Josep Joan Moreso i Mateos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep Joan Moreso i Mateos (Tortosa, 1959) és un catedràtic de Filosofia del Dret. Rector de la Universitat Pompeu Fabra (2005-2013),[1] l'octubre de 2010 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Valparaíso, Xile, per la seva trajectòria acadèmica i com a jurista.

Trajectòria acadèmica[modifica | modifica el codi]

Nascut el 27 de març de 1959 a Tortosa (Baix Ebre) es llicencià en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1983 i es doctorà per la mateixa universitat l'any 1988, amb premi extraordinari en ambdós casos. Ha exercit la seva tasca docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (1988-1995); la Universitat de Girona (1996-2000) i la Universitat Pompeu Fabra (2000-2005). Ha estat rector de la Universitat Pompeu Fabra (2005-2013) essent reelegit el 2009 per un segon mandat.

Dins la filosofia del dret, ha centrat el seu camp d'investigació en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels sistemes jurídics i les contribucions de la lògica deòntica en aquest àmbit. La seva línia de treball actual és la dels fonaments filosòfics de la Constitució, una vasta àrea on coincideixen la metaètica, la filosofia del llenguatge, la teoria de la interpretació i l'argumentació jurídica, la filosofia política i les teories de la democràcia.

En el seu recorregut acadèmic, ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Buenos Aires (1990), el Balliol College de la Universitat d'Oxford (1995) i la Universitat de Gènova (2000). També ha exercit com a professor visitant a diverses universitats europees, ha dirigit un gran nombre de tesis doctorals i ha esdevingut l'investigador principal d'un grup de recerca consolidat amb una llarga trajectòria de finançament competitiu per projectes.

Actualment és membre del Tampere Club –una associació internacional dedicada a l'estudi dels problemes de la democràcia en l'actualitat-, editor de la revista Doxa i membre del comitè científic de les revistes especialitzades Ragion Practica (Itàlia) i Isonomía (Mèxic).

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Moreso és autor de nombroses publicacions de la seva àrea d'especialització. La seva darrera obra, "Constitución. Modelo para armar", serà publicada per Marcial Pons a començaments de 2009.

Obres més rellevants[modifica | modifica el codi]

  • La teoría del Derecho de Bentham, Barcelona: P.P.U, 1993, 433 pp.
  • El ámbito de lo jurídico. Lecturas de pensamiento jurídico contemporáneo, Barcelona: Crítica, 1994, 587 pp.(escrit amb Pompeu Casanovas).
  • Legal Indeterminacy and Constitutional Interpretation, English version of R. Zimmerling, Dordrecht: Kluwer, 1998, 220 pp.
  • Introducción a la Teoría del Derecho, Madrid: Marcial Pons, 2004 (escrit amb Josep M. Vilajosana).

A més, també ha publicat múltiples articles a revistes especialitzades com Ratio Iuris, Erkenntnis, Law and Philosophy, Ragion Practica, Theoria: A Swedish Journal of Philosophy, Associations, Revista Española de Derecho Constitucional, Análisis Filosófico, Crítica, i Doxa; a més de diversos capítols de llibres de la seva especialitat.

Articles principals[modifica | modifica el codi]

  • 'Sobre las normas inconstitucionales', Revista española de Derecho Constitucional, 38 (1993): 81-115
  • (amb Pablo E. Navarro): 'Some Remarks on the Notions of Legal System and Legal Order', Ratio Iuris. An International Journal of Jurisprudence and Philosophy of Law, 6 (1993): 48-63
  • 'On Relevance and Justification of Legal Decisions', Erkenntnis. An International Journal of Jurisprudence and Philosophy of Law, 6 (1993): 48-63
  • (amb Pablo E. Navarro): 'Applicability and Effectiveness of Legal Norms', Law and Philosophy, 16 (1997): 201-219
  • Diritti e giustizia procedurale imperfetta', Ragion Practica, 10 (1998): 13-40
  • (amb Pablo E. Navarro): 'The Reception of Norms and Open Legal Systems', Stanley L. Paulson, Bonnie Litschewesky Paulson (eds.), Normativity and Norms. Critical perspectives on Kelsenian Themes, (Oxford: Oxford University Press, 1998): 273-292
  • 'In Defense of Inclusive Legal Positivism', Pierluigi Chiassoni (ed.), The Legal Ought (Torino: Giappicheli, 2001): 37-64
  • (amb Pablo E. Navarro i M. Cristina Redondo): ‘Legal Gaps and Conclusive Reasons’, Theoria. A Swedish Journal of Philosophy, Part 1 (2002): 51-65
  • 'Confitti tra principi constituzionale', Ragion Practica, 18 (2002): 201-222
  • 'El reino de los derechos y la objetividad de la moral'. Análisis Filosófico, 23 (2003): 117-150
  • 'Dos concepciones de la aplicación de las normas de derechos fundamentales', en J. Betegón; F.J. Laporta; J.R. del Páramo; L. Prieto (eds), Constitución y derechos fundamentales, (Madrid. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2004): 473-493
  • 'Positivismo guiridico e applicazione del diritto'. Materiali per una storia della cultura giuridica, 25 (2005): 225-244
  • 'Alexy y la aritmética de la ponderación'. Robert Alexy. Derechos sociales y ponderación. (Madrid: Fundación Coloquio Jurídico Europeo, 2007): 223-248

Càrrecs de direcció i gestió[modifica | modifica el codi]

El seu interès i vocació per la universitat pública han conduït el doctor Moreso a ocupar diversos llocs de responsabilitat institucional a totes les universitats en què ha format part, sempre en l'àmbit de l'ordenació acadèmica.

Així, va exercir com a vicedegà d'Ordenació Acadèmica de la Facultat de Dret de la UAB (1990-1992) i, posteriorment, com a delegat del vicerector d'Ordenació Acadèmica per al Tercer Cicle a la mateixa universitat (1993-1994). En el seu pas per la Universitat de Girona, va ocupar el càrrec de vicedegà d'Ordenació Acadèmica de Dret Privat (1998-2000) i va exercir com a director del Departament de Dret Privat (1998-2000).

La seva entrada en la gestió de la UPF es va produir com a Vicerector de Professorat i de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior durant el rectorat de Maria Rosa Virós (2001-2005), càrrec que li va comportar un ampli coneixement sobre el nou marc comú europeu i sobre el funcionament de la Universitat. Rector entre 2005 i 2013, el 2009 va ser reelegit per un segon període. Durant aquests anys, la Universitat ha adaptat totes les titulacions a l'EEES, ha aprofundit el seu perfil de recerca i formació de postgrau, ha enfortit la seva vocació internacional i ha estat qualificada com a Campus d'Excel·lència Internacional per part del ministeri d'Educació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S., S.. «Els rectors catalans s'expliquen». Diari Ara [Barcelona], núm.352, 17/11/2011, pp.06-07. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]