Josep Joffre i Plas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Joffre)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Postal de Joffre amb la dedicatòria en català
Josep Joffre

Josep Joffre i Plas[1] (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne. La seva popularitat li valgué el sobrenom de Pare Joffre. Dins l'exèrcit era vist políticament d'idees liberals i democràtiques.[2]

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

Fill de Gilles Joffre i Vidal i de la seva dona Catherine Plas i Mercader, Joffre va ingressar a l'École Polytechnique i poc després va participar en la defensa de París durant la Guerra francoprussiana de 1870. Posteriorment, fou destinat a les colònies com a enginyer militar. El 1911 retornà a França i fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès, després de la renúncia de Joseph Gallieni. Amb el canvi de mentalitat a l'estat major de l'exèrcit, que passà d'una idea estratègica defensiva o una de molt més ofensiva, Joffre adoptà els plans de Ferdinand Foch, l'ofensiva coneguda com a Pla XVII. Joffre fou nomenat comandant en cap malgrat no haver dirigit mai un gran exèrcit i la seva coneguda parsimònia.

Dibuix humorístic de l'Esquella de la Torratxa que il·lustra l'aura de respecte, o por, que desprenia Joffre

Quan va esclatar la I Guerra Mundial, el pla francès es veié superat pel Pla Schlieffen alemany. Joffre intentà recuperar la situació mitjançant una retirada i un contraatac, que culminà en la Primera Batalla del Marne, entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, que aconseguí salvar París i fer retirar els alemanys a les línies de front, que més o menys romandrien estàtiques durant la resta de la guerra. Després de les grans pèrdues a les batalles de Verdun i del Somme, Joffre fou substituït per Robert Nivelle el 13 de desembre de 1916. Joffre fou nomenat mariscal de França, la primera persona en rebre aquest títol durant la III República, però el seu paper fou més cerimonial que operatiu. Fou el cap de la missió militar francesa als Estats Units el 1917 i posteriorment, cap del Consell Suprem de Guerra el 1918.

Delegació d'en Joffre als Estats Units[modifica | modifica el codi]

Joffre (assegut) i Viviani durant un discurs als Estats Units

A conseqüència de la declaració de guerra que féu el Congrés americà a Alemanya, el ministre de la Guerra francès, Alexandre Ribot, convocà Joffre i li va proposar de fer servir "el seu prestigi inigualable" acompanyant el president del Consell René Viviani als Estats Units d'Amèrica. Després d'aver hesitat alguna estona, Joffre finalment va acceptar. De fet, ja que llavors els Estats Units no tenien enemics i no havien conegut cap conflicte militar d'ençà el final de la guerra de Secessió, els americans només tenien un exèrcit migrat de 120.000 soldats. Joffre fou encarregat de convèncer el president Woodrow Wilson de la seva implicació i de preparar el seu exèrcit per a la guerra. La missió francesa va embarcar a bord del vaixell Lorraine II el 15 d'abril a Brest.

La delegació del govern francès va arribar a Nova York al cap de nou dies de viatge, el 24 d'abril. Quan es va trobar en presència d'en Joffre l'almirall Mayo, el cap de la flota estatunidenca de l'Atlàntic, declarà: "Senyor, la vostra presència ací és l'honor més gran que es pugui fer al meu país!" L'arribada de Joffre va generar un gran entusiasme als Estats Units que l'equiparà a un heroi nacional; pels carrers la gent cridava "Joffre! Joffre!" i tota la premsa americana va retre homenatge al "vencedor del Marne". Fins i tot s'arribà a comparar el mariscal amb La Fayette. Joffre va fer una conferència a l'Escola de guerra sobre la situació militar a Europa i demanà uns mitjans més ràpids per a una intervenció dels Estats Units a Europa. A Mount Vernon, va dipositar la palma que s'ofereix tradicionalment als soldats morts per la patria sobre la tumba de George Washington.

Amb tot, l'aspecte més important de la seva missió era que havia de convèncer el president Wilson amb qui es reuní llargues estones. Plegats, van passar revista de cadascun dels detalls del conflicte: els efectius francesos i alemanys, l'organització de l'exèrcit americà, el transport i el desembarcament, l'organització del comandament... A la seu del ministeri de la Guerra, li fou presentat el comandant de les forces militars estatunidenques, el general John Pershing. Al capdavall, a principis de juny s'envià cap a Europa una divisió que constava de quatre regiments d'infanteria, de dotze bateries de campanya i de sis bateries pesants. Uns quants dies abans, el 24 de maig, el mariscal havia tornat a França i l'havien nomenat inspector general de les tropes americanes. Es creà aleshores una gran tensió ja que contràriament al que s'havia pactat abans, el govern Painlevé volia integrar els soldats americans al si de les tropes francobritàniques en lloc que tinguessin el seu propi exèrcit. Joffre es va indignar arran d'aquest canvi i va recordar que França s'havia compromès a fer el que s'havia dit i va insistir que no es podia decebre la confiança dels Estats Units. El 13 de juny, Joffre va acollir el general Pershing quan aquest arribava a París. Tots dos oficials van tenir una rebuda triumfal per part de la població parisenca.

Vida pública[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra Joffre es retirà i fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa el 14 de febrer de 1918. El 1920 presidí la celebració dels Jocs Florals a Barcelona,[3] on assistí acompanyat per Joan Amade. Les seves memòries, de dos volums, es publicaren pòstumament el 1932. El seu nom apareix a moltíssimes ciutats de l'estat francès, més sovint als noms de carrers o avingudes, i de tant en tant a alguns edificis com el Liceu Joffre a Montpeller. A Perpinyà a més de l'avinguda Joffre que vincula el Vernet a la capital nord-catalana també s'ha donat el nom del mariscal al pont per on passa l'avinguda.

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions atorgades per l'estat francès[modifica | modifica el codi]

Oficial de la Legió d'honor (26 de desembre de 1895)
Comandant de la Legió d'honor (11 de juliol de 1903)
Gran Oficial de la Legió d'honor (11 juliol de 1909)
Gran Creu de la Legió d'honor (11 de juliol de 1914)

Distincions d'altres països[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Joffre i Plas
  1. Josep Joffre, Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 49. ISBN 9788415720010. 
  3. MATA, Jordi. «Hostes vingueren... Josep Joffre». Sàpiens [Barcelona], núm. 116 (maig 2012), p. 16. ISSN 1695-2014