Josep Lluís Sert i López
| Josep Lluís Sert i López | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Josep Lluís Sert i López |
| Nacionalitat | Catalana |
| Nascut el | 1 de juliol de 1902 [1] |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 15 de març de 1983 (als 80 anys)[2] |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Dispensari Antituberculós Pavelló de la República Centre de la Ciència i Holyoke Fundació Maeght Fundació Joan Miró |
| Premis i reconeixements | Doctor honoris causa Universitat de Harvard (1969) Doctor honoris causa Universitat de Boston (1970) Medalla d’Arquitectura Thomas Jefferson (1971) Premi FAD (1974) Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França (1976) Medalla d'Or d'Arquitectura CSCAE (1981) Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) Doctor honoris causa Universitat Politècnica de Catalunya (1981) |
| Obra destacada | |
 Fundació Miró, a la Muntanya de Montjuïc (Barcelona) |
|
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - íd. 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer l'1 de juliol de 1902 a la ciutat de Barcelona. Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
El 1926 va viatjar a París per estudiar l'obra de Le Corbusier, amb qui un any després, va començar a treballar. L'any 1930 va començar a realitzar els seus primer projectes, que es caracteritzen per un clar estil mediterrani: una gran predominança del color blanc i una àmplia profusió de llum. Tanmateix en aquestes obres es pot apreciar una estètica clarament racionalista, marcada per la manca d'ornamentació i les línies pures, heretat de la seva estada a París, que s'introdueix per primer cop a Espanya. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'Edifici de Vivendes al carrer Muntaner, ambdós a Barcelona.
L'any 1929 pren part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, conegut per les seves sigles GATCPAC, amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests anys va duu a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).
Després de l'inici de la Guerra Civil,el 1937, i fins al seu final l'any 1939 es va traslladar a París, on va construir el Pavelló de la República Espanyola per l'Exposició Universal de París de 1937. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.
Al finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York on va treballar amb Town Planning Associates, amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de Sud-amèrica.
El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat de Yale. L'any següent va ser designat Degà de l'Escola de Disseny de Harvard (1953-1969). Va ser aquí on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.
L'any 1955 va fundar un despatx a Cambridge, Massachusetts. El 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. L'estudi va projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-64) al Sud de França, l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (Massachusetts) (1958-65), el Harvard Science Center (1969-72), un campus de la Universitat de Boston (1960-65). L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzes l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units.
L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya. Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la ciutat de Barcelona.
Arquitecte [modifica]
L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier. L'any següent s'incorporà a l'estudi de Le Corbusier, on hi col·laborà diversos anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per remodelar la ciutat de Barcelona.
L'any 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.
Cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), l'any 1941, emigrà als Estats Units on creà, juntament amb d'altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de L'Havana.
Professor d'Arquitectura a la Universitat de Yale, l'any 1953 fou nomenat degà de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, càrrec que va exercir fins el 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat de Harvard va dissenyar diversos edificis que formen part de les seves obres més representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional.
Obres representatives [modifica]
| Obra | Cronologia | Adreça | Població |
|---|---|---|---|
| Edifici d' Habitatges Rosselló | 1929 | c/ Rosselló, 36 | Barcelona |
| Casa Duclós | 1930 | c/ Ceán Bermúdez, 5 | Sevilla |
| Casa d'Habitatges Josefa López | 1930-1931 | C/ Muntaner, 342 | Barcelona |
| Casa Bloc | 1932-1937 | Pg. Torras i Bages, 103 | Barcelona |
| Joieria J. Roca (actualment, Tous) | 1934 | Passeig de Gràcia, 18 | Barcelona |
| Dispensari Antituberculós | 1934-1938 | Ptge. Sant Bernat, 10 | Barcelona |
| Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances | 1934 | Zona costanera | Viladecans, Gavà i Castelldefels |
| Cases per al cap de setmana Garraf | 1935 | Garraf | |
| Pavelló de la República | 1937 | Exposició Internacional de París de 1937 | París |
| Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992) | 1992 | Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34 | Barcelona |
| (Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq | 1955 - 1960 | Bagdad, Iraq | |
| Estudi de Joan Miró | 1956 | Fundació Pilar i Joan Miró | Palma de Mallorca |
| Casa Sert | 1957-1958 | 64 Francis Avenue | Cambridge (Massachusetts), EUA |
| Holyoke Center | 1958-1965 | Universitat de Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |
| Fundació Maeght | 1959 - 1964 | Chemin des Gardettes, 623 | Saint-Paul de Vence, França |
| Centre d'Estudi de les Religions del Món | 1960 | Universitat de Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |
| Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard) | 1962-1964 | Universitat de Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |
| Campus de la Universitat de Boston | 1960 - 1967 | Universitat de Boston | Boston, EUA |
| Fundació Joan Miró | 1972-1975 | Parc de Montjuïc s/n | Barcelona |
| Les Escales Park | 1973 | c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 46 | Barcelona |
| Science Center | 1973 | Universitat de Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |
| Residència d'estudiants MIT (New House) | 1973 | MIT | Boston, EUA |
| Projecte Seu central de Caixa Catalunya | 1976 | Av. Diagonal / c/ Tuset | Barcelona |
| La Porta Catalana | 1977 | Autopista AP-7, Km 6 | La Jonquera, Girona |
| Residència d'estudiants MIT ( Next House) | 1979 | MIT | Boston, EUA |
| Fotografies d'algunes obres destacades | ||||||||||||
|
||||||||||||
-08019-2345.jpg)
Referències [modifica]
- ↑ Freixa, Jaume. Josep Ll. Sert (en castellà). Editorial Gustavo Gili, 1995. ISBN 978-84-252-1417-2 [Consulta: 14 de setembre de 2011].
- ↑ «Necrològica» (en castellà). La Vanguardia, 17-03-1983, p. 30 [Consulta: 14 de setembre de 2011].
Bibliografia [modifica]
- Bastlund, Knud Lluís. Josep Lluís Sert. Zuric: Éditions d'Architecture.
- Borràs, Maria Lluïsa. Sert:Arquitectura Mediterrània. Barcelona: Edicions Polígrafa.
- Ddaa. Sert: 1928-1979, obra completa : mig segle d'arquitectura. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. ISBN 978-84-933928-5-7.
- Zevi, Bruno. Fundació Joan Miró. Barcelona. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. ISBN 978-84-343-1245-6.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Sert i López |
- Recull d'articles sobre Sert i video
- Biografia (castellà)
