Josep Maria Trias i Peitx
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1900  Barcelona |
| Mort | 7 agost 1979 (78 anys) Sant Miquel de Cuixà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya |
| Família | |
| Cònjuge | Clara Candiani |
Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.[1] Originàriament milità en el carlisme i fou secretari de la Joventut Tradicionalista de Barcelona.[2] Abandonà la Comunió Tradicionalista per la seva posició contrària a la propaganda en favor de l'Estatut de Núria. Es va incorporar a Unió Democràtica de Catalunya el 1931, poc després de ser fundada, juntament amb Joan Baptista Roca i Caball i Pau Romeva, i formà part del seu comitè de govern.[3]
Durant la guerra civil espanyola fou secretari general del partit, i des de juliol del 1936 organitzà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i Lluís Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació del Govern d'Euzkadi a Barcelona, i el 1937 rebutjà l'oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justícia de la Segona República Espanyola, de dirigir un comissariat de cultes.[3] Va mantenir contactes en nom de la República amb la Santa Seu per a restablir les relacions diplomàtiques, mercè els contactes a París amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Però les negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 va marxar a l'exili,[3] sortint de Caldetes només 48 hores abans de l'arribada de les tropes franquistes.
S'establí a París, on ajudà els emigrats catalans mercè els seus contactes amb els quàquers,[3] de manera que uns 70.000 foren alliberats dels camps de concentració francesos. Després ajudà el Tercer Món mercès a l'obra assistencial d'organismes catòlics internacionals.[3] Volgué morir en terra catalana i anà a Cuixà; és sebollit al cementiri del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Referències[modifica]
- ↑ TV3. «Qui era Josep Maria Trias i Peitx, el Schindler català?», 09-11-2021. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «Notas Tradicionalistas». El Eco de Gerona, 13-08-1927, pàg. 3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Josep Maria Trias i Peitx». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Vinyamata Camp, Eduard. «Josep Maria Trias i Peitx, primer secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya». A: Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. ISBN 9788478262687 [Consulta: 17 agost 2014].
- Caballer, Gemma; Tubella i Casadevall, Imma; Vinyamata, Eduard. La Solitud de la llibertat : memòries de Josep M. Trias i Peitx, secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya durant la Guerra Civil. Volum 7. Símbol, 2008 (Col·lecció Memòria). ISBN 9788495987655.
- Solé, Queralt; Caballer; Gemma «Aproximació a la biografia política de Josep Maria Trias Peitx». Cercles: revista d'història cultural, Núm. 15, 2012, pàg. 165-181.
- Caballer, Gemma. Aidez les réfugiés: Josep Maria Trias i Peitx, un home d'acció entre catòlics i quàquers. Maçanet de la Selva: Gregal, 2020. ISBN 978-84-17660-56-7.
Enllaços externs[modifica]
- Torra, Quim «Josep Maria Trias i Peitx, secretari general d'UDC durant la guerra civil». Catalunya Oberta, 27-02-2013. Arxivat de l'original el 2014-08-19 [Consulta: 17 agost 2014].
- Inventari del Fons FP, Subsèrie Josep M. Trias i Peitx, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona