Josep Maria Subirachs i Sitjar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Subirachs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Barcelona.

Josep Maria Subirachs i Sitjar ( Barcelona 1927 ) és un escultor i pintor català.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Va néixer l'11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona.

Deixeble d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, passà d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemàtic, d'on derivà cap a l'abstracció.[1] Va ser l'escultor més representatiu de l'avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s'instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60), fet que provocà grans controvèrsies.[cal citació]

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l'arquitectura.

Ha conreat també el gravat i la litografia -n'hi ha una bona col·lecció a la Biblioteca de Catalunya[1]-, i especialment a la darrera etapa de la seva carrera s'ha centrat en la pintura, sempre dins el seu món conceptual personalíssim inconfusible.

Des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i treballà durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, "Corresponding Member" de la Hispanic Society of America de Nova York, "Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres" de França, Personnalité de l'Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a París, l'any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Així mateix ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria l'any 2003. Es preveu que durant el segon semestre de 2012 s'obri el Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, al carrer princesa de Barcelona.[2]

Obra artística [modifica]

Monument al President Macià, Plaça Catalunya de Barcelona.

Des de jove manifesta una vocació d'artista integral: pintor, gravador, escenògraf, escultor, conferenciant, crític d'art... sempre amb la vocació de l'arquitecte que li hagués agradat ésser.

Ha treballat en projectes per a països d'arreu del món, passant per diferents períodes: mediterrani, expressionista, abstracte, nova figuració..., períodes sempre caracteritzats per les formes geomètriques i les línies rectes. A Catalunya, a més a més de l'obra pública, té obra a diversos museus catalans, com el Museu de l'Empordà, el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, el Museu Deu del Vendrell, el Museu Molí Paperer de Capellades o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.[3]

Obres més importants
Premis
  • Primer premi d'escultura al Segon Saló del Jazz de Barcelona (1953).
  • Medalla de bronze a la Segona Biennal d'Alexandria, Egipte (1957).
  • Gran Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (1958).
  • Premi Julio González de la Cambra Barcelonina d'Art (1958).
  • 1r Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot (1966).
  • 1r Premi Internacional Sant Martí d'Or (1971).
  • Premi de la crítica a la millor exposició de l'any (1973).
  • Premi de la crítica a la millor exposició de l'any (1974).
  • Premio Sparo de l'Agrupació Catalana d'Entitats Artístiques (1988).
  • Premi Correu de l'Art al "millor artista en l'especialitat d'escultura", Madrid (1993).
  • Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona (1996).
  • Nomenat "Artista català viu més important del segle XX" segons enquesta realitzada pel diari La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Enciclopèdia Catalana (1997).
  • medalla d'or al mèrit artístic, Ajuntament de Barcelona (2011).[4]

Articles [modifica]

Reconeixements [modifica]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (134124) Subirachs descobert el 2 de gener de 2005 a Begues.

Referències [modifica]

  1. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 221. ISBN 84-95554-27-5. 
  2. ↑ Muñoz, Sílvia. «I subirachs torna a trencar el silenci». Bonart [Girona], núm. 135, gener 2011, p.16-21. ISSN: 1885-4389.
  3. ↑ Obres de Subirachs a museusenlinia.gencat.cat
  4. ↑ «Barcelona atorga la medalla d'or al mèrit artístic a l'escultor Josep Maria Subirachs». lamalla.cat. 20/09/2011. [Consulta: 22 de setembre de 2011].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Subirachs i Sitjar
Vegeu aquesta plantilla
Creus de Sant Jordi 1982
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000
2001  · 2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar&oldid=11237335»