Josep Maria Mestres Quadreny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Maria Mestres Quadreny

Josep Maria Mestres Quadreny amb Bartomeu Marí al MACBA
Naixement 4 de març de 1929 (1929-03-04) (85 anys)
Manresa
Nacionalitat Catalunya Catalunya

Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, Bages, 4 de març de 1929) és un compositor català. Interessat per una música en constant evolució i amb un esperit de renovació permanent, ha destacat per la incorporació de noves tècniques tant a la pròpia composició com en l'ús dels instruments, com per exemple: obres interpretades únicament pel públic (Self Service) o compostes íntegrament amb ordinador (Ibèmia). Ha col·laborat amb artistes plàstics com Joan Miró, Antoni Tàpies, Moisès Villèlia, Jaume Codina o Joan Brossa, entre altres. És president de la Fundació Joan Brossa i patró emèrit de la Fundació Joan Miró.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 de març de 1929 a la ciutat de Manresa, capital del Bages. Inicialment va estudiar ciències a la Universitat de Barcelona però ben aviat s'interessà per la composició, estudiant sota la direcció de Cristòfor Taltabull.

L'any 1952 ingressà al Cercle musical Manuel de Falla, el 1960 fou un dels promotors del grup Música Oberta, el 1968 va fundar el Conjunt Català de Música Contemporània, el 1974 el Laboratori de Música Electroacústica Phonos i el 1976 el Grup Instrumental Català, juntament amb Carles Santos.

Entre 1976 i 1977 fou el membre de la comissió coordinadora de l'àmbit musical del Congrés de Cultura Catalana, i entre 1977 i 1979 fou president de l'Associació Catalana de Compositors.

També ha participat com a docent en els Cursos d'Estiu de Darmstadt, Internationale Ferienkurse für Neue Musik, (Alemanya), ha col·laborat amb Testimonium de Jerusalem, ha estat convidat a participar en el Curs Llatinoamericà de Música Contemporània a Brasil i a les Jornades Internacionals de Nova Música de Sitges.

Obra[modifica | modifica el codi]

Mestres va tenir una formació cientificotècnica i durant tota la seva carrera artística ha destacat per la recerca constant de metodologies alternatives, buscant sistemes de composició i plantejaments estètics que abandonen el dodecatonisme i el serialisme establerts a mitjans del segle XX, que integren idees properes a les matemàtiques, la física o l'estadística en les seves partitures. Mestres s'apropa més al concepte de la probabilitat, l'atzar o l'aleatorietat inspirat en artistes com Miró, més que no pas en els seus col·legues König o Xenakis.

« Un bon dia, contemplant una litografia seva, em va cridar l'atenció un grup de taquetes que tenien tota l'aparença d'haver estat llançades amb una brotxa. El conjunt, tanmateix, produïa una sensació inusualment vibrant. Observant-les més de prop vaig comprovar que les havia pintat una per una. És a dir, havia recreat una aparença d'atzar d'una manera artificiosa a l'origen de la qual probablement hi havia una intervenció del mateix atzar, artifici que vaig trobar molt suggestiu i que traslladat a la música consistiria a imitar un fenomen d'atzar per procediments d'atzar, i modificar-ne l'aparença tot mantenint l'estructura. »
— Josep Maria Mestres Quadreny. Pensar i fer música[2]

Afí al concepte brossià de «poesia visual», Mestres Quadreny ha donat a les seves composicions musicals un tractament d'obra plàstica amb partitures que, a més de peces sonores, són també obres visuals. Per això les seves composicions han estat anomenades «músiques visuals». El MACBA en conserva algunes de les més significatives.[3]

Per la seva complexitat conceptual, i també per la bellesa formal de la partitura, obres com Quartet de Catroc (1962), Suite bufa (1966), Variacions essencials (1970), Aronada (1971), Self service (1973), L'estro aleatorio (1973 – 1978) i Homenatge a Robert Gerhard (1976) són, a més de composicions musicals, obres amb un alt valor plàstic, realitzades amb una gran llibertat creativa. A Self service la interpretació només és possible gràcies a la participació del públic, convertit en intèrpret d'instruments escollits pel compositor. L'estro aleatorio, composta a partir de taules de nombres aleatoris i formada per estructures musicals de temps indefinit, és un conjunt de sis concerts per a solistes diversos i orquestra simfònica que parteix d'una col·lecció de dotze concerts de Vivaldi reunits amb el títol de L'estro armonico. I en d'altres, com Aronada —paraula que prové del sànscrit i que es refereix al «cercle dels sons audibles»—, la música es genera a partir d'una partitura circular en forma de diana que pot ser interpretada per qualsevol instrument i té una durada de temps indefinit.[3]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Josep M. Mestres Quadreny és un dels renovadors i divulgadors més significatius de la música contemporània al nostre país. La seva implicació amb la recuperació de la cultura als anys cinquanta i seixanta el va portar a participar en iniciatives privades d'activisme cultural com La Ricarda i el Club 49. La seva afinitat creadora i amistat amb artistes com Joan Brossa, Joan Miró, Pere Portabella, Carles Santos i Moisès Villèlia ha donat lloc a obres col·lectives. La seva música es caracteritza per una renovació constant de la sonoritat i per la incorporació de tècniques noves, tant pel que fa a la composició com a la instrumentació. La tasca de Mestres Quadreny abasta diversos àmbits, des de la partitura convencional fins a la partitura gràfica, passant per l'ús d'ordinadors i la composició basada en algoritmes matemàtics i les teories de l'atzar. A banda de ser un dels pioners a l'Estat espanyol en l'ús de la informàtica per generar composicions, també ho va ser en la construcció de partitures gràfiques més enllà del pentagrama convencional.

La primera composició que va estrenar en públic va ser en la IV Trobada Internacional de les Joventuts Musicals a Bayreuth (Alemanya) el 1953. Des de llavors, les seves composicions s'han interpretat en escenaris d'arreu. Ha editat llibres amb Joan Brossa i Perejaume, i ha compost per a cineastes. És autor de diversos assajos sobre la música, entre els quals destaca Pensar i fer música (2000).[4]

Catàleg d'obres[modifica | modifica el codi]

Obres de Josep Maria Mestres Quadreny (actualizat 2000)
Any Obra Tipus d'obra Durada Lloc d'estrena
1957 Sonata per a piano. Música solista (piano) 06:00
1958 Epitafis (Text: J. R. Jiménez), Per a orquestra amb mezzosoprano solista. Música orquestral 08:00
1959 Tres Cançons de Bressol, mezzosoprano i piano. Música vocal (piano) 05:00
1959 El Ganxo (Opera. Llibret: J. Brossa), ópera en un acte i quatre escenes. Música escènica (ópera) 45:00
1960 Excursió Collectiva de Cinc Dies (Text.: J. Brossa) Música escènica (teatral) 18:00
1960 Sonata per a orgue. Música solista (orgue) 07:00
1961 Triade per a Joan Miró. I. Musica de Cambra nº 1. Música orquestral (cambra) 14:00
1961 Triade per a Joan Miró. II. Musica de Cambra nº 2. Música orquestral(cambra) 15:00
1961 Triade per a Joan Miró. III. Tres Moviments per a orquestra de Cambra. Música orquestral (cambra) 15:00
1961 Invenció Móvil II, soprano, trompeta i guitarra. Música vocal 08:00
1961 Invenció Móvil I, flauta, clarinet i piano. Música instrumental (dúo) 08:00
1961 Invenció Móvil III (may be played together with Invenció Móvil I, II), 2 violines, viola, violonchelo Música instrumental (quartet) 08:00
1961 Cop de poma, piano. Música solista (piano) 10:00
1961 Roba i Ossos (Llibret: Joan Brossa), ballet Música escènica (ballet) 15:00
1961/62 Tramesa a Tàpies, violin, viola i percussió Música instrumental (trío) 18:00
1962 Divertimento "La Ricarda", per a flauta, clarinet i double bass. Música instrumental (conjunt) 10:00
1962 Vegetació Submergida (Llibret: J. Brossa), ballet Música escènica (ballet) 10:00
1962 Petit Diumenge (Llibret: J. Brossa), ballet Música escènica (ballet) 15:00
1962 Quartet de Catroc, per a quartet de corda. Música de cambra (Quartet) -
1962 Tres Peces per a violoncel i piano. Música instrumental (dúo) 06:00
1963 Soliloqui, flauta. Música solista (flauta) 03:00
1964 Concert per a representar (Llibret: J. Brossa), teatre musical per a orquestra de cambra i 6 actors Música escènica (teatral) 08:00
1964, 13-10 Digodal, per a orquestra de cordes. Música orquestral (cambra) 10:00 Saló del Tinell (Barcelona)
1964 Duo per a Manolo, clarinet i piano. Música instrumental (dúo) 08:00
1964 Peça per a Serra Mecànica, música electrònica. Música electrònica 08:00
1964 Antiodes, per a orquestra. Música orquestral 13:00
1965 Tres cànons en homenatge a Galileu, per a piano i tres cintes magnetofòniques (2ª versió, 1968; 3ª versió, 1969; 4ª versió, 1974). Música electroacústica 13:00
1965 Conversa (Text.: J. Brossa), orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 10:00
1966 Suite Bufa (Llibret: J. Brossa), música incidental per a teatre musical, per a soprano, piano i ballarí Música escènica (teatral) 60:00
1966 Triptic Carnavalesc (Text.: J. Brossa), mezzosoprano, cor i conjunt. Música coral 10:00
1967 Engidus (Commissioned by Alea), orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 08:00
1967 Musica per a Anna, soprano i quartet corda. Música vocal 10:00
1968 Trío (1968), violin, viola i violonchelo. Música de cambra (trío) -
1968 Perludi I per guitarra. Música solista (guitarra) 07:00
1969 Quadre, orquestra de cambra. Música orquestra (cambra) 08:00
1969 Frigoli-Frigold, conjunt indeterminat. Música instrumental (conjunt) -
1969 Poemma, soprano i piano. Música vocal (piano) 05:00
1969 Ibèmia, per a orquestra de cambra. Música orquestra (cambra) 10:00
1970 Variacions Essencials, violín, viola, violontxel i percussió. Música instrumental (conjunt) 14:00
1970 Micos i Papallones, guitarra i percussió. Música instrumental (dúo) 07:00
1970 Doble concert, per a ones Martenot, percussió i guitarra. Música orquestra (concierto) 14:00
1971 Aronada, conjunt indeterminat. Música instrumental (conjunt) -
1972 Homenatge a Joan Prats, conjunt. Música instrumental (conjunt) 18:00
1972 Xac, 6 instruments de percussió Música instrumental (conjunt) 08:00
1973 Self-Service, per a instruments de percussió i flautes de bec tocades pel públic. Música instrumental (conjunt) -
1973 L'Estro Aleatorio. I. Per a viol i orquestra. Música orquestral (concertante) 10:00
1973 El Teler de Teresa Codina, música electrònica. Música electrònica 15:00
1973 Song for Jane, soprano i electrònica. Música vocal 10:00
1974 Trio (Homenatge a Schumann). Música de cambra (trío) 14:00
1975 L'Estro Aleatorio. III. Per a maquina d'escriure i orquestra. Música orquestral (concertante) 10:00
1975 Na hale el ir Shatem (Text... Israel Najarra), orquestral con coro. Música coral (capella) 12:00
1975 Tocatina, Peça per a ampolles d'anís. Música instrumental (conjunt) -
1975 L'Estro Aleatorio. II. Per a guitarra i orquestra. Música orquestral (concertant) 10:00
1976 Homenatge a Robert Gerhard, piano i 9 instrumentos. Música instrumental (conjunt) -
1976 Perludi II per guitarra. Música solista (guitarra) -
1976 Perludi III per guitarra. Música solista (guitarra) -
1976 Espai Sonor V, electroacustica. Música electroacústica 10:00
1976 L'Estro Aleatorio. IV. Per a piano i orquestra. Música orquestral (concertante) 10:00
1977 Concertino, con piano solista. Música orquestral (concierto) 10:00
1977 L'Estro Aleatorio. V. Per a percussió i orquestra. Música orquestral (concertante) 10:00
1977 Molèstia (Llibret: J. Brossa) Música escènica (teatral) 03:00
1977 Trio (1977), clarinet, violí, piano. Música instrumental (trío) 12:00
1978 L'Armari en el Mar (Llibret: J. Brossa), teatre musical, per a trio de cantants, 2 nus, 2 actors i conjunt de cambra Música escènica (teatral) 90:00
1978 L'Estro Aleatorio. VI. Per a grupo instrumental i orquestra. Música orquestral (concertante) 10:00
1979 Variacions sobre un tema de Haydn, conjunt indeterminat. Música instrumental (conjunt) -
1979 Sextina del Veil Combat Nou, mezzsoprano i guitarra. Música vocal 05:00
1979 Perludi IV per guitarra. Música solista (guitarra) -
1979 Tres Peces per a Guitarra. Música solista (guitarra) 18:00
1979 Quina, per a cinta magnética. Música electroacústica 20:00
1979 Magòria (Encargada por Radio Nacional de España. Rev. 1993), conjunt Música instrumental (conjunt) 08:00
1981 Espai Sonor V-B, clarinet percussion and tape. Música electroacústica 10:00
1982 Canviera, choir (text: J. Brossa) Cor mixt. Música coral 12:00
1982 Sonades sobre fons negre, per a piano. Música solista (piano) 20:00
1982 Vara per Quatre, 4 pianistes en un piano. Música solista (piano) 20:00
1983 Concert Equinoccial, percussion soloist and 4 percusiion. Música instrumental (percussió) 10:00
1983 Complanta per Xile, orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 03:00
1983 Simfonia en Mi Bemoll, per a orquestra. Música orquestral 40:00
1984 Concert d'Estiu, per a flute 2 percussion tape. Música electroacústica 50:00
1984 Piano Xofer. Teatre musical (acció i text: Perejaume) Soprano, 5 piano and actor Música escènica (teatral) 90:00
1984 Sonades de la calor del foc, orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 15:00
1985/86 Quintet de la nit i del dia, per a cinc clarinets (2ª versió, 1990). Música instrumental (conjunt) 12:00
1990 First Time, per a soprano i conjunt instrumental. Música vocal (orquestra) 13:00
1990 L'Or del mar, per a coro mixto. Música coral 10:00
1991 Capmaga, per a piano o sintetizador i percussió. Música instrumental (conjunt) -
1991 Fet per Fer, orquestra de cambra Música orquestral (cambra) 16:00
1991 L'Armari en el Mar, suite per a conjunt instrumental. Música orquestral (cambra) 25:00
1991 Cap de Mirar (text: J. Brossa)ópera en tres actos. Música escènica (ópera) -
1992 Cant a Maria Aurèlia, per a cor mixt i orquestra. Música coral (orquestra) 06:00
1992 Garlanda esquinçada, per a mezzo-soprano i percussió. Música vocal 05:00
1992 Simfonia en fa, per a orquestra. Música orquestral 30:00
1992 Sonades de la nit de vidre, per a percussió i piano. Música instrumental (conjunt) 15:00
1992 Vara per dos, per a piano a quatre manos. Música solista (piano) 08:00
1993 De trast en trast, seis piezas per a flauta i guitarra. Música instrumental (dúo) 14:00
1993 Acció musical per a Joan Miró (text i acció: J. Brossa) mezzo-soprano recitador il·lusionista 4 piano fl. cl. guit. harp and tape Música escènica (teatral) 50:00
1993 Sonades dels vells proverbis, orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 10:00
1993 La realitat lliure, per a orquestra. Música orquestral 10:00
1994 Suite Bechtold, piano. Música solista (piano) 10:00
1994 Paisatges virtuals, per a orquestra. Música orquestral 12:00
1994 Satàlia, per a quinteto de viento. Música instrumental (conjunt) 10:00
1994 Sonades de besllum, per a dos pianos. Música solista (pianos) 10:00
1994 Catorze duets per a instruments de vent, flute clarinet oboe fagot horn Música instrumental (conjunt) 56:00
1994 Vol d'ocell davant el Sol, clarinet. Música solista (clarinet) 05:00
1995 Constellacions, per a flute violin violoncello and piano. Música instrumental (quartet) 08:00
1995 Sonades del vell record nou, per a brass quintet Música instrumental (conjunt) 10:00
1995 SOS, per a guitarra. Música solista (guitarra) 01:00
1995 Muntanyí, piano. Música solista (piano) 01:00
1995 Clap de Lluna, orquestra de cambra. Música orquestral (cambra) 11:00
1995 Cap cop, flauta, violin, viola i cello. Música instrumental (quartet) -
1996 Sonades a trenc d'alba, corno di basetto. Música solista 09:00
1996 Tres fragments de la Suite Bufa, cantant i 2 pianos. Música vocal (piano) 10:00
1996 Parracs, orgue. Música solista (orgue) 02:00
1996 Promptuari dels dirs, piano. Música solista (piano) 30:00
1997 Nocturnal, flauta, clarinet i piano. Música instrumental (trío) 09:00
1997 El Carnaval del Liceu, cambra. Música orquestral (cambra) 13:00
1997 Sonades entre volves, flauta. Música solista (flauta) 11:00
1997 Llera de Banús, guitarra. Música solista (guitarra) 02:00
1997 Espai enllà, flauta i marimba (xilofono). Música instrumental (dúo) 08:00
1997 Sonades de sentir campanes i no saber d'on, violin i piano. Música instrumental (dúo) -
1997 Els perfums, soprano i piano. Música vocal (piano) 30:00
1997 Cap entre parèntesis, 4 flautas. Música solista (flautas) 11:00
1997 Branca de branques, cambra. Música de cambra 10:00
1997 Bagatel·les, flauta, guitarra i violoncello. Música instrumental (trio) 07:00
1998 Música incidental per a Quan serà pintada una escena de fons sense fi? Música incidental -
1998 Sebel·lia, violoncello. Música solista (violoncello) 03:00
1998 Concert de Vilafranca, cambra. Música de cambra -
1999 Toc per a Joan Brossa, cambra. Música de cambra 17:00
1999 Viarany, piano. Música solista (piano) -
1999 Solsticial, orgue. Música solista (orgue) 10:00
1999 Sis duets de violí. Música solista (violín) 12:00
1999 Mínimes, soprano i clarinet. Música vocal 05:00
1999 La sal de casa, 2 saxofones. Música solista (saxofones) 08:00
2000 Sonades de l'hora foscant, 4 flautas. Música solista (flautas) -
2000 Paraselene, guitarra i acordió. Música instrumental (dúo) 10:00
2000 Toc vessat, piano a 4 manos. Música solista (piano) 12:00
2000 Tres poemes d'amor i dos paisatges, recitador i flauta. Música vocal 06:30
2000 Baràlia, 4 percussionistes. Música instrumental (percussió) 05:00

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

En el terreny literari, ha publicat diversos títols:

  • Vocabulari català de música (1983), amb Núria Aramon i Stein
  • Pensar i fer música (2000)
  • Reflexions entorn de l'expressió del llenguatge musical i de la meva música (2002)
  • Tor recordant amics (2007)
  • Tot muda de color al so de la flauta (2009)
  • La música i la ciència en progrés (2010)

Altres obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Variacions essencials : violí, viola, violoncel i percussió / Josep M. Mestres-Quadreny. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1972[5]
  • Invencions mòbils., 1961[6]
  • Homenatge a Schumann.,[7]
  • Suite Bechtold. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1994[8]
  • Quartet de catroc. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1962[9]
  • Self-Service. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1973[10]
  • Canviera. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1982?[11]
  • Antiodes. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1982[12]
  • L'Estro Aleatorio. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1973 - 1978[13]
  • Molèstia. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1977[14]
  • Espai sonor V. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1976[15]
  • Homenatge a Robert Gerhard. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1976[16]
  • Tocatina. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1975[17]
  • Homenatge a Joan Prats. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1972[18]
  • Perludi. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1971[19]
  • Aronada. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1971[3]
  • Variacions essencials. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1970[20]
  • Doble Concert per a Ones Martenot. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1970[21]
  • Quadre. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1969[22]
  • Tres peces per a violoncel i piano. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1968[23]
  • Tres cànons en homenatge a Galileu. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1966[24]
  • Suite bufa. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1966[25]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Música i el 2006 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. És membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]