Josep Maria Milà i Camps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Milà i Camps
Biografia
Naixement7 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Esplugues de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
President de la Diputació de Barcelona
26 gener 1939 – setembre 1939
← Joan Maluquer i ViladotAntoni Maria Simarro i Puig →
President de la Diputació de Barcelona
1925 – 1930
← Gaietà Marfà i ClivillesJoan Maluquer i Viladot →
Diputat a Corts
14 juny 1919 – 2 octubre 1920
← Gaspar Rosés i ArúsSantiago Güell i López →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Arenys de Mar
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Monàrquica Nacional Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMiquel Milà i Sagnier, Alfons Milà i Sagnier, Leopold Milà i Sagnier, José Luis Milà Sagnier, Lluís Maria Milà i Sagnier Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Milà i Pi Modifica el valor a Wikidata
ParentsPere Milà i Camps (cosí germà)
Mercedes Milá Nolla (cosina germana)
Mercedes Milà (neta)
Lorenzo Milá (net)
Leopold Milà i Vidal-Ribas (net) Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955[1]) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret, el 1917 treballà com a assessor de l'Associació de Banquers de Barcelona i fou elegit diputat pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1919 dins les llistes de la Unió Monàrquica Nacional. Col·laborador amb la dictadura de Primo de Rivera, fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, president de la Diputació de Barcelona de 1925 a 1930, representant per dret propi a les eleccions de la dictadura de 1927 i membre de la junta directiva de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Per tot això el 1926 el rei Alfons XIII el va fer comte del Montseny.

Durant aquest primer mandat com a president de Diputació va fer restaurar el Palau de la Generalitat i les Cases dels Canonges, i va fer edificar la Casa de la Maternitat, l'Escola d'Enginyers i l'Escola Agrícola de Caldes a la Torre Marimon.

Quan esclatà la guerra civil espanyola fou fet presoner per les autoritats republicanes i internat al vaixell Uruguay, però fou bescanviat per Joan Casanellas i Ibars per mediació del bisbe d'Urgell. Després d'això es va instal·lar a Burgos. Quan les tropes de Franco entraren a Barcelona el 1939 fou nomenat durant uns mesos president de la Diputació de Barcelona.

Un dels seus fills fou José Luis Milà Sagnier, segon comte de Montseny i pare dels presentadors Mercedes Milà Mencos i Lorenzo Milà Mencos.

Referències[modifica]

  1. «Ayer falleció don José M.ª Milá y Camps, Conde del Montseny». La Vanguardia, 27671, 26-05-1955, pàg. 17 [Consulta: 3 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Enrique de Olano y Loyzaga
President de la Diputació de Barcelona
Barcelona

19201925
Succeït per:
Gaietà Marfà i Clivilles
Precedit per:
Gaietà Marfà i Clivilles
President de la Diputació de Barcelona
Barcelona

19251930
Succeït per:
Joan Maluquer i Viladot