Josep Maria Jujol i Gibert

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Jujol)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Maria Jujol i Gibert
Jujol-JosepMaria-9119.jpg
Bust obra de Bruno Gallart al Teatre Metropol
Dades biogràfiques
Nom Josep Maria Jujol i Gibert
Nascut el 16 de novembre de 1879
Nascut a Tarragona
Mort el 1 de maig de 1949 (als 69 anys)
Mort a Barcelona
Influenciat per Antoni Maria Gallissà i Soqué
Antoni Gaudí
Obra
Principals edificis Teatre Metropol (Tarragona), Can Negre (Sant Joan Despí) i Casa Planells (Barcelona)
Principals projectes Font monumental de la plaça d'Espanya (Barcelona)

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part del habitatges que va construir.

Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris com mobles, llums, ascensors. Aquesta vessant junt amb el seu domini de l'ús dels colors fan singular la seva obra que sovint es troba complementant a altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i oriünd de la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert, era de Bonastre.[2]

L'any 1885 va assistir a l'Escola Pública de Tarragona dirigida pel seu pare. Aquell mateix curs 1885 - 1886, la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia (llavors municipi independent), on estudià a l’escola del barri i rebé classes de dibuix, que ja era una de les seves aficions, i des de ben petit manifestà dues grans qualitats: l'agudesa d'enginy i una sensibilitat sorprenent pel color i per la forma.[2] Al 1891 començà els estudis de batxillerat a l’Institut Provincial de Barcelona,[3] cinc anys després obtingué el títol de batxiller.

Jujol s'estimava el paisatge de les comarques de Tarragona, els espais oberts, deshabitats i assolellats, tot i que la major part de la seva vida va viure en un pis a Barcelona. Li agradava la música especialment la de Bach i el seu estil arquitectònic predilecte era el barroc.[4]

El 1896 començà els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner n'era el director. Obtingué el títol d'arquitecte el 18 de maig de 1906 amb un projecte d'uns banys públics.[4]

A l'Escola d'Arquitectura fou alumne de Francesc de Paula del Villar, Domènech i Montaner, Gallissà i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Josep M. Pericas i amb Rafael Masó, coincidint també amb Domènech i Roura i Balcells.

Durant els seus estudis Jujol va rebre la influència del neogoticisme dominant de Viollet-le-Duc, l'emergència floral i vital de Domènech i la formulació estructural i volumètrica de Gaudí, especialment representada a la Sagrada Família. La influència que va suposar Gaudí ja és present als treballs universitaris de Jujol.[2]

El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona.[5] Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria qui va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però si que havia viatjat per la Península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.[2]

Com molts arquitectes modernistes catalans, Jujol va viure un període d'exaltació dels valors catalanistes i d'allunyament polític, econòmic i cultural de Madrid.[4] La defensa dels seus ideals va fer que patís penalitats durant la guerra civil afectant-li seriosament la salut i la seva capacitat d'acceptar projectes grans.[2]

Les seves dolences cròniques varen calmar-se l'1 de maig de 1949, fins al punt de comentar-li a la seva dona «Quin primer de maig tan bo!». Se'n va anar a missa als Caputxins de l'església de Pompeia i a la tarda moria d'una perforació intestinal.[2]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Mentre Jujol estava estudiant, es movia dins del cercle format a l'entorn d'Antoni Maria Gallissà i Soqué, catedràtic d'Arquitectura, amb qui va col·laborar fent alguns petits projectes, com esgrafiats, disseny de baranes, portes, mobles… tot allò que era motiu decoratiu.[6] Jujol va quedar molt marcat per aquestes col·laboracions fins al punt de considerar a Gallissà com el seu autèntic mestre.[7]

Però amb la prematura mort de Gallissà el 1903, entrà a treballar a l'estudi de l'arquitecte Josep Font i Gumà entre 1903 i 1906 amb qui col·laborà en les reformes del Palau Savassona, futura seu de l'Ateneu Barcelonès. Cap al 1905, encara abans d'acabar els estudis, participà en obres d'Antoni Gaudí amb qui va col·laborar a La Pedrera, la casa Batlló, el Parc Güell entre altres obres.

Després de fer de professor interí, el 1910 va guanyar unes oposicions de professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i posteriorment la plaça de catedràtic.[2] A més de les seves activitats com arquitecte, també va desenvolupar una interessant activitat com dibuixant i com escultor en fang, activitat de la qual va estar professor a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924.[6] El 1926 és nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), càrrec que va exercir fins al 1949.[1] La seva relació amb Sant Joan Despí era anterior, on el 1913 la seva tia Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert li va encarregar una de les obres més destacades i originals, la Torre de la Creu, que li serviria com a carta de presentació dins la societat del municipi i que aviat li suposaria altre important encàrrec, la remodelació de la masia de Can Negre, els propietaris de la qual tenia una gran amistat amb la seva tia.[8] A partir de l'activitat a Sant Joan Despí, Jujol va desenvolupar activitats en altres municipis de la comarca com Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei amb obres menors i poc documentades.[9]

Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gaudí, va ser creador d'una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat.

La seva forma de col·laborar amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard, formalitza una activitat complementària a l'obra de l'arquitecte, una labor de «completador» de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma can Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. És per això que hi dedica forces anys a aquestes edificacions i que compten amb una generosa llibertat creativa.[10] A cadascuna de les obres de Jujol es troba l'esperit renovador de la seva arquitectura que transforma l'espai i la matèria per a crear un món màgic, on barreja un traç innovador amb elements inhabituals, creant una metàfora visual. D'alguna forma, va avançar-se a moviments avantguardistes que li donen vigència i modernitat.[11]

Jujol ha estat un personatge singular i la seva imaginació ha trespassat fronteres, fins al punt de ser un arquitecte amb càtedra dedicada a la Universitat de Tòquio o tenir entre els seus admiradors a l'actor nordamericà John Malkovich, que en diverses ocasions ha visitat les seves obres,[5] i que el 20 de maig de 2010 va pronunciar una conferència sobre Jujol dins dels actes del centennari del teatre Metropol en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.[12][13]

Relacions amb Gaudí[modifica | modifica el codi]

Com altres joves arquitectes de l'època, Jujol s'entusiasmà amb Gaudí i l'admirà. L'art de Jujol, com el de Gaudí, neix de la natura i de la geometria; els dibuixos de flors i ocells de Jujol són senzillament admirables, però al mateix temps la capacitat imaginativa del mestre hi afegeix un sentit cromàtic i barroc ple de força.[6]

El colorisme de Jujol i l'aplicació de noves formes trencadores fan que la seva aportació a l'obra de Gaudí hagi estat un dels punts d'interès per als historiadors mirant d'assignar correctament l'autoria d'aquests elements entre cadascun dels dos genis creadors. Així, mentre Carlos Flores,[14] J.F. Ràfols[2] i Montserrat Duran[15] situen l'inici de la relació cap al 1904-1905, en Bassegoda afirma que la trobada va ser posterior a 1906, data que situaria a Jujol fora de cap intervenció a la casa Batlló.[16]

Amb tot hi ha acord entre ells en que la presa de contacte entre Jujol i Gaudí va ser propiciada pel Dr. Pere Santaló, metge i amic d'Antoni Gaudí. Santaló era soci de l'Ateneu Barcelonès on Jujol va treballar com a ajudant de Font i Gumà, i durant un dels seus passejos matinals amb Gaudí, varen fer una visita a les obres per conèixer al jove Jujol. A partir d'aquesta presentació s'inicià una continuada col·laboració professional amb Gaudí que es va mantenir fins que les obligacions com a professor de l'Escola d'Arquitectura van fer que el 1915 deixés l'estudi de Gaudí, moment en que aquest es va traslladar a la Sagrada Família. Jujol va continuar visitant Gaudí regularment i mantingué una estreta amistat fins a la mort del mestre, l'any 1926.[17]

Casa Batlló:

La participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny les portes de fusta i altres elements decoratius del primer pis i les pintures de la capella. Per a la capella també va realitzar, en un petit taller que tenia a la casa Milà, uns canelobres en fang. Però sense dubtes l'aportació més interessant i més discutida és el recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques rodones que simulen escates. El disseny de la façana és de Gaudí (formes corbes, màscares als balcons, cresta de drac, etc.), però la solució del color va anar a càrrec de Jujol, en qui Gaudí confiava en el domini del color.[18]

Casa Milà:

La seva participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny de la forja dels balcons, els relleus d'estuc del sostre del primer pis (que seria inspiració per al sostre del Teatre Metropol de Tarragona) i les pintures del sostre de l'entrada. Més concretament, Jujol va dissenyar un dels balcons treballant a peu de forja al taller dels germans Badia i la resta varen ser realitzats directament pel forjador sota la supervisió de Jujol.[6]

Parc Güell:

Signatura de Jujol al banc del Parc Güell
Gaudí encarregà al seu col·laborador la solució colorista que ha esdevingut més popular del parc: el banc ondulant. Corresponen a Jujol els revestiments ceràmics del banc de l'esplanada superior, una intervenció que queda documentada amb la signatura-logotip que Jujol va deixar a la cara exterior del banc elaborada amb peces probablement cuites a Palma, on viatjava per a decorar la catedral de Palma. En aquesta intervenció Jujol mostra la seva inclinació al reciclatge, ja que moltes de les peces ceràmiques són rebuigs de fornada i, en molts casos, són proves de color del ceramista. Segons Joan Matamala (1893-1977), escultor i principal ajudant de Jujol al Parc Güell, «els treballadors de l'obra li portaven restes de materials que recollien en solars i torrents quan es dirigien cap a la feina».[15] Però també veiem la seva vessant més colorista amb composicions de tendència abstracta. Altra decoració ceràmica són els plafons i la decoració dels intradós de les minivoltes de la sala hipòstila, sota la plaça del banc.[14]

Catedral de Palma:

Entre 1910 i 1911, Gaudí li va demanar participar en la reforma de la catedral de Palma que estava realitzant des de feia uns anys. Jujol el va acompanyar sovint a les seves visites a l'illa, on varen fer proves de peces ceràmiques que farien servir a la casa Batlló i al parc Güell. Gaudí animava de forma directa Jujol mentre aquest decorava el cadiram del cor de la catedral amb una policromia desbordant de color ressaltada pel daurat. El resultat dels dos desaforats creadors sens dubte va crear alarma i escàndol en part dels membres del capítol catedralici.[19]

Sagrada Família:

El 1909, Jujol feu la maqueta policromada de la Sagrada Família de Gaudí per a presentar-la a l'Exposició de París de 1910.[20]

Jujol dissenyador i Pere Mañach[modifica | modifica el codi]

Armari d'estil proper al surrealisme que va formar part de la botiga de Mañach. Actualment al MNAC

Pere Mañach fou marxant d'art amb una relació important en els inicis de Picasso a París. Després de deixar aquesta feina es va fer càrrec del negoci del seu pare dedicat a panys de seguretat, caixes fortes, etc. El 1911 es fa la inauguració de la seva botiga ubicada al carrer Ferran de Barcelona. Però no es tractava d'una botiga qualsevol, era un espai comercial decorat per Jujol. Façana i interior conformaven un dels conjunts decoratius més originals i interessants que puguem conèixer. El caràcter pietós dels dos personatges explica que el leitmotiv de la botiga fos una lloança a la verge Maria. Aquí, com en altres obres, Jujol abandona el seu conservadorisme, quan es tractava de deixar lliure la seva imaginació. Jujol aconseguí un dels espais més imaginatius i onírics que la converteix en una obra plenament surrealista. Jujol va dissenyar mobles, cadires, taules, llums i complements que omplien aquest màgic espai. Mobles que dins d'una concepció modernista estaven decorats amb al·lusions religioses, cadires amb decoració d'influència japonesa, una arqueta amb fusta, ferro i pasta vítria, una taula feta amb atzavara, amb un motiu plenament noucentista, un paisatge mediterrani on no hi falta de res: el mar, la torreta i fins i tot les orenetes. És coneguda la capacitat que tenia Jujol per aprofitar qualsevol material, materials de detritus, materials pobres que transformava o ennoblia en donar-los un altre ús, en convertir-los en obres d'art que continuen sorprenent per la seva modernitat. Jujol també va dissenyar altres elements com els canelobres de la casa Batlló o mobiliari litúrgic per a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, però va ser amb la botiga de Mañach on va desplegar al màxim la seva capacitat imaginativa i transgressora.[21]

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Jujol és precursora i situada sempre al marge de posicions ortodoxes pel que fa a la modernitat. És un coneixedor absolut de la tècnica, un arquitecte independent, un integrador tenaç i disciplinat que experimentarà amb tots tipus de camins i llenguatges que s'integren o s'encreuen: surrealisme o dadaisme, o amb formes de fer expressionistes, de figuració abstracta o informalistes.[22]

La seva arquitectura és modesta tant per la quantitat com pel pressupost i magnitud dels encàrrecs. Però això fa més destacable el contrast entre la relativa precarietat dels seus treballs i allò que té de desbordant la seva arquitectura extraordinàriament contemporània. Jujol treballa sovint a partir d'un conjunt heterogeni d'objectes que pertanyen al món que l'envolta, que sovint podríem classificar de «reciclats»: filferros, taules de fusta, un martell, plats vells, trossos de metall o fragments del vidre d'una ampolla trencada. Arriba al resultat partint d'uns fragments difícilment classificables, però de caràcter unitari. En aquest sentit, se'l pot considerar un precursor de l'Arte Povera. La seva obra uneix disciplines tradicionalment separades: arquitectura, escultura, pintura; una obra de caràcter total. Jujol s'acosta a la matèria artesanalment, manipulant els objectes.[23]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1902 Esgrafiats de la casa Llopis Bofill C/ Bailèn 113
41° 23′ 51.48″ N, 2° 10′ 10.26″ E / 41.3976333,2.1695167 (Casa Llopis Bofill)
Edifici d'habitatges plurifamiliar, situat en un xamfrà de l'eixample. L'edifici segueix una combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist a la planta baixa i emmarcaments dels buits arquitectònics i estuc amb esgrafiats. L'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. Degut a les dimensions de la façana, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes per tal de resoldre els seus angles. Avui, la central es troba modificada en les dimensions dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, originalment era de maó vist i no d'estuc.[24] Correcte Casa Llopis Bofill
1904-1905 Reformes a l'Ateneu Barcelonès
sota la direcció de Josep Font i Gumà
C/ Canuda
41° 23′ 04.57″ N, 2° 10′ 17.85″ E / 41.3846028,2.1716250 (Ateneu Barcelonès)
La seva participació com a ajudant de Font i Gumà va aportar bona part de les intervencions més importants a les escales interiors i ascensor, així com a la reforma de la biblioteca on també dissenyà el mobiliari i les vidrieres.[25] Molt bo Reformes a l'Ateneu Barcelonès
1906 Col·laboració a Casa Batlló
d'Antoni Gaudí
Psg. de Gràcia, 43
41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.39167,2.16500 (Casa Batlló)
La seva participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny multicolor de recobriment ceràmic de la façana amb peces ceràmiques rodones que simulen escates; les portes de fusta i altres elements decoratius del primer pis i les pintures de la capella.[4] Molt bo Casa Batlló
1906 Esgrafiats de la Casa Gallissà C/ Àngel Baixeras
41° 22′ 55.57″ N, 2° 10′ 50.35″ E / 41.3821028,2.1806528 (Casa Gallissà)
Jujol va realitzar personalment els esgrafiats anomenats «Amor, Fe i Patria».[25] ??
1906 Col·laboració en Casa Magí Llobet Sala
de Joaquim Raspall
C/ Tapioles, 49 - 51
41° 22′ 21.05″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.3725139,2.1304889 (Casa Magí Llobet Sala)
Jujol col·laborà en dos edificis bessons de cinc plantes de Raspall on aquest va assajar solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que va construir, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament: 1906 i 1907.[26] Correcte Casa Magí Llobet Sala
1908 Col·laboració en Casa Milà
d'Antoni Gaudí[4]
Psg. de Gràcia, 43
41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 42″ E / 41.39528,2.16167 (Casa Milà)
La seva participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny de la forja dels balcons, els relleus d'estuc del sostre del primer pis (que seria inspiració per al sostre del teatre Metropol de Tarragona) i les pintures del sostre de l'entrada. Molt bo Casa Milà
1909 Casa Sansalvador[27] Psg. Mare de Déu del Coll, 79
41° 25′ 9.57″ N, 2° 8′ 54.65″ E / 41.4193250,2.1485139 (Casa Sansalvador)
Encarregada pel seu amic el metge Salvador Sansalvador com a habitatge, el projecte va patir alteracions en ser descoberta una mina d'aigua que el propietari va embotellar sota el nom de «Aigua Radial». Destaca, de la seva façana, les finestres

emmarcades per maó vist i uns esgrafiats en la línia habitual de Jujol. Destaca la porta d'accés emmarcada en un arc triangular dentat de maó vist i recoberta de trencadís.

Restaurada Casa Sansalvador
1910 Col·laboració al Park Güell
d'Antoni Gaudí[4]
C/ Olot
41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 10″ E / 41.41361,2.15278 (Parc Güell)
Jujol fa les decoracions ceràmiques del sostre de la sala hipòstila i del banc ondulant de la plaça. Correcte Parc Güell
1911 Botiga Mañach[4] o Botiga Manyach[28] C/ Ferran, 57 Per recomanació de Gaudí, Pere Mañach va encarregar a Jujol la decoració de la seva nova botiga de productes de seguretat. Mañach, a més del negoci industrial, era col·leccionista d'art i marxant de Picasso i va encarregar a Jujol mobles i altres elements de decoració per a la seva botiga. Desapareguda Vegeu la imatge a l'Arxiu Jujol, sota "Biografia: Maduresa"
1913 Ascensor de la Casa Iglesias[29] C/ Mallorca, 284
41° 23′ 46.05″ N, 2° 9′ 56.5″ E / 41.3961250,2.165694 (Casa Iglesias)
Jujol va realitzar el disseny dels treballs de forja de l'ascensor i l'inici de l'escala, en aquesta casa d'habitatges de l'arquitecte Antoni Millás i Figuerola de 1900. Regular Ascensor
1916 Tallers Mañach[4]
o Tallers Manyach[30]
C/ Riera de Sant Miquel, 39
41° 23′ 53.4″ N, 2° 9′ 21.45″ E / 41.398167,2.1559583 (Tallers Mañach)
Jujol va construir per a Pere Mañach, que li havia encarregat una botiga el 1911, un taller de caixes fortes amb un original sistema d'il·luminació natural als sostres que evitava la llum directa a l'àrea de treball. Estava feta en maó i al sostres hi ha un sistema de tirants i de pinacles per subjectar la volta que va caure durant la seva construcció.

Actualment allotja el pati d'un centre escolar.

Correcte Tallers Mañach
1917 Casa Queralt[31] C/ Pineda, 1
41° 25′ 9.67″ N, 2° 8′ 51.95″ E / 41.4193528,2.1477639 (Casa Queralt)
Construïda dins de la finca de la casa Sansalvador, però amb sortida a un altre carrer, fou construïda per a dedicar-la a lloguer. Ha sofert modificacions poc respectuoses. Degradada casa Queralt
1922 Casa habitatges[4] C/ Independència, 273
41° 24′ 25.75″ N, 2° 11′ 02.45″ E / 41.4071528,2.1840139 (Habitatges carrer Independència, 273)
Casa de planta baixa amb comerços i pis amb dos habitatges. De senzilla factura, s'acosta més a un disseny noucentista. Correcte Casa d'habitatges del carrer Independència
1924 Casa Planells[32] Av. Diagonal, 332
41° 24′ 2.1″ N, 2° 10′ 28.77″ E / 41.400583,2.1746583 (Casa Planells)
Va ser un encàrrec del contractista Evelí Planells. Ubicada en un solar molt petit, l'arquitecte va aconseguir una bona resolució a força de les corbes i sense grans parenceries decoratives a la façana. Regular Casa Planells
1924 Casa Bruguera[33] C/ Mare de Déu del Pilar, 24
41° 23′ 15.2″ N, 2° 10′ 34.15″ E / 41.387556,2.1761528 (Casa Bruguera)
Es tracta de la reforma i ampliació d'un pis sobre un edifici d'habitatges del segle XVIII. Destaquen els esgrafiats de la façana dedicats a Sant Josep Oriol. Regular Casa Bruguera
1927 Font commemorativa de l'exposició de 1929[34] Pl. Espanya
41° 22′ 30″ N, 2° 8′ 57″ E / 41.37500,2.14917 (Font commemorativa de l'exposició de 1929)
És una obra d'estil eclèctic que el propi autor indicava a la memòria del projecte «haver procurat aplicar l'august estil classicoromà, de tan pura i indiscutida monumentalitat». Es tracta d'una font monumental amb una ornamentada decoració escultòrica obra de Miquel Blay i els germans Miquel i Llucià Oslé. D'inspiració clàssica, el sentit iconogràfic de l'obra representa una aŀlegoria poètica d'Espanya. Regular Font commemorativa de l'exposició de 1929
1927 Palau del Vestit
(extrem semicircular de l'actual Palau firal n. 8)[35]
Pl. Espanya
41° 22′ 26.1″ N, 2° 8′ 55.7″ E / 41.373917,2.148806 (Palau del Vestit)
La primera denominació del projecte va ser «Palau de la Pedagogia, Higiene i Institucions Socials», després «Palau del Treball» i finalment «Palau del Vestit».[36] És una obra d'estil historicista, condicionat per l'estil general dels palaus de l'exposició internacional de 1929. Es tracta d'un espai de 6.500 m2., de forma molt irregular, entre la plaça d'Espanya, l'avinguda Maria Cristina i el carrer de Mèxic. Actualment s'ha unificat amb el que va ser Palau de l'electricitat i la metal·lúrgia, per formar el palau firal núm. 8 Bo Palau del Vestit
1939-1943 Restauració rosassa de l'església de Santa Maria del Pi[37] Pl. del Pi
41° 22′ 55.76″ N, 2° 10′ 26.02″ E / 41.3821556,2.1738944 (Santa Maria del Pi)
Rosassa reconstruïda sota la direcció de Jujol un cop acabada la guerra civil, després que l'original gòtica fos destruïda el 1936.[38] Bo Rosassa de Santa Maria del Pi

Cornellà de Llobregat[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1928 Casa Camprubí[39] Crta. a Sant Joan Despí, s/n
41° 21′ 42.73″ N, 2° 03′ 41.23″ E / 41.3618694,2.0614528 (Casa Camprubí)
Té una estructura similar a la Torre de la Creu (Sant Joan Despí), però amb perfils rectes. Jujol va construir la casa sobre pilars per protegir-la de les freqüents inundacions al estar situada a la vega del riu. Quan aquest problema va desaparèixer, es va tancar l'espai i va servir de magatzem agrícola. Té un característic color rosa i profusió d'esgrafiats a les quatre façanes. Bo Casa Camprubí

Els Pallaresos[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1914 Casa Bofarull[4] carrer Major, 11-13
41° 10′ 30″ N, 1° 16′ 8.31″ E / 41.17500,1.2689750 (Casa Bofarull)
Va ser un encàrrec de Dolors i Pepita Bofarull per a fer una reparació de la teulada i que va esdevenir una reforma íntegra d'aquesta casa amb tot un seguit de construccions adjacents que es va estendre fins l'any 1930.[40] Destaquen la gran galeria blava, l'amplíssim arc de 10 metres fet en maó i situat a l'accés, repeteix els seients de forja al balcó que havia fet a la casa Ximenis de Tarragona. Entre els elements decoratius es troben el trencadís, especialment a la teulada, i els esgrafiats fets directament per Jujol.[41]

Entre les construccions adjacents destaca l'edifici dels safareigs, a l'altre costat del carrer, amb uns cinc grans cúpules construïdes a base de la unió de dos arcs parabòlics i totes elles de dimensions irregulars. Al mateix costat de la porta d'accés, al carrer Major núm.9, es troba la «casa dels masovers», un edifici amb catalogació pròpia que mostra una amplia varietat d'obertures rematades en maó.[42]

Bo Casa Bofarull
1920 Casa Andreu Fortuny[4] Pl. Església, 4
41° 10′ 30.42″ N, 1° 16′ 10.04″ E / 41.1751167,1.2694556 (Casa Andreu Fortuny)
Es tracta d'una restauració per a la sra. Fortuny-Solé què es va allargar fins els anys 1940. Jujol transformà la porta d'accés amb motllures geomètriques, diversos elements interiors (vestíbul, paviments, mobles), els finestrals del primer pis de llinda i ampit corbats i a la planta baixa un original balcó trigeminat. Encastada a la façana hi ha una font, de l'any 1863.[4]

El 1943 es va partir en dos per a allotjar els fills de la propietària, i el número 3 de la plaça, s'anomena casa Emília Fortuny que té com a element destacable la portalada feta de dovelles de maó i pedra. Tots dos edifici estan catalogats independentment.

Bo Casa Andreu Fortuny

Guimerà[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1942-1945 Retaule a Santa Maria de Guimerà Els estralls de la guerra civil havien fet malbé l'església de Santa Maria de Guimerà, destruint les imatges i dos dels retaules. El mossèn, i amic de Jujol, Francesc Camí li hi encarregà un retaule per a l'absis. És un retaule d'alabastre que s'adapta perfectament al marc gòtic que l'envolta. Entre 1942-1943 es va fer la mesa i el basament del retaule fins al pedestal de les imatges. Entre 1944-1945 es va fer la imatge central (una Marededéu de Josep Arana Esteve), els àngels, la Santíssima Trinitat i totes les ornamentacions. Jujol decorà la porta de la sagristia i les parets i nervadures gòtiques de la volta de l'absis. Pot ser que la millor obra que Jujol va deixar a Guimerà sigui el sagrari. És tracta d'una obra de ferro daurat amb or fi i policromat, amb un perfecte equilibri entre funcionalitat i elegància.[43] Bo Retaule de Santa Maria de Guimerà

La Secuita[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1918 Església del Sagrat Cor de Jesús a Vistabella Va realitzar aquesta obra entre 1918 i 1924. És una església realitzada exclusivament amb maó i lloses de pedra al sostre. És de planta quadrada amb una elevació central apuntada que li confereix una forma externa piramidal. Interiorment, el alt sostre està format per dos arcs entrellaçats.[4] Regular Església a Vistabella

Montferri[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1926 Santuari de la Mare de Déu de Montserrat[39] Puig de Montferri La construcció va començar amb més voluntarisme que recursos i va anar molt lentament fins que es va aturar el 1936. L'any 1943 una ventada va fer caure els arcs parabòlics que s'havien construït i no seria fins el 1984 en que el jesuïta Josep M. Jané encarregà la represa de les obres a Joan Bassegoda i Nonell que es van acabar el 2000. Bona part de l'obra està feta en maó.[44][45] Bo Montferri - Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

Palma[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1911 Catedral de Palma[19] 39° 34′ 2.4″ N, 2° 38′ 54.6″ E / 39.567333,2.648500 (Catedral de Palma) Dins de la reforma que Gaudí estava realitzant per encàrrec del bisbe Pere Joan Campins, Jujol va policromar parcialment el cor amb formes i daurats que contenien inscripcions il·legibles d'una gran força cromàtica però que varen espantar els canonges que varen optar per suspendre la reforma. Com a testimoni resta una mena de taca de color sang rodejada de la llegenda: «La sang d'Ell sobre nosaltres» i uns escuts pontifícis amb palmes al peu del mur de la capella de la Trinitat. Regular

Sant Joan Despí[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1913 Torre de la Creu[4] Pg. Canalies, 14 Va ser un encàrrec de la seva tia Josefa Romeu i Grau, vídua de Gibert, qui volia construir dues cases d'estiueig, donant-li total llibertat en el seu disseny. El projecte va ser aprovat per l'ajuntament l'11 d’octubre de 1913. Va fer dues cases emmirallades basades en cinc cilindres rematats per un teulat amb cúpules. La seva construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916. Els teulats estan recoberts de mosaic. Hi ha dos cilindres més que allotgen les escales que porten al segon pis i als miradors. Són destacables els treballs de forja a tot l'edifici. El 1966 l’arquitecte Lluís Bonet i Garí va projectar una reforma que va unir els dos habitatges. Molt Bo Torre de la Creu
1915 Casa Deu i Giu[4] C/ Jacint Verdaguer, 40 Es tracta d'un projecte que va canviar varies vegades d'emplaçament. L'única informació disponible és administrativa, el permís d'obres el situa en 1915 i el d'enderrocament el 1972. Desapareguda
1921 Torre Serra Xaus[39] C/ Jacint Verdaguer, 29-31 Edifici encarregat per l'industrial local Pere Xaus com a habitatge unifamiliar. La seva estructura singular formada a base de cossos quadrangulars disposats en rotació l'un respecte a l'altre que volen aportar totes les perspectives de la casa, com feien els cubistes.[11] Jujol decorà l'edifici amb sanefes esgrafiades de color blau i vermellós sota les teulades i la representació de dos ànecs que miren a dreta i esquerra damunt les finestres. A les columnes que emmarquen l'entrada hi ha elements decoratius ceràmics.[46] La llicència municipal és del 13 de juliol de 1921.[3] Bo Torre Serra Xaus
1923 Casa unifamiliar C/ Jacint Verdaguer, 20-22 Va ser un encàrrec de Joan Manadé. Era una casa senzilla de planta rectangular i planta baixa i un pis. Va ser enderrocada l'any 2009.[3] Desapareguda
1924 Casa unifamiliar Camí del Mig, 23 Va ser feta en dues fases: el 1924 va construir l'habitatge de planta baixa i pis amb un jardí. L'any 1925, en un nou projecte, va afegir un garatge i un magatzem. Sense interès arquitectònic.[3] Regular Casa unifamiliar
1924 Tanca de la casa de Madrona Salesa[47] C/ Montjuïc, 44 Es tractava d'un reixat d'uns 15 metres amb pilars. Destacava la forma piramidal amb cercles a les cares dels pilars coberts amb trencadís de colors vius. Desapareguda
1926 Can Negre[39] Plaça de Catalunya, s/n Va ser un encàrrec per a restaurar una antiga masia de 1680 propietat del ric advocat Pere Negre i Jover. La casa data del 1680, segons diu a la llinda d’una de les portes i la seva restauració va ser entre 1915 i 1930. Destaquen les finestres i el balcó-mirador amb forma de carrossa amb accés exterior. L'edifici havia estat ampliat amb la galeria de l'esquerra per Jaume Gustà. Jujol fa servir diferents tècniques i materials (fusta, ferro,..) amb l'habitual riquesa cromàtica. A l'interior destaca la cúpula sobre les escales decorada en un blau característic i amb un àngel al centre.[3] Aquest element i l'orla que ressegueix el perfil sinuós de la part superior, amb 5 medallons que formen la inscripció «Ave gratia plena dominus tecum», són signes de la seva religiositat.[11] Molt Bo Can Negre
1926 Torre Rovira[47] C/ Jacint Verdaguer, 27 Jujol va rebre l'encàrrec d'Antoni Rovira i Estruch per a decorar la façana de casa seva, un edifici obra de l'arquitecte Josep Graner i Prat de l'any 1926. Jujol aplicà uns esgrafiats amb sanefes i dibuixos geomètrics i al centre del frontó que corona la façana, una imatge de Sant Antoni de Pàdua. Un dels esgrafiats és la pròpia signatura de Jujol.[46] Molt Bo Torre Rovira
1927 Cases Modest Tapies C/ Montjuïc, 46-46B Dues cases de planta baixa i pis encarregades per Modest Tàpies Canalies. Uns esgrafiats geomètrics i de flors, decoren les finestres. A la part alta hi ha dues roses envoltant la data de finalització (1928) i les inicials del propietari.[3] Una regular i altra restaurada Cases Modest Tàpies
1931 Casa unifamiliar C/ Frederic Casas, 4 El projecte va ser aprovat el 8 de maig de 1931 i responia a un encàrrec de Josep Vila que volia una casa petita amb jardí. Estava decorada amb esgrafiats d'àngels i motius florals.[3] Desapareguda
1932 Cal Passani[39] C/ Francesc Macià, 44 Edifici d'estructura similar a la Torre de la Creu però amb formes rectes, torres quadrades acabades en cobertes de teula a quatre aigües i sense cap altre decoració o signe que la faci destacar. Va ser encarregada per Mario Passani. Actualment és una llar d'infants. Correcte Cal Passani
1932 Torre Jujol[39] C/ Jacint Verdaguer, 31 Es tracta dues cases simètriques, una d'elles per a fer-la servir el propi arquitecte. El projecte eren dues cases en forma de «L» unides en la seva base aconseguint que totes les habitacions donessin al jardí i poguessin tenir sol. Les finestres estan decorades amb el típic color blau intens que Jujol emprà en diverses obres. A la porta principal apareix la inscripció «Déu hi sia».[46] La llicència municipal és de novembre de 1932. Va ser residència de l'artista durant la guerra civil entre 1936-1939.[3] Correcte Torre Jujol
1943 Església de Sant Joan Baptista[47] Plaça de l'Església, 1 La reconstrucció d'aquesta església incendiada durant la guerra civil la va fer Josep Maria Ayxelà sota la direcció artística de Jujol. Destaquen els múltiples elements decoratius, els púlpits, l'altar, la capella de la nau lateral i un sagrari. Bo Església de Sant Joan Baptista

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Teatre del Patronat Obrer
(actual Teatre Metropol)[48]
Rbla. Nova 46
41° 6′ 53.66″ N, 1° 15′ 12.48″ E / 41.1149056,1.2534667 (Teatre del Patronat Obrer)
Es tracta d'una obra de joventut amb clares influencies gaudinianes amb qui tot just havia col·laborat a la casa Batlló. Jujol configura la sala com «un vaixell que conduïa els espectadors cap al mar de la salvació». Limitat per un espai que no li donava llibertat arquitectònica, Jujol es concentra en els detalls decoratius que giren al voltant de la idea de la nau.

El 1995 va ser restaurat i reformat per Josep Llinàs, obra que fou guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996.[49]

Molt bo Teatre del Patronat Obrer
1914 Casa Ximenis[48] Via de l'Imperi Romà, 17
41° 7′ 5.45″ N, 1° 15′ 16″ E / 41.1181806,1.25444 (Casa Ximenis)
És una reforma d'una casa adosada a la muralla romana per encàrrec del canonge Dr. Ximenis. Destaquen la seva façana esgrafiada amb un important treball de forja. Les formes d'aquesta forja es troben a d'altres obres de Jujol, però en aquesta destaquen els seient sobre el buit que hi ha als balcons simulant uns festejadors. Bo Casa Ximenis
1918 Cambril del convent dels Carmelites[48] C/ Assalt, 11
41° 7′ 1.3″ N, 1° 15′ 8.17″ E / 41.117028,1.2522694 (Convent dels Carmelites)
Dins del convent dels pares Carmelites Descalços obra de Pau Monguió i Segura de 1896, Jujol va dissenyar la llanterna del cambril de la Marededéu del Carme. Aquest és un dels pocs elements que han sobreviscut al pas del temps. Bo Cambril del convent dels Carmelites

Projectes no realitzats[modifica | modifica el codi]

Projectes no realitzats:[25]

  • 1913 - 1915? Sant Feliu de Llobregat. Escorxador municipal.
  • 1913 Cases barates per a periodistes.
  • 1922 Sant Joan Despí. Torre pel Sr. Blasco.
  • 1919 Badalona. Convent dels Pares Carmelites.
  • 1940 Barcelona. Restauració de la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica.

Dibuixos[modifica | modifica el codi]

Dibuixos (a l'Arxiu de la Càtedra Gaudí):[50]

  • Guió de Santa Maria del Mar. (11 x 16 cm.) Llapis sobre paper de carta. Signat
  • “Retrat infantil femení, gos d'esquena i cap de gos” (11 x 16, 50 cm). Llapis sobre el dors d'una factura d'una botiga de teixits
  • Tres criatures (11 x 16,50 cm). Llapis sobre l'anvers d'una factura d'una botiga de teixits. És la cara oposada del dibuix anterior
  • Projecte d'esgrafiat per a la casa Gallissà (15,50 x 25 cm). Llapis sobre paper de carta. Signat i datat 1906. Correspon a la casa d'Antoni Maria Gallissà i Soqué al carrer d'Àngel Baixeras
  • “Cavalcada del comte Arnau” (10,50 x 13,50). Llapis sobre un full de bloc
  • Cap infantil (14,70 x 10,50). Tinta i llapis sobre paper de carta. Inici d'una carta. Al dors, «Thecla», 1937”. Retrat de Thecla, la filla de Jujol.
  • “Retrat de Domingo Theotocopuli” (15,50 x 21 cm). Llapis sobre paper de carta. Signat i datat 1909. També motiu decoratiu barroc i referències escrites a diferents llibres religiosos
  • “Epifania” (33 x 22 cm). Llapis, tinta xinesa i tocs de gouache blanc sobre paper d'embalar. Llegendes «Hosanna Pax; Un infant és nat, venim, adorem-lo»
  • Mampares de saló de l'Ateneu Barcelonès (15,5 x 21,30 cm.). Llapis sobre paper de carta. Signat i datat 1906, tres vegades. Es tracta de les targes de les portes de saló del primer pis de l'Ateneu Barcelonès. Projecte no realitzat pel que fa a les portes. «Detall de la col·locació dels vidres amb màstic. Sives sense color amb mistre. Entonació d'il·lusions òptiques igual que a la catedral de Barcelona. Entonació de les vidrieres vistes clarament a la mateixa catedral». Text de les llegendes
  • Motiu decoratiu en forma de voluta i flor de lis (15,50 x 21,30 cm). Llapis sobre paper de carta al dors del dibuix anterior.
  • “Sagrada Família” (15 x 13 cm.). Llapis sobre paper de carta. Al dors segell: «Jujol, arquitecto»
  • “Infants a la platja” (13 cm. de diàmetre). Dibuix a llapis sobre paper de carta de forma circular Al dors l'adreça: «Sr. Don José M. Jujol, arq. Rambla de Cataluña, 79, 3o. Barcelona», doncs es tracta del revers d'una coberta de carta
  • Projecte de decoració d'un carrer (15,50 x 21,20). Llapis sobre paper de carta, amb tocs d'aquarel·la. Signat i datat 1909. Llegenda: «Cintes com serpentines de per tot arreu». al dors segueixen les llegendes.
  • Dors del dibuix anterior (15,50 x 21,20). Dibuix d'un panell i d'un brau rampant. los draps amb retalls i pedassets. Atributs dels oficis del carrer fets de bulto, daurats i els ... nus. I les virtuts del carrer (economia=bossa, amor=cor i angelets, etc. Caritat amb àngels de motllo reproduïts d'altars. Portal només al portalet. San Roch, cinta de ferro volant. Llumets incandescents a les cintes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Mònica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 J.F. Ràfols. . Cuadernos de Arquitectura, núm.13 (1950)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Pintado Liste, Noelia. Mostra de treballs de recerca. Cornellà de Llobregat (2009)
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Vincent Ligtelijn, Rein Saariste. Josep M. Jujol. 010 Publishers, 1996. ISBN 906450248X. 
  5. 5,0 5,1 Biografia al Diari de Tarragona en el 130 aniversari del seu naixement
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Relacions Gaudí-Jujol en Guimera.info
  7. El seu fill i biògraf, Josep M. Jujol (fill), en una entrevista realitzada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Tarragona el 21 de febrer de 2003, explicava la consideració del seu pare cap a Gallissà i el fort impacte que li va causar la seva mort.
  8. Sanahuja, pàg.15
  9. Duran Albareda, Montserrat. Ressenya de la tesi doctoral Jujol i l'evolució del llenguatge arquitectònic: Sant Joan Despì 1913-1949. Barcelona, 2003.
  10. Rodriguez Lozano, Diego. Sobre el oficio y la técnica en la obra de Josep Maria Jujol. Tesi UPC - 2006. castellà.
  11. 11,0 11,1 11,2 Ajuntament de Sant Joan Despí. Itinerari modernista a Sant Joan Despí, guia de mà.
  12. Notícia de la visita de Malkovich a Tarragona
  13. Notícia de la conferència de Malkovich a Tarragona
  14. 14,0 14,1 Les relacions de Jujol amb Gaudí
  15. 15,0 15,1 Duran i Alvareda, Montserrat. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo. Barcelona: Edicions Universitat, 2006. ISBN 8447530884. 
  16. Bassegoda, Joan. Càtedra Gaudí
  17. Gómez Serrano, Josep. L'obrador de Gaudí. Edicions UPC, 1996, p. 14. ISBN 848301145X. 
  18. Ignasi de Solà-Morales. «Jujol llevó a cabo con gran autonomía la decoración colorista de la fachada, algunos detalles de herrajes y decoración pictórica de algunas estancias del piso principal»
  19. 19,0 19,1 Bassegoda, Joan. Article a La Vanguardia, 17-12-1971
  20. Cronologia de l'obra de Gaudí
  21. Antoni Salcedo. Un creador total. Vilaweb.cat 02-03-2003
  22. Lanao, Pau. Revista de Girona - Núm. 139 març - abril 1990
  23. Gerard García-Ventosa, Vocal de Cultura del COAC
  24. Casa Llopis Bofill Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  25. 25,0 25,1 25,2 Fons professional a l'arxiu del COAC
  26. Cases Heras i Llobet. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  27. Casa Sant Salvador. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  28. "Botiga Manyach, 1911" dins Quaderns d'arquitectura i urbanisme Núm. 179-180 (octubre, novembre, desembre 1988-gener, febrer, març 1989), p. 101-103 : il., publicació del COAC
  29. Casa Iglesias. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  30. "Tallers Manyach: Una intervenció", Jaume Bach, Gabriel Mora, dins: Quaderns d'arquitectura i urbanisme Núm. 179-180 (octubre, novembre, desembre 1988-gener, febrer, març 1989), p. 155-157 : il., publicació del COAC.
  31. Casa Queralt a la Ruta del Modernisme
  32. Casa Planells. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  33. Casa Bruguera. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  34. Font Plaça Espanya. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  35. Palau firal. Fitxa del Patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Barcelona
  36. Documentació a l'arxiu del COAC
  37. VERGES, T. Santa Maria del Pi i la seva història. Barcelona, 1992. Ed. La Formiga d'Or. ISBN 84-85028-31-7
  38. Fitxa restauració a Gencat.cat
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 Galeria d'obres de Jujol
  40. Permanyer, pàg. 144
  41. Joan Bassegoda i Nonell. El Temple, Gener-febrer 1992
  42. «Fitxa de Casa Bofarull». Patrimoni arquitectònica. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 agost 2013].
  43. Web sobre l'obra de Jujol a Guimerà
  44. Calvet Boronat, Josep. Tesi sobre El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri (UPC)
  45. Orensanz, Toni. «La 'Sagrada Família' de Jujol». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, pàg. 55. ISSN: 1695-2014.
  46. 46,0 46,1 46,2 Modernisme al Baix Llobregat
  47. 47,0 47,1 47,2 Web dedicada al Modernisme
  48. 48,0 48,1 48,2 Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona
  49. (castellà) La reforma del teatro Metropol se lleva el FAD ante el Macba de Meier
  50. Bassegoda i Nonell, Joan: Homenatge a un gran arquitecte tarragoní. Revista Técnica de la Propiedad Urbana Tarragona, Núm. 34 (1985) ; p. 83-99

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Jujol i Gibert
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Josep Maria Jujol i Gibert