Josep Maria Pericas i Morros

Josep Maria Pericas i Morros

Biografia
Naixement	27 agost 1881 Vic (Osona)
Mort	1r abril 1966 (84 anys) Vic (Osona)
Activitat
Ocupació	arquitecte, historiador
Moviment	Modernisme català
Família
Germans	Joaquim Pericas i Morros

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966) fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme. En les seves obres es pot apreciar una influència de Gaudí, del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigué en contraposició; una de medieval, especialment romànica, així com una altra procedent de l'escola vienesa. S'hi poden afegir les conseqüències del catalanisme polític que vivia, cosa que es tradueix en una arquitectura popular catalana. També va mantenir tot el llarg de la seva vida les facetes d'arqueòleg i historiador.

Biografia

Era fill de Carme Morros i Gomis, natural de Sant Martí de Tous i Josep Pericas i Comella, cofundador de la societat mercantil "Pericas, Boixeda, Reixach i Companyia" que tenia la fàbrica de cotó de la Colònia la Coromina de Torelló i un salt d'aigua per a fer electricitat a Sant Quirze de Besora (que seria la primera empresa elèctrica d'Osona, que finalment es convertiria en Energia Elèctrica del Ter, S.A.). La família residí a Manlleu fins al 1870 que passaren a viure a Vic, on nasqué Josep Maria. Eren quatre germans: Montserrat (1864), Joaquim (1869), un conegut astrònom, Lluís (1873) i Josep Maria.

En quedar orfe de pare als quatre anys, la seva mare decideix traslladar-se a Barcelona, si bé varen acabar establint la seva residència a la finca de la Coromina de Torelló el 1889. Del 1898 al 1906 estudia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va ser alumne de Francesc de Paula del Villar i Carmona, Lluís Domènech i Muntaner i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Pere Domènech i Roura, Josep Maria Jujol i Gibert, i sobretot amb Rafael Masó i Valentí, amb qui col·laborà i mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional; junts varen presentar un projecte per a una clínica mental a Santa Coloma de Gramenet, el 1916.

Quan Pericas acaba la carrera, el modernisme ja havia tocat sostre i era el moment en què s'estaven construint les grans obres de Barcelona. Aquests alumnes, per tant, es comencen a plantejar diferents sortides al moviment que ja els havia marcat. Aquestes són bàsicament tres: la continuïtat de Balcells i Raspall, el retorn a les formes clàssiques emprès per Goday, i el seguiment de l'exemple centre-europeu seguit per Masó i Pericas.

A part del modernisme, Pericas també va rebre una especial influència de l'art romànic que havia posat de moda Puig i Cadafalch amb la seva obra L'arquitectura romànica a Catalunya. Amb en Domènech i Roura va fer un viatge pel Conflent i Vallespir per dibuixar i estudiar les principals esglésies romàniques.

Després de les seves primeres obres, realitza un viatge a París (1908) i dos a Viena (1912 i 1914, amb motiu del seu casament amb Josepa Soler, de Vilanova i la Geltrú) que varen influir en la seva forma especial d'ordenar les façanes, donant importància als portals, als sortints i les tribunes, i la manera de conjuntar la pedra i l'estuc.

Aquestes activitats de viatge i estudi varen activar la seva faceta com arqueòleg i historiador que va mantenir a tot el llarg de la seva vida. Des de l'any 1906, recorregué tots els pobles i cimals de la comarca d'Osona, aixecant plantes i fent croquis de les ruïnes de castells i fortaleses, també dibuixà les grans masies o cases fortes existents o en ruïnes i recopilà al mateix temps l'epigrafia, l'heràldica i tot el que li oferia un interès històric o arqueològic.

Entorn del 1916, va associar-se amb l'investigador i noble Ramon de Vilanova i Roselló i tots dos planejaren d'editar una ambiciosa i gran obra titulada "Les fortificacions feudals d'Ausona", per a la redacció de la qual feren un compromís o contracte, que és un complet inventari de castells i fortaleses d'Osona. Segons aquest contracte o pla d'obra, en Pericas devia fer la part arqueològica de 36 castells i de 59 cases fortes de la comarca o antiga vegueria d'Osona i redactar, també, la història i genealogia de nou d'aquells castells i de disset cases fortes dels voltants de Torelló o sector nord de la comarca. Amb la seva minuciositat característica, redactà un detallat diari de les diferents sortides i recerques que feia, així com dels arxius parroquials, de masies o d'altres indrets que consultà, que posen en evidència les moltes hores que hi esmerçà, així com les visites que feu a tots els racons de la comarca.

L'obra es trobava molt avançada el 1936, com ho demostra el material que s'ha salvat de la part corresponent al comte de Vilanova i que ara es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Per aquest temps s'havia fet tractes amb l'Institut d'Estudis Catalans, per patrocinar l'edició de l'obra. Però la guerra del 1936-1939 va causar l'assassinat de Ramon de Vilanova i Rosselló i, tot i haver-se salvat bona part de la seva tasca, fou causa de la pèrdua de gairebé totes les fitxes i de bona part de les plantes i dibuixos fets per Josep Maria Pericas, que guardava aquest material a la seva casa de La Coromina, que li fou encautada i ocupada per refugiats.

El poc que en resta, dues carpetes amb dibuixos i plantes i unes poques fitxes, són, però, de gran valor, i la totalitat de les plantes acabades o aprofitades han estat publicades en l'obra "Els castells Catalans" editat per Rafael Dalmau, on es pot veure l'excel·lent manera de dibuixar i d'interpretar les ruïnes del seu autor. També en els dos volums de la "Història de Torelló", de Mn. Fortià Solà, s'hi recullen plantes i notícies de castells del terme i de la rodalia. Certament la pèrdua del material i especialment de les notícies històriques fou molt lamentable, perquè moltes d'elles són irrecuperables per la destrucció de molts arxius.

Plenitud fins a la Guerra Civil

La seva època de màxima plenitud creadora la trobem entre 1912 i 1936. Durant aquest període fou nomenat l'any 1913 arquitecte diocesà del bisbat de Vic i el 1922 del de Barcelona. També coincideix amb aquesta època el seu nomenament d'arquitecte municipal de Vic (1930-1939). Cal destacar d'aquest període diferents edificis amb estils variats: l'església del Carme, a Barcelona (1910), on posa de manifest uns caràcters figuratius i estilístics que tradueixen clarament els plantejaments estètics del noucentisme; la farmàcia del doctor Espinós a Barcelona (1911), de caràcter totalment modernista; la desapareguda casa Comella (1912), on tracta els elements decoratius d'una manera plana i simplificada, reduint l'ornamentació a grafisme; la seva casa de la Coromina, a Torelló, on s'aprecien influències romàniques (1920); i la casa Diagonal, a Barcelona, on incorporà tribunes cilíndriques, que fan recordar l'expressionisme alemany.

Durant aquest període, Pericas rep les influències de l'arquitectura anglesa de Vosey i Mackintosh i de la secessió vienesa que coneix personalment dels seus viatges. Però tot i integrat als corrents europeus més avançats en l'espai de temps que es limita a la consolidació del racionalisme, amb les actuacions del GATCPAC a Catalunya, Pericas adquireix un llenguatge propi amb una clara estètica noucentista.

L'any 1936 estava enllestint la publicació d'un estudi dels castells i fortaleses de la comarca d'Osona amb Ramon de Vilanova i Rosselló, però la mort tràgica d'aquest i el saqueig de la casa de Pericas durant la Guerra Civil feren perdre la major part del material que havien recollit. La seva faceta d'arqueòleg va quedar paralitzada.

Postguerra

Un cop acabada la Guerra Civil, la seva activitat no va cessar i així ho indica la llarga llista de les seves obres. Però el seu treball es va veure afectat per la manca de diners de la postguerra, i els pocs que hi havia s'utilitzaven per les reconstruccions de molts edificis que s'havien malmès a la guerra. Per aquests motius, i més endavant per l'edat, els models que va utilitzar en aquest període comencen a indicar un estancament, encara que mai es troben mancats de personalitat.

A partir de 1947 inicià la construcció de les caixes de pensions de Sort, Viella i Lés, que demostren un retorn a l'arquitectura popular catalana.

Morí a Barcelona el dia 1 d'abril de 1966, a l'edat de 84 anys, després d'un atac cerebral que el deixà molts dies mig paralitzat.

Obres

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1909- 1910	Església del Carme	Carrer bisbe Laguarda de Barcelona	Tot i que es pot inscriure encara dins el corrent modernista, també s'inspira en el gòtic centreeuropeu, tot i que s'han esmentat també influències gaudinianes, secessionistes o expressionistes.	Correcte
1911	Farmàcia Espinós	Carrer Diputació, 264, de Barcelona	Malgrat tenir un premi especial de l'Ajuntament, fou enderrocada. Es conservava un fanal a la Farmàcia M. Teresa Domingo del carrer Muntaner 184, però amb un canvi de propietat de l'establiment va ser desmuntat.	Enderrocada
1912	Casa Comella	Carrer Pubilla Cases de Barcelona	Va ser encarregada per l'industrial vigatà Jacint Comella i Colom (1860-1930) qui havia estat soci del seu pare en la producció i distribució d'electricitat. Aquesta casa de dimensions reduïdes tenia una gran simplicitat, però una gran força expressiva, donada pel cos de l'entrada principal i la torre; la porta era d'arc semicircular molt a la forma del romànic. Va ser enderrocada la setmana del 14 al 19 de juny de 1971 quan s'estava tramitant l'expedient de monument historicoartístic pel Col·legi oficial d'arquitectes de Catalunya i Balears.	Enderrocada
1913- 1923	Monument a Mossèn Jacint Verdaguer	Passeig de Sant Joan de Barcelona	Obtingut per concurs amb l'escultor Joan Borrell i Nicolau, autor de l'estàtua en bronze de Verdaguer i de les peces al·legòriques de la poesia. Les escultures del fris són obra de Llucià i Miquel Oslé.	Correcte
1917	Panteó Font i Vilaseca	Cementiri sud-oest de Barcelona
1920	Edifici d'habitatges	Diagonal 389 de Barcelona
1925	Torre Mitjans	c./ Menor de Sarrià, 6-8	Obra conjunta de Pericas amb Rafael Masó i Valentí. Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat representatiu del corrent noucentista. De planta baixa i dos pisos, coronat per una coberta de teula, a quatre aigües, recolzada sobre una cornisa que actua com a ràfec. A la façana principal trobem un element que, a tall de frontó, forma una terrassa a l'última planta que emfasitza l'eix de simetria de la façana. A la planta baixa, té un porxo d'entrada i, a la primera, una tribuna.
1932	Oratori família Dèu	Les Corts, Barcelona
1933	Hospital de Sant Llàtzer	Horta, Barcelona
1943	Farmàcia Busquet	carrer Pons i Gallarza, 92 Barcelona	Façana de línies sòbries amb un aplacat de gres marró emmarcat en un festonejat de color gris amb ondulacions. El primer pis presenta un esgrafiat de formes corbes en blaus i blancs que emmarquen les dues finestres	correcte
1944-1954	Església dels Dolors	Sants, Barcelona
1947	Casa Pericas Pagès	Pg. Santa Eulàlia, 12 Sarrià (Barcelona)	Edifici residencial de característiques formals pròpies del noucentisme, tot i estar construït amb posterioritat a la guerra civil. Destaquen les quatre obertures amb arcades de la primera planta, la finestra circular de la segona, els elements de terra cuita i l'esgrafiat amb motius florals.	Correcte	|-

La Gleva

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1942	Seminari menor	La Gleva
1944	Reconstrucció altar barroc	La Gleva	Va dirigir les obres de reconstrucció després de la guerra civil espanyola.

Manlleu

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1941-1945	Reconstrucció de l'església de Santa Maria	Plaça de Dalt de Vila, Manlleu	L'església té elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca. Va patir danys servers durant la Guerra Civil espanyola; els treballs de reconstrucció foren encarregats a Pericas.
1943-1944	Església de les germanes carmelites de l'Ensenyança	Carrer Sant Domènec, 24, Manlleu	De l'edifici original només se'n conserva la façana, que té elements neoromànics i neogòtics; l'interior de l'església fou enderrocat per problemes constructius.	Bo

Ripoll

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1908	Casa Alòs (dita Casa Dou o el Casino vell)	Plaça Gran	Edifici a cavall entre l'estil modernisme i el noucentisme	Correcte
1920- 1952	Museu folklòric, a l'església de Sant Pere de Ripoll	Plaça bisbe Oliva

Sant Hilari Sacalm

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1922	Casa Saleta	Plaça de l'església
1926	Font Picant	Carretera d'Osor	La font es troba coberta per un gran arc de pedra, i el conjunt segueix el llenguatge noucentista.
1927	Font de Santa Teresa		La font està protegida per una construcció de pedra amb un important ràfec de fusta i rajola.

Sant Adrià del Besòs

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1944	Creu de terme	Carrer Extremadura / Concili de Trento	Està ubicada al límit del terme municipal amb Barcelona. Per la seva estructura se la coneix com la creu gallega.	Correcte

Sau

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1951	Habitatge per la Comissaria d'Aigües	Sau
1951	Nova església	Sau

Torelló

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1905	Església de la colònia i reformes de La Coromina	Torelló	Reforma de casa dels seus pares amb un sostre enteixinat, un arrambador ceràmic i una llar de foc al saló; una lluerna a l'escala i un balcó en semi-voladís sobre el riu, al qual s'accedeix a través d'un circuït format per escales i per túnels excavats a la muntanya.	Correcte
1913	Tres creus de Torelló	Torelló	Reconstruïdes l'any 1941. També hi va participar Lluís Masriera i Rosés, fent un Últim Sopar a l'absis central de la parròquia.
1920- 1923	Torre Nova de la Coromina	Torelló	Es tracta de la seva residència particular construïda dins la finca familiar de la Coromina.
1923	Santuari de Rocaprevera	Torelló 42° 02′ 31″ N, 2° 15′ 36″ E	Els seus orígens se situen l'any 1284, quan mossèn Marc Roca, torellonenc, va fer erigir un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. Pericas va fer un edifici de nova planta d'estil noucentista.	Correcte
1925	Pedró de la Coromina
1930	Creu de Cervià	Torelló
1942	Escales de l'estació	Torelló
1957	Sucursal de la Caixa de Pensions	Torelló

Vic

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1906	Casa d'Anita Colomer	Plaça de la Catedral 41° 55′ 41″ N, 2° 15′ 20″ E	D'un clar estil noucentista amb elements neogòtics d'inspiració modernista, destaca la tribuna del primer pis, el balcó amb una forja molt interessant i la ceràmica verda com a element que li dona personalitat i apareix emmarcant els forjats dels pisos. Destaca la seva composició asimètrica i la disminució de les obertures en alçada i el lloc amb les diferents alçades d'aquestes en el tercer pis. L'edifici queda coronat per una torre situada a la cantonada. Actualment aquest edifici està unit interiorment amb la veïna casa Bayés.	Correcte
1907	Reformes casa Bayés	Plaça de la Catedral 41° 55′ 42″ N, 2° 15′ 18″ E	Pericàs va reformar la planta baixa d'un edifici medieval per ubicar el consultori del Dr. Bayés. Era una obra integral de decoració en un elegant disseny noucentista que afectava a portes interiors, mobiliari, paviment hidràulic i vitralls. Aquests últims ocupen unes finestres d'arc rodó protegides per una forja de formes vegetals, que rememoren les cases cinccentistes.	Correcte
1915	Palau Episcopal de Vic	C. de Santa Maria 41° 55′ 39″ N, 2° 15′ 18″ E	Reforma de la tribuna sobre la porta principal en estil noucentista.
1917	Sepulcre Torras i Bages	Catedral de Vic 41° 55′ 41″ N, 2° 15′ 20″ E	Escultor:Joan Borrell i Nicolau	Regular
1919	El Bruguer nou	Ctra. de Roda de Ter 41° 56′ 36″ N, 2° 16′ 54″ E	Realització d'un projecte.
1919- 1926	Capella de la Verge del Carme	Ctra. Barcelona i av. Països Catalans 41° 55′ 01″ N, 2° 15′ 10″ E	És la capella de la Torre d'en Franch. Capella de nau única orientada de llevant a ponent. A la capçalera hi ha l'absis precedit per un cimbori, la llanterna sobresurt del cos de l'edificació. La façana té el capcer escalonat i el portal és precedit per una grossa arcada que protegeix el portal, d'arc de mig punt; aquest cos és cobert a una sola vessant. A la part esquerra s'eleva un campanar de torre cilíndrica, a la part superior de la qual hi ha decoracions de serreta i s'hi obren badius. Als murs de la nau i l'absis s'hi obren finestres a la manera romànica. La part baixa dels murs del temple és de pedra picada de color blavós, la resta dels murs són arrebossats i pintats de groc. L'estat de conservació és bo.	Molt bo
1920	Casa Puig	Carrer Verdaguer 20-24 ? 41° 55′ 50″ N, 2° 15′ 05″ E	Hi estableix el ritme de materials que són la seva constant: planta baixa obrada amb pedra natural, la resta de l'obra arrebossada i pintada generalment de color groc i l'ús d'estuc amb motius geomètrics o florals molt simples per remarcar o bé obertures o forjats, si bé la seva disposició no és mai la mateixa, sinó que varia segons l'obra.	Correcte
1922- 1931	Reformes Ajuntament de Vic	Pça. Mercadal 41° 55′ 48″ N, 2° 15′ 18″ E	Sala columna i llotja
1924	Casa Josep Genis	Passeig, 11	Casa entre mitgeres de PB i tres pisos. La PB presenta un passatge amb establiments comercials que comunica amb el carrer Sant Fidel nº6, el portal d'accés a aquest recinte és d'arc còncau i la dovella central és decorada amb un medalló decorat (J C) datat de 1899, Els pisos són separats per cornises. Les obertures són rectangulars i decorades amb frontons triangulars, al 1r i al 2n pis. La part superior de la façana és decorada amb modillons que sostenen la balustrada que tanca la terrassa superior. Al primer pis hi ha una fornícula adossada a la façana que protegeix a una verge, aquest mateix pis presenta una gran balconada que abarca tota la façana. Materials constructius: pedra artificial i ferro forjat.	Correcte
1926	Casa Pericàs	c/ Nou 10-12 41° 55′ 55″ N, 2° 15′ 22″ E	Edifici d'habitatges de planta baixa i 4 pisos, on l'alçada de cadascun d'ells decreix de baix a dalt. La planta baixa és recoberta amb un fris de pedra picada que ressegueix els portals. Les obertures del primer també son de pedra picada i estuc la resta d'obertures son només d'estuc. Els motius de l'estuc son formes geomètriques. És construïda amb maó i pedra, arrebossada i estucada.	Correcte
1928	Farmàcia Massana	Carrer Sant Sadurní	Molt reformada
1930	Convent de les Josefines	Pça. Divina Pastora 13-14 41° 55′ 50″ N, 2° 15′ 37″ E	En el convent de les Josefines caldria destacar la façana posterior, tant per les obertures del segon pis, ja que fa les finestres a manera de triple obertura, com pels dissenys de ferro forjats de les reixes. També cal parlar de la porta de l'església, de gran influència romànica.
1930	Convent del Cor de Maria	Vic	Va ser construït per als pares mercedaris seguint la seva pauta: planta baixa amb pedra i la resta arrebossada, amb estuc com a decoració. Si bé és original perquè la façana no és recta, ja que fa un trencament seguint una alineació diferent del carrer. Tampoc és una façana simètrica, trencada per la porta principal i la tribuna semicircular del primer pis. El campanar és molt esvelt, si bé es sever, amb poca ornamentació i, encara, molt senzill.
1932- 1933	Reformes i farmàcia de l'Hospital de la Santa Creu de Vic	Rbla. Hospital i carrer Sant Pere
1932- 1934	Escoles municipals Sant Miquel dels Sants	C. Balmes, 3 41° 55′ 59″ N, 2° 15′ 20″ E	Edifici de planta rectangular coberta a quatre vessants i façana orientada a migdia. A la part esquerra i dins del recinte del jardí que envolta l'escola es fa visible una nova construcció que segueix força les característiques de la part antiga, la part baixa de la qual presenta un fris de pedra picada. Al damunt s'hi obren unes finestres d'arc de mig punt amb estuc i a la part superior són rectangulars. A la part central on hi ha un portal al qual s'accedeix mitjançant uns graons i el sostre de l'edifici forma un espai obert de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada el qual és d'arc de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada, el qual és d'arc de mig punt amb un escut al damunt de pedra. Aquest espai és decorat amb estuc en el qual s'hi dibuixen formes geomètriques.	Correcte
1932- 1934	Escoles municipals Jaume Balmes	c./ Pere II el Gran
1932- 1934	Escoles municipals de Sentfores (només projecte)	Vic
1933	Panteó Pericas	Cementiri de Vic 41° 56′ 12″ N, 2° 15′ 11″ E	Tomba amb forma de piràmide truncada amb el basament enlairat. A la part posterior s'eleva un triangle equilàter amb una creu grega al damunt. A la part de davant hi ha un petit portal rectangular amb unes columnes adossades i decorades. Sobre el portal hi ha dos galls d'indis encarats amb un motiu religiós al centre. Als costats del mausoleu hi ha decoracions. Al mig del triangle de la part posterior sobresurt una teiera de ferro forjat. És tot d' ell de pedra i presenta boniques decoracions esculpides, formant soguejats, dents de serra i altres formes ornamentals.	Correcte
1934	Panteó Bayés	Cementiri de Vic		Correcte
1952	Panteó Comella-Bassols	Cementiri de Vic 41° 56′ 13″ N, 2° 15′ 12″ E	Mausoleu de la família Bassols. Es troba un xic enlairat del terra i presenta un sarcòfag rectangular i amb la part superior semi-cilíndrica. Cal remarcar una escultura d'una figura femenina que es suporta a la tomba amb la mà esquerra i l'altra se la posa al pit. Està dempeus, amb el cap cot i els cabells lleugerament ondulats. El vestit, d'inspiració clàssica, cau en plecs verticals i al mà esquerra duu unes flors. El sarcòfag presenta a la part de llevant l'estrella de Salomó i té altres símbols religiosos esculturats. Al costat de la imatge hi ha unes sogues que emmarquen uns epitafis i unes flors també esculpides. Es completament de pedra, la qual és de color gris.	Correcte

Altres obres

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1906	Altar de la Puríssima de Montserrat	Monestir de Montserrat	Pericas va fer un tractament sobri amb una utilització elegant de les tècniques artístiques habituals en el modernisme: murs estucats en color blau pastel amb esgrafiats que representen arbres simbolistes, tres estilitzades imatges sobre l'altar en un immaculat marbre blanc cobertes per un dosseret també en marbre delicadament treballat en traceria. Les escultures s'emmarquen en un fons de lliris fets en mosaic, simbolitzant la concepció virginal de la Mare de Déu. En un extrem de la capella destaca un vitrall amb tons blaus i taronges, obra de Darius Vilàs.	Correcte
1908	Pavelló marià	Exposició de Saragossa	Pavelló provisional que simulava una petita església reinterpretada amb línies modernes
1908	Monument mossèn Cinto Verdaguer	Folgueroles		Correcte
1913	Creu d'en Galceran	Vinyoles d'Orís
1916- 1924	Clínica mental de Santa Coloma de Gramenet		Conjuntament amb Rafael Masó. L'ordenació general emfatitza l'eix de simetria separant les àrees per a homes i dones. Les altres construccions (casa del director, capella i serveis generals) s'adapten a la topografia extensa de la finca que conserva l'antic mas.
1923	Creu en memòria de Ramon Strauch, bisbe de Vic	Pont del Lladoner a Vallirana		Enderrocada
1926	Nou Temple parroquial de Vilalba Sasserra	Vilalba Sasserra		Molt bo
1927	Monument al cardenal Vives i Tutó	Llavaneres
1930	Ermita de Sant Salvador de Terrades	Cànoves i Samalús	L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap el vessant meridional del turó del pi novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves. L'edifici actual, d'un estil neogòtic amb alguns elements del romànic, es va aixecar de nou l'any 1930 sota la direcció de Pericas.	Molt bo
1940	Reconstrucció de l'església	Tona
1940	Reconstrucció de l'església	Sant Pere de Vilamajor
1941	Ermita de l'Arola	Viladrau
1942	Església de Vinyoles	Vinyoles	Projecte
1944	Església i casa parroquial	L'Esquirol
1944	Reformes de l'església	Campdevànol
1944-1945	Casa Ordeig	Vinyoles d'Orís
1947	Ermita de Sant Segimon del Montseny
1947-1955	Sucursal de la Caixa de Pensions	Sort
1948	Sucursal de la Caixa de Pensions	Viella
1952	Sucursal de la Caixa de Pensions	Lés
1957	Ermita de Lourdes	Prats de Lluçanès
1961	Sucursal de la Caixa de Pensions	Bellver de Cerdanya

Bibliografia

• Catasús, Aleix. Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte noucentista (Vic, 1881 - Barcelona, 1966). Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2016. ISBN 9788494552007. 
• CATASÚS, Aleix, CLAPAROLS I PERICAS, Josep Mariaː Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966 : arquitecte. VIcː Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de les Comarques Centrals, 2019 ISBN 9788496842700
• Molas i Rifà, Jordi. Guia oficial de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 8478269460 [Consulta: 23 febrer 2014]. 
• Pladevall i Font, Antoni «Josep Mª Pericas i Morros, Arquitecte». AUSA [Vic], 9, 95-96, 1980.
• Saborit Molist, Jaume. Universitat Politècnica de Catalunya. La casa Comella de Vic, 2012. 
• Vaquer Rodríguez, Marc. Universitat Politècnica de Catalunya. L'Edifici de la Farinera del Clot, 2011. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Pericas i Morros

• «Josep Maria Pericas i Morros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.