Josep Maria Plans i Freyre
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José María Plans y Freyre 17 de juliol de 1878 Barcelona |
| Mort | 11 de març de 1934 (als 55 anys) Madrid |
| Causa de mort | Asma i pneumònia |
| Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques | |
| 1926 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Física, astronomia |
| Ocupador | Universitat Central, professor d'universitat (1918–1934) Universitat de Saragossa, professor d'universitat (1909–1918) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Pere Puig i Adam, Tomás Rodríguez Bachiller, Francesc Navarro Borràs, Carmen Martínez Sancho, Antoni Romañà i Pujó i Fernando Lorente de No |
| Família | |
| Cònjuge | María del Dulce Sanz de Bremond Aparisi (1910–1934) |
Signatura  | |
Josep Maria Plans i Freyre (Barcelona, 17 de juliol de 1878 - Madrid, 1934) va ser un físic i astrònom català.[1]
Biografia
Josep Maria Plans va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en ciències físico-matemàtiques. Impartí classes de física i química a l'institut de Castelló de la Plana i a l'Escola Superior d'Aerotècnia, i fou catedràtic de mecànica racional a la facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa (1909-1917) i de mecànica celeste a la Universitat Central de Madrid (1917-34). Va ser un dels primers científics que introduí la Teoria de la Relativitat a l'Estat. El 1918 va guanyar un premi de l'Institut d’Estudis Catalans per l’estudi El·lipsoide de Dirichlet.[1]
És membre de la Reial Societat Espanyola de Física i Química, de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, corresponent de la Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei, de Roma, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i de la Societé Française de Physique. En 1923 fou admès a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que ja n'era corresponent des de 1914, ingressant amb el discurs Algunas consideraciones sobre los espacios de Weyl y de Eddington y los últimos trabajos de Einstein.[2]
Publicacions
- Lecciones de termodinámica (1913)
- Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual (1921)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Maria Plans i Freyre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia al web de la RAC
Bibliografia
- F. NAVARRO BORRÁS, Don José María Plans y Freyre, «Anales de la Univ. de Madrid» 3 (1934) 230-247 (con índice de principales publicaciones).
- J. BARINAGA, P. PUIG ADAM, B. CABRERA, D. José María Plans y Freyre, Matemático, maestro, académico y catedrático, «Las Ciencias» 11,2 (1935).
| Precedit per: Juan Manuel de Zafra y Esteban |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 4 1923-1934 |
Succeït per: José Augusto Sánchez Pérez |