Josep Lluís Sert i López

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sert».
Josep Lluís Sert i López
Dades biogràfiques
Nom Josep Lluís Sert i López
Nacionalitat Catalana
Nascut el 1 de juliol de 1902
[1]
Nascut a Barcelona
Mort el 15 de març de 1983 (als 80 anys)[2]
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis Dispensari Antituberculós
Pavelló de la República
Centre de la Ciència i Holyoke
Fundació Maeght
Fundació Joan Miró
Premis i reconeixements
Doctor honoris causa Universitat Harvard (1969)
Doctor honoris causa Universitat de Boston (1970)
Medalla d’Arquitectura Thomas Jefferson (1971)
Premi FAD (1974)
Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França (1976)
Medalla d'Or d'Arquitectura CSCAE (1981)
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981)
Doctor honoris causa Universitat Politècnica de Catalunya (1981)
Obra destacada
Sert-fundacióMiro RI-51-0011537 4859.jpg
Fundació Miró, a la Muntanya de Montjuïc (Barcelona)

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - íd. 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'1 de juliol de 1902 a la ciutat de Barcelona. Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

El 1926 va viatjar a París per estudiar l'obra de Le Corbusier, amb qui un any després, va començar a treballar. L'any 1930 va començar a realitzar els seus primer projectes, que es caracteritzen per un clar estil mediterrani: una gran predominança del color blanc i una àmplia profusió de llum. Tanmateix en aquestes obres es pot apreciar una estètica clarament racionalista, marcada per la manca d'ornamentació i les línies pures, heretat de la seva estada a París, que s'introdueix per primer cop a Espanya. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'Edifici de Vivendes al carrer Muntaner, ambdós a Barcelona.

L'any 1929 pren part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, conegut per les seves sigles GATCPAC, amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).

Després de l'inici de la Guerra Civil,el 1937, i fins al seu final l'any 1939 es va traslladar a París, on va construir el Pavelló de la República Espanyola per l'Exposició Universal de París de 1937. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.

En finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York on va treballar amb Town Planning Associates, amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de Sud-amèrica.

El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat Yale. L'any següent va ser designat Degà de l'Escola de Disseny de Harvard (1953-1969). Va ser aquí on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.

L'any 1955 va fundar un despatx a Cambridge, Massachusetts. El 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. L'estudi va projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-64) al Sud de França, l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (Massachusetts) (1958-65), el Harvard Science Center (1969-72), un campus de la Universitat de Boston (1960-65). L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzés l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units.

L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya. Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la ciutat de Barcelona.

Arquitecte[modifica | modifica el codi]

L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier. L'any següent s'incorporà a l'estudi de Le Corbusier, on hi col·laborà diversos anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per remodelar la ciutat de Barcelona.

L'any 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.

Cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), l'any 1941, emigrà als Estats Units on creà, juntament amb altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de L'Havana.

Professor d'Arquitectura a la Universitat Yale per un any,[3] l'any 1953 fou nomenat degà de l'Escola de Disseny de la Universitat Harvard, càrrec que va exercir fins al 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat Harvard va dissenyar diversos edificis (al bell mig del campus central: l'edifici important de recerca i ciències -Science Center- amb la seva forma original i característica, les oficines de Holyoke Center i el Centre d'Estudi de les Religions del Món -Center for the Study of World Religions- a "l'Escola de Divinitat";[4][5] i una mica més enllà, el complex residencial de Peabody Terrace, al costat del riu Charles, entre altres) que formen part de les seves obres més representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional. A Cambridge, també va construir la seva pròpia residència. A més, va fer una sèrie de cinc edificis per la Universitat de Boston els anys 1960 (el complex, a la riba del riu Charles, consisteix en: la torre de Dret "Pappas Law Tower" -escoles de Dret i de Pedagogia; la Biblioteca Mugar; una sala de calderes -Central Boiler Plant- i el casal d'estudiants "George Sherman Student Union").[6][7][8][9] També a Boston, va fer dues edificis de residències d'estudiants per a la universitat de MIT, la segona amb la firma de Sert, Jackson & Associates.[10][11]

Obres representatives[modifica | modifica el codi]

Pavelló de la República (1937). Reproducció pòstuma, del 1992, a Barcelona.
Obra Cronologia Adreça Població
Edifici d' Habitatges Rosselló 1929 c/ Rosselló, 36 Barcelona
Casa Duclós 1930 c/ Ceán Bermúdez, 5 Sevilla
Casa d'Habitatges Josefa López 1930-1931 C/ Muntaner, 342 Barcelona
Casa Bloc 1932-1937 Pg. Torras i Bages, 103 Barcelona
Joieria J. Roca (actualment, Tous) 1934 Passeig de Gràcia, 18 Barcelona
Dispensari Antituberculós 1934-1938 Ptge. Sant Bernat, 10 Barcelona
Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances 1934 Zona costanera Viladecans, Gavà i Castelldefels
Cases per al cap de setmana Garraf 1935 Garraf
Pavelló de la República 1937 Exposició Internacional de París de 1937 París
Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992) 1992 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34 Barcelona
(Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq 1955 - 1960 Bagdad, Iraq
Estudi de Joan Miró 1956 Fundació Pilar i Joan Miró Palma de Mallorca
Casa Sert 1957-1958 64 Francis Avenue Cambridge (Massachusetts), EUA
Holyoke Center 1958-1965 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Fundació Maeght 1959 - 1964 Chemin des Gardettes, 623 Saint-Paul de Vence, França
Centre d'Estudi de les Religions del Món 1960 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard) 1962-1964 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Campus de la Universitat de Boston 1960 - 1967 Universitat de Boston Boston, EUA
Fundació Joan Miró 1972-1975 Parc de Montjuïc s/n Barcelona
Les Escales Park 1973 c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 46 Barcelona
Science Center 1973 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Residència d'estudiants MIT (New House) 1973 MIT Boston, EUA
Projecte Seu central de Caixa Catalunya 1976 Av. Diagonal / c/ Tuset Barcelona
La Porta Catalana 1977 Autopista AP-7, Km 6 La Jonquera, Girona
Residència d'estudiants MIT ( Next House) 1979 MIT Boston, EUA
Fotografies d'algunes obres destacades
Casa Josefa Lopez  
Joieria J. Roca (actualment, Tous)  
Holyoke Center  
Eastwood (Roosevelt Island)  
Estudi de Joan Miró  

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Freixa, Jaume. Josep Ll. Sert (en castellà). Editorial Gustavo Gili, 1995. ISBN 978-84-252-1417-2 [Consulta: 14 de setembre de 2011]. 
  2. «Necrològica» (en castellà). La Vanguardia, 17-03-1983, pàg. 30 [Consulta: 14 de setembre de 2011].
  3. Breu biografia de Sert sota "Josep Lluis Sert, 1902-1983: The Josep Lluis Sert Collection", a la plana de Harvard University Graduate School of Design, Francis Loeb Library, Special Collections. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
  4. Download a Map of Sert's Buildings in Boston and Cambridge. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  5. "Windows That Work – Josep Lluis Sert's Passive Solar Design", David Pollak, 2010. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  6. "Boston University / Sert Buildings, Preservation Master Plan, Boston MA", Bruner/Cott, 2008. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  7. "Boston University Pappas Law Tower, Josep Lluïs Sert". (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  8. Boston University School of Law - Design Approach. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  9. "BU School of Law receives $18 million gift, announces Sumner M. Redstone Building", WTBU News, 13 setembre 2012. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]. Conté la llista dels 5 edificis de Sert: "Cambridge-based architectural firm Bruner/Cott will design the building. Its materials, color, and exterior detailing will be 'calibrated to respect and complement the architecture of the five original Jose Lluis Sert buildings: Law Tower, Central Boiler Plant, Pappas Law Library, Mugar Library, and George Sherman Student Union,' according to the School of Law’s website."
  10. Next House, MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
  11. New House, MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Sert i López