comunicacions científiques i lectures poètiques clandestines entre 1946 i 1952, amb la participació de la intel·lectualitat barcelonina catalanista. Xavier Amorós recorda Marià Manent, Tomàs Garcés, Josep M. López Picó, Josep Maria Boix i Selva, Josep Maria de Sucre, Ferran Canyameres, Albert Manent, i alguns intel·lectuals reusencs amics de l'Iglésies com ara Joaquim Santasusagna i d'altres.[3]

Destacà en el camp de l'excursionisme, publicant l'Enciclopèdia de l'excursionisme el 1964, i, juntament amb Joaquim Santasusagna, les famoses guies de Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena, Del Camp de Tarragona a l'Ebre, Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles[2]

En el camp de la narrativa gira entorn de dos grans interessos, la ciutat de Reus i les muntanyes de Prades i el Montsant. Com a historiador se sent atret per la llegenda i en basteix una èpica de la ciutat i de la muntanya.[4]

Com a investigador va publicar els cens de població de diverses èpoques i va fer treballs de geografia agrícola i d'història, especialment de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a la Terra Alta. El 1950 va endegar les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos com una iniciativa científica i catalanista.[5] Fou secretari i president de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer al barri de Sol-i-vista, vora la carretera d'Alcolea o avinguda de Falset.[6]

Es va casar l'any 1930 amb Maria Fontserè i Marroig[7] filla d'Eduard Fontserè i Riba.

Obres[modifica]

Demografia[modifica]

  • Cens de 1857-1950 (1961)
  • El Fogatge de 1365-70 (Barcelona: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1962)
  • La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (Barcelona: Rafael Dalmau, 1966)
  • El cens del comte de Floridablanca: part de Catalunya (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1969-70)
  • Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (Barcelona: Rafael Dalmau, 1974)
  • El Fogatge de 1553: estudi i transcripció (Barcelona: Fundació Rafael Vives Casajuana, 1979-1981)
  • La població de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons el fogatge de 1496 (Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1987)

Geografia i història[modifica]

  • Les ciutats del món (Barcelona: Arca, 1948)
  • Geografia de Catalunya (1960-1974)
  • La restauració de Tarragona dins dels volums Episodis de la Història (Barcelona: Rafael Dalmau, 1963)
  • La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1968)
  • Enciclopèdia de l'excursionisme (Barcelona: Rafael Dalmau, 1964-1965), els dos primers volums
  • Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (Reus: Centre de Lectura, 1929). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
  • Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (Reus: Impremta de Marian Roca, 1934). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
  • Juli Soler i Santaló, (Barcelona: Rafael Dalmau, 1971), biografia de Juli Soler i Santaló
  • Pau Vila (Barcelona: Rafael Dalmau, 1981)

Narracions[modifica]

  • La terra d'en Gallarí: narracions i paisatges de la muntanya tarragonina (Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932)
  • El pare cuiner (1933), presentat als Jocs Florals de Barcelona[8]
  • La gerra d'ossos (Barcelona: Arca, 1949)
  • Saó de llegenda: (novel·la) (Barcelona: Dalmau i Jover, 1953)
  • Siurana: narracions (Barcelona: Barcino, 1960)
  • L'aiguat de Santa Tecla (Barcelona: Rafael Dalmau, 1971)
  • Capta de fantasies (Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1976)
  • L'Aposta (Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989)

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté documentació generada i rebuda per Josep Iglésies i Fort; documentació personal i documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a geògraf (congressos, conferències, cursos, llibretes d'apunts sobre diferents comarques i agrupacions excursionistes, publicacions) i de la seva activitat professional com a escriptor (premis, concursos i publicacions). El fons aplega, també, documentació de la família Fontserè, principalment del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba (correspondència, programes i treballs), corresponents al període 1910-1967. Del conjunt del fons destaca, especialment, la sèrie de correspondència, tant pel volum de cartes que conserva com per l'interès dels corresponsals.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Josep Iglésies i Fort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 365-366. 
  3. ↑ Amorós, Xavier. "Els noucentistes reusencs que he conegut" A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 23. ISBN 848787343X
  4. ↑ Sunyer, Magí. "La narrativa de Josep Iglésies: els senyals de la terra" A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 65. ISBN 848787343X
  5. ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 69, entrada: "Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos". ISBN 84-297-3521-6. 
  6. ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 77-78. ISBN 9788497916929. 
  7. ↑ «esquela de Maria Fontserè Marroig». La Vanguardia, 20-04-1994, pàg. 28.
  8. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 15
  9. ↑ «Josep Iglésies». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Antoni DURÀ GUIMERÀ, Ignasi CUADROS I VILA. "Josep Iglésies i Fort, Un excursionista de la vella escola (1902-1986)". Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, núm. 13, 1988, pàgs. 93-101 (versió electrònica aquí) PDF
  • "En homenatge a Josep Iglésies i Fort". Revista EL BRUGENT Portaveu del poble de la Riba, Any VII - 2a època, desembre de 1986, núm. 47, pàg. 11.
  • Xavier FORT I BUFILL. "Biografia de Josep Iglésies". Revista Catalana de Geografia, núm. 1, 1978
  • Jacint CORBELLA I CORBELLA, Edelmira DOMÈNECH. Científics del Priorat. Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàgs. 171-175. ISBN 8472836584
  • Immaculada IGLÉSIES i CIRAC, Jordi RIUS i JOVÉ. "Josep Iglésies i Fort: recull bibliogràfic 1979-1989" A: XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Volum III. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 1989. Pàgs. 23-30
  • Magí SUNYER. “La narrativa de Josep Iglésies: els senyals de la terra” A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 45-66. ISBN 848787343X
  • "Homenatge a l'acadèmic Excm. Sr. Josep Iglésies i Fort". A: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 871 (1989)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Iglésies i Fort
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Iglésies_i_Fort&oldid=31429693»