Josep Maria Folch i Torres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Josep Maria Folch i Torres, al camí dels Degotalls, Muntanya de Montserrat

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció, dedicada sobretot als infants i adolescents obtingué una extraordinària popularitat.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va escriure a diverses revistes i va dirigir L'Atlàntida i La Tralla, d'orientació nacionalista. Ja fou detingut durant una manifestació de protesta l'onze de setembre de 1901 davant el Monument a Rafael Casanova convocada per Lluís Marsans i alguns joves d'Unió Catalanista. Detingut i processat per la publicació d'un número commemoratiu de la independència de Cuba, amb la Llei de Jurisdiccions es revisà el procés i hagué de fugir a l'exili a França (1905-1908). Des del 1909 va dirigir En Patufet, on entre altres coses va ser l'autor de nombrosos títols d'obres de literatura de canya i cordill, recuperant rondalles i faules populars. Un dels seus fills, Jordi Folch i Camarasa va morir a la batalla de l'Ebre a la guerra civil espanyola.

El 1968, amb la recuperació de Patufet, el seu fill Ramon Folch i Camarasa imità l'estil de les Pàgines viscudes sota el títol Històries possibles. Escrites inicialment sota el pseudònim "El narrador gentil" i il·lustrades per Joan G. Junceda (1881-1948), les Pàgines viscudes eren historietes amb una moral que havien aparegut a en Patufet entre 1915 i 1938.

Una de les seves novel·les de major èxit va ser Les aventures extraordinàries d'en Massagran (1910).

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Maria Folch i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Folch i Torres