Josep Lluís Pellicer i Fenyé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Lluís Pellicer i Fené

Pellicer vist per Ramon Casas (MNAC)
Naixement 1842
Barcelona
Defunció 1901
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art pintura i dibuix


Obra destacada

Josep Lluís Pellicer - Zitto. Silenzio, che passa la ronda - Google Art Project.jpg

Zitto. Silenzio, che passa la ronda, conservada al MNAC

Josep Lluís Pellicer i Fenyé (Barcelona, 1842 - 1901) fou un dibuixant i pintor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicialment va estudiar la carrera de mestre d'obres, aparellador i agrimensor i la va exercir durant dos anys. Més endavant va començar a estudiar dibuix i pintura amb Ramon Martí i Alsina, qui després seria el seu sogre. El 1865 anà tres anys a Roma a perfeccionar-se.

Un altre cop a Barcelona, comença a treballar per diversos diaris i revistes, i il·lustrà les primeres edicions dels Singlots Poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus; també realitzà moltes caricatures polítiques.

Fou cronista gràfic de les guerres carlines (1872-1876), i durant la guerra russoturca fou corresponsal de La Ilustración Española y Americana, L'Illustration i The Graphic. Els seus dibuixos bèl·lics, d'una precisió i realisme sorprenents, eren sovint realitzats sobre el camp de batalla, fins i tot a primera línia de foc.

Com a pintor, fou premiat amb una segona medalla a l'exposició de Madrid del 1871, amb l'oli Zitto, silencio... que pasa la ronda (en dipòsit al MNAC).

Com a dibuixant i il·lustrador, amb un traç fi, detallista i d'un realisme viu, és considerat una de les primeres figures de la seva època. Després d'intervenir a l'Exposició Universal de 1888 com a organitzador, fou nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions. També tenia certa influència de l'orientalisme.[2]

Fou un dels fundadors de l'Institut Català de les Arts del Llibre, institució de la qual n'ocupà dues vegades la presidència.

Escriví, també, nombrosos articles sobre art a La Vanguardia, La Renaixença i al Diari Català.

Com a director artístic d'Editorial Montaner, il·lustrà, entre d'altres, un Quixot, La leyenda del Cid, i alguns dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós.

Els anys 1885 a 1888 i el 1890 fou president del Cercle Artístic[3] i el 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Lluís Pellicer i Fenyé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ribas Tur, Antoni. «Pintors catalans orientalistes destacats». Diari Ara, 25 de juny de 2013, p.32. ISSN: 2014-010X [Consulta: Juliol de 2013].
  3. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006, p. 169. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista, Padró, Planas, Pellicer. Barcelona: Millà, 1945. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • ESCALA i ROMEU, Glòria; Josep Lluís Pellicer: l'Impressionisme i la pintura realista a Catalunya, "Revista de Catalunya" (Barcelona) 153 (2000).
  • ESCALA i ROMEU, Glòria; Josep Lluís Pellicer, dibuixant, "L'Avenç" (Barcelona), 267 (2002).
  • MAS I PEINADO, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 1.

La seva faceta de dibuixat ha estat estudiada a la tesi doctoral de Glòria Escala i Romeu, Universitat de Barcelona 1998 (inèdita).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Pellicer i Fenyé Modifica l'enllaç a Wikidata