Josep Maria Martí i Terrada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Martí i Terrada
Biografia
Naixement1837 Modifica el valor a Wikidata
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1917 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Alcalde de Puigcerdà
Regidor de l'Ajuntament de Puigcerdà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, farmacèutic, activista cultural Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Martí i Terrada (Puigcerdà 18371917) farmacèutic, músic, compositor i alcalde de Puigcerdà.

Biografia[modifica]

Fill de Josep Maria Martí i Bosomba i Josepa Terrada i Cornet, cursà estudis de filosofia a les Escoles Pies de Puigcerdà, finalitzant-los el 1854 a Barcelona. Heretà la farmàcia familiar a Puigcerdà i esdevingué un dels personatges més actius dins del camp cultural de Puigcerdà. Promotor de la Festa de l'Estany i del Casino Ceretà, del qual fou president. També fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i reconegudes són les seves tertúlies amb estiuejants emèrits de Puigcerdà com Maragall, Balaguer, Verdaguer, Frederic Mistrall, Zorrilla, Matheu, Alcover, etc..

També es reconegut com a músic i compositor català. Era un personatge polifacètic. La seva petja fou importantíssima i aquesta traça la trobem en el fons documental que es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya gràcies a la donació que les seves besnetes van fer l’any 2006. Entre aquests documents hi ha un bon gruix de partitures i composicions musicals inèdites. Algunes són poemes escrits per ell mateix i musicats per destacats músics estiuejants a Cerdanya. Tota aquesta música està vinculada a l'esplendor dels estius de Puigcerdà a finals del segle xix i principis del XX. En aquesta època la burgesia barcelonina organitzava vetllades artístiques de poesia i música inspirades per les velleses de la Cerdanya que van cristal·litzar, gràcies a l'empenta de Josep M. Martí, en la creació de la Festa de l'Estany de Puigcerdà.[cal citació]

En el camp de la política destaca la seva defensa de la Vila enfront dels setges carlins de 1873 i 1874. Dins del moviment catalanista s'adherí a Unió Catalanista i participà en les assemblees de Manresa, Reus, Balaguer, Olot i Terrassa. També fou regidor i alcalde de Puigcerdà.

Bibliografia[modifica]

  • Sebastià Bosom i Isern; Martí Solé i Irla; Manuel Calvo. Carrers i places de Puigcerdà : una passejada per la seva història. Puigcerdà : l'Ajuntament, 1998.
  • «Fitxa del fons». [Consulta: 28 desembre 2020].
  • «L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya des de casa». [Consulta: 28 desembre 2020].