Josep Maria Garrut i Romà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:30, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Maria Garrut i Romà Creu de Sant Jordi 1984

Director de la Casa Museu Gaudí i director del Museu d'Història
Biografia
Naixement12 de desembre de 1915
Barcelona
Mort10 de desembre de 2008(2008-12-10) (als 92 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. I, illa 3a, panteó 7) 
Director Casa Museu Gaudí
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador
Membre de
Família
PareJosep Garrut i Sala Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.[1]

Biografia

Biografia personal

Nascut a la Plaça Nova de Barcelona el 1915. Va estar casat tres cops: el primer amb Maria Rosa Galí, amb la que compartia la seva passió pels pessebres i en segones núpcies amb la pintora Maria Teresa Oliva. Quan tenia entre 9 i 11 anys va conèixer a Antoni Gaudí i encara que no va parlar mai amb ell, si que escoltava les converses entre el seu pare i l'arquitecte.


Biografia professional

Fou conservador i director del Museu d'Història de Barcelona (1973-1980), director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona,va fundar l'Associació Amics de Gaudí l'any 1952, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica i fundador, l'any 1946 junt amb Agustí Duran i Sanpere, de l'associació Amics de Barcelona Històrica i Monumental. Va publicar diversos treballs d'història anecdòtica de Barcelona i crítica d'art, i va conrear també la pintura. L'any 1944 va fundar el grup Betepocs,més tard anomenat Lucerna amb companys de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona com: Emili Colom i Cormera, Llucià Navarro i Rodón (pintor), Tomàs Bel i Sabatés (escultor), Llorenç Maria Alier i Ochoa (pintor) o Joan Moncada i Planas (pintor), realitzant campaments pictòrics per donar a conèixer l'art català a la resta de la península. Fou un conferenciant molt popular i des del 1985 membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta institució va passar a ser amb el seu decés dipositària de la major part dels seus arxius i de part d'obres de la seva col·lecció. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]

El 2005 va fer donació de la seva col·lecció a l'Associació de Pessebristes de Barcelona[3] i el 2006 va ser nomenat fill adoptiu de Folgueroles. Passats els seus noranta anys es doctorà en Història de l'Art amb una tesi sobre Antoni Gaudí.

Publicacions

Referències