Josepmaria Escrivá de Balaguer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Escrivà de Balaguer)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer

Josepmaria Escrivá al Vaticà
confessor i fundador, Sant de la vida quotidiana
Nom secular José María Julián Mariano Escrivá Albás
Naixement 9 de gener de 1902
Barbastre (Osca)
Defunció 26 de juny de 1975 (als 73 anys)
Roma (Itàlia)
Enterrament Església de Santa Maria de la Pau (Parioli), a Roma.
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 17 de maig de 1992, Roma per Joan Pau II
Canonització 6 d'octubre de 2002, Roma per Joan Pau II
Lloc de pelegrinatge Roma, Santuari de Torreciutat (Barbastre)
Festivitat 26 de juny
Fets destacables fundador de l'Opus Dei
Coat of arms of Josemaría Escrivá

Josepmaria Escrivá de Balaguer, batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Santifica't amb el que fas, pintura de Godofredo Zapata (Filipines)

Josepmaria Escrivá de Balaguer fou fill de José Escrivá i Corzan i María Dolores Albás i Blanc, va ser el segon de sis germans. José Escrivá era un comerciant i soci d'una empresa tèxtil que finalment es va declarar en fallida, el que va obligar la seva família a traslladar-se a Logronyo (La Rioja) el 1915, on va treballar com a empleat en una botiga de roba.[1] De petit Escrivá de Balaguer s'hauria curat d'una malaltia després que els seus pares el portessin en peregrinació a la imatge de Torreciutat per a demanar-ne la curació, l'indret on anys després promogué la construcció d'un santuari que es va inaugurar el 7 de juliol del 1975.[2][3] Va sentir per primera vegada que «havia estat escollit per alguna cosa» quan va veure les petjades a la neu d'un monjo descalç.[4]

Amb el permís del seu pare, es va preparar per a fer-se mossèn de l'Església Catòlica. Va estudiar als seminaris diocesans de Logronyo i Saragossa, ciutat en la qual va ser ordenat diaca el 20 de desembre de 1924 i sacerdot el 28 de març de 1925. Després d'una breu estada a una parròquia rural de Perdiguera, va anar a Madrid el 1927 per estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid. A Madrid va ser contractat com a professor particular i capellà de la Fundació Santa Isabel, que comprenia el Convent de Santa Isabel i una escola dirigida per les Germanetes de l'Assumpció.[5]

Fundació de l'Opus Dei[modifica | modifica el codi]

Altar i tomba del sant a Santa Maria della Pace (Roma), església de la prelatura de l'Opus Dei

Un recés de pregària el va ajudar a discernir millor el que ell considerà que era la voluntat de Déu, i el 2 d'octubre del 1928 «va veure» l'Opus Dei, un camí pel qual els catòlics podrien aprendre a santificar-se a través de la seva feina.[6] D'acord amb el decret de Joan Pau II a la causa de canonització d'Escrivá, que conté una biografia resumida, Escrivá «es va lliurar totalment a aquesta missió. Des del principi de la seva vida va fer un apostolat molt ampli entre els ambients socials de tot tipus. Treballà sobretot entre els pobres i els malalts que llangueixen en els barris pobres i els hospitals de Madrid».[7] La seva relació amb el règim franquista queda controvertida segons alguns crítics.[8]

Durant la Guerra Civil Espanyola, la tardor del 1937, Escrivá es va escapar de la persecució dels catòlics de Madrid i va travessar els Pirineus[9] a través d'Andorra i França, per un camí que va d'Oliana fins a Andorra, actualment senyalitzat com a GR.[10][11] Després d'una parada molt breu al Santuari de Lorda van tornar a travessar els Pirineus per anar a Burgos.[12] Després de la guerra, Escrivá va reprendre els seus estudis a Madrid i va completar un doctorat en Dret, amb una tesi sobre la jurisdicció històrica de l'abadessa de l'Abadia de Santa Maria la Real de las Huelgas.[13]

Fundà la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, unida a l'Opus Dei, el diumenge 14 de febrer de 1943. Escrivá es va traslladar a Roma el 1946. El decret de la seva causa de canonització indica que el dilluns 16 de juny de 1950, l'Opus Dei va obtenir l'aprovació com una institució de dret pontifici.

Anys posteriors[modifica | modifica el codi]

Santuari de Torreciutat, a prop de Barbastre

El 1950, Escrivá va ser nomenat prelat pel Papa Pius XII. El 1955, va rebre un doctorat en teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma. Va ser consultor de la Congregació de Seminaris i Universitats i de la Comissió Pontifícia per a la Interpretació autèntica del Codi de Dret Canònic i membre honorari de la Pontifícia Acadèmia de Teologia. Impulsà la Universitat Pontifícia de la Santa Creu de Roma, un centre educatiu de l'Opus Dei, així com la Universitat de Navarra de Pamplona i la Universitat de Piura del Perú. Va ser nomenat -segons alguns autors, amb bona intenció però de manera irregular-[14] Marquès de Peralta el 1968, un títol al qual renuncià en 1972, traspassant-lo a un germà seu.

A partir del 1970 va fer viatges de catequesi per diversos països del món en diverses reunions o tertúlies, on els assistents li feien preguntes. El 1970 va estar un mes a Mèxic, el 1972 dos mesos a la península Ibèrica, el 1974 més de tres mesos entre Brasil, Argentina, Xile, Perú, Equador i Veneçuela, i el 1975 dues setmanes a Guatemala i Veneçuela, fins que la salut l'obligà a tornar a Roma.[15] Va guiar el desenvolupament de l'Opus Dei a tot el món, impulsant una àmplia mobilització dels laics... Donà vida a nombroses iniciatives en el treball de l'evangelització i el benestar humà, fomentà les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa a tot arreu... Per sobre de tot, es va dedicar incansablement a la tasca de formar els membres de l'Opus Dei».

Es considera que va ser precursor del concili Vaticà II per la seva predicació sobre la santedat enmig del món,[16] afirmant que les persones de qualsevol condició i ofici honest poden arribar a ser santes, sense necessitat de ser sacerdots o religiosos. És autor de llibres d'espiritualitat amb molta difusió entre els catòlics. El més conegut i popular és Camí,[17] del qual s'han publicat quatre milions i mig d'exemplars en 43 idiomes. Va morir a Roma el 26 de juny de 1975, quan l'Opus Dei s'havia extés a 60 estats.[18] Va ser beatificat per Joan Pau II el 17 de maig de 1992 i canonitzat el 6 d'octubre de 2002. La seva festivitat es commemora el 26 de juny.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Berglar, Peter. Opus Dei. Life and Work of its Founder. Princeton: Scepter Publishers, 1994, p. 15. ISBN 0-933932-65-0. 
  2. «Our Lady of Torreciudad». josemariaescriva.info. Opus Dei. [Consulta: 28 octubre 2013].
  3. Vázquez de Prada, Andrés. El Fundador del Opus Dei. Madrid: Rialp, 1997, p. 29. ISBN 8432131520. 
  4. Helming, Dennis. Footprints in the Snow. A pictorial biography of the founder of Opus Dei. Princeton: Scepter Publishers, 1986. ISBN 0-933932-50-2. 
  5. Berglar, Peter. Opus Dei. Life and Work of its Founder. Princeton: Scepter Publishers, 1994, p. 86. ISBN 0-933932-65-0. 
  6. «Josemaría Escrivá de Balaguer». vatican.va. [Consulta: 22 novembre 2013].
  7. Felici, Angelo. «Cause of canonization of the Servant of God Josemaría Escrivá, Priest, Founder of the Priestly Society of the Holy Cross and Opus Dei (1902-1975)». Vaticà, Santa Seu, 9 abril 1990 [Consulta: 28 octubre 2013].
  8. «Franquismo». BBC [Consulta: 16 novembre 2013].
  9. Rico, Ezpeleta, Octavio, Dámaso. Travessant la nit. Terrassa: Albada, 2004. ISBN 8487023533. 
  10. Solé, Felip. «La meva família va amagar Escrivá de Balaguer». Sàpiens, 135, octubre 2013, pàg. 42-47 [Consulta: 29 octubre 2013].
  11. Faus, Francesc. Un home que sabia perdonar. Pallerols de Rialb: Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, 2011, p. 45-50. ISBN 9788461488223. 
  12. Llahí i Segalàs, Alfred. Històries de la nostra història. Andorra: 2+1editors, 2012, p. 19-21. ISBN 9789992018972. 
  13. Rodríguez, Pedro. «El doctorado de san Josemaría en la Universidad de Madrid». Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico san Josemaría Escrivá, II, 2, 2008, pàg. 13-103 [Consulta: 28 octubre 2013].
  14. De la Cierva, Ricardo. «Los años mentidos». Fénix, 2008, pàg. 143-158 [Consulta: 28 octubre 2013].
  15. Dolz, Miguel. Sant Josepmaria Escrivá. Madrid: Rialp, 2002, p. 59-65. ISBN 8432134147 [Consulta: 29 octubre 2013]. 
  16. «Papa Francisco evoca a san Josemaría como «precursor del Concilio Vaticano II»». Infocatólica, 18 novembre 2013 [Consulta: 21 novembre 2013].
  17. Escrivá de Balaguer, Josemaría. Camí. Rialp, 1992. ISBN 9788432129490. 
  18. «Saint Josemaría Escrivá de Balaguer». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition, 1 febrer 2012 [Consulta: 28 octubre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josepmaria Escrivá de Balaguer Modifica l'enllaç a Wikidata