Josep Maria Fusté i Blanch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Fusté i Blanch
Biografia
Naixement15 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata
Linyola (Pla d'Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poble Nou (Barcelona), departament III, illa 1, nínxol interior 340 
Dades personals
Alçada1,75 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1953–1961 FC Barcelona Atlètic
1959–1961 CD Comtal
1960–1962cessió CA Osasuna 26(10)
1960–1972 FC Barcelona 197(47)
1972–1973 Hèrcules CF 27(2) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1961–1961   Espanya B 1(0)
1964–1969   Espanya 8(3) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juliol 1966Mundial de Futbol 1966
juny 1964Eurocopa 1964 Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 49660 UEFA: 38124 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Fusté i Blanch (Linyola, 15 d'abril de 1941 - Barcelona, 20 d'abril de 2023) va ser un futbolista català que va destacar a la dècada del 1960. Durant les presidències de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu al capdavant del Futbol Club Barcelona, va ser-ne assessor esportiu amb Carles Rexach i Migueli.[1]

Biografia[modifica]

L'any 1958 va fitxar pel Club Deportiu Comtal i el 1960 pel FC Barcelona. El 1960 fou cedit a l'Osasuna, perquè va haver de realitzar el servei militar a Pamplona, per a retornar al Barça el 1962. Jugava de migcampista i al club blau-grana ho va fer durant deu temporades, entre 1962 i 1972, amb un total de 277 partits oficials jugats i 72 gols marcats,[2] i arribant a ser-ne el capità. Guanyà un total de quatre títols amb el club.[3]

Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola entre 1964 i 1969, amb la qual disputà el Campionat d'Europa de futbol 1964, en què va ser titular a la final a l'Estadi Santiago Bernabéu contra la Unió Soviètica (2-1), i la fase final de la Copa del Món de Futbol de 1966 a Anglaterra, on va marcar un gol en la derrota en la primera fase contra l'República Federal d'Alemanya (2-1) al Villa Park.[1]

Un cop retirat va seguir vinculat al món de l'esport blau-grana, ja sigui com a màxim responsable de l'Agrupació de Veterans entre 1976 i 1989, bé com a comentarista esportiu.[4]

Fou sebollit al Cementiri del Poble Nou de Barcelona (departament III, illa 1, nínxol interior 340).

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Solé, Sergi. «Muere Josep Maria Fusté» (en castellà). Mundo Deportivo, 20-04-2023. [Consulta: 20 abril 2023].
  2. «S'ha mort Josep Maria Fusté, llegenda del Barça dels anys seixanta». Vilaweb. [Consulta: 20 abril 2023].
  3. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  4. «FC Barcelona | Muere Josep Maria Fusté» (en castellà). Sport, 20-04-2023. [Consulta: 20 abril 2023].