Josep Maria Casabò i Torras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:47, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Maria Casabò i Torras
Biografia
Naixement10 de novembre de 1898
Barcelona
Mort17 d'abril de 1971(1971-04-17) (als 72 anys)
Buenos Aires, Argentina Argentina
  Diputat a les Corts Republicanes
7 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióTarragona
  Diputat al Parlament de Catalunya
1 de desembre de 1932 – 2 de febrer de 1939
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana

Josep Maria Casabò i Torras (Barcelona, 10 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 7 d'abril de 1971) fou un advocat, polític i financer català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i pèrit mercantil, ocupà diversos càrrecs empresarials com a director de la Compañía Española de Fabricación Mecánica, de la Compañía General Vidrieras Españolas i de la Unión Vidriera S.A. També fou membre de l'Ateneu Barcelonès i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director del Diari de Barcelona.

Políticament milità a la Lliga Regionalista, després Lliga Catalana, amb les que fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i les de 1936 dins el Front Català d'Ordre. En començar la guerra civil espanyola, aconseguí fugir gràcies a la protecció del seu xofer, que era un dels capitosts de la FAI, en un vaixell cap a Portvendres. Es va establir primer a Niça i després a Brussel·les, on treballaria en empreses de Francesc Cambó. El 1939 es traslladà a Biàrritz i a Sant Sebastià. El 1940 es presentà a Barcelona, però no li va satisfer el clima polític i marxà a Lisboa, des d'on aniria uns anys als EUA i finalment a l'Argentina, d'on ja no va tornar.

Referències