Josep Murgades i Barceló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josep Murgades i Barceló (Reus, 1951) és filòleg i traductor. Es doctorà en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és catedràtic de literatura catalana contemporània a la Universitat de Barcelona. Abans havia ha estat professor a l'Estudi General de Lleida i lector de català i espanyol a la Universitat de Ratisbona (1976-1980). El 1974 fou un dels fundadors de la revista Els Marges i el 1979 signà, amb altres redactors, Una nació sense estat, un poble sense llengua?, conegut com a Manifest d'Els Marges. Ha publicat a L'Avenç, la Revista de Catalunya i L'Espill, entre moltes altres publicacions de prestigi.

Murgades s'ha especialitzat en el Noucentisme i en les manifestacions literàries d'aquest, i ha curat una colla de volums de l'edició crítica de l'obra catalana d'Eugeni d'Ors en curs de publicació a Quaderns Crema.

Des de sempre també, ha parat atenció en l'obra de Pompeu Fabra. Així, ha anotat les Converses filològiques de l'obra completa en curs de publicació per part de l'IEC i és a punt de donar a la impremta el volum que contindrà els textos dispersos i desconeguts del Mestre.

També ha publicat treballs de sociolingüística, aplegats en gran part a Llengua i discriminació (1996).

Murgades, igualment, ha traduït nombrosos autors de llengua alemanya. Cal destacar entre les seves traduccions les Narracions completes de Franz Kafka, Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe, obres de Hermann Hesse, Thomas Bernhard, etc. També ha traduït nombrosos textos de teoria i crítica literàries, molts dels quals apareguts al número triple 27-28-29 d'Els Marges, corresponent a l'any 1983 i tot ell integrat de traduccions de textos clàssics sobre literatura.

De fa ja un grapat d'anys que escriu una columna setmanal, els dimecres, a la contraportada d'El Punt.


Llibres[modifica | modifica el codi]

  • (amb Xavier Lamuela). Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
  • Llengua i discriminació. Barcelona: Curial, 1996.
  • Textos desconeguts de Fabra. Lleida: Punctum & GRECUB, 2005.

Estudis de referència sobre el Noucentisme i Eugeni d'Ors[modifica | modifica el codi]

  • «Assaig de revisió del noucentisme», Els Marges, núm. 7 (1976), p. 35-53.
  • «El Noucentisme», dins: Joaquim Molas (dir.). Història de la literatura catalana, vol. 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 9-72.
  • «Eugeni d'Ors», dins: Joaquim Molas (dir.). Història de la literatura catalana, vol. 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 73-98.
  • «Eugeni d'Ors: verbalitzador del Noucentisme», dins: El Noucentisme. Cicle de conferències fet a la Institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1984/85. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987, p. 59-77.
  • «Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme», dins: Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé (eds.). Polis i nació. Política i literatura (1900-1939). Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Clàssics, 2003, p. 9-32.
  • «Visió noucentista del Cubisme segons Ors», dins: Els anys vint en els Països Catalans (Noucentisme / Avantguarda). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 33-63.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Narrativa

  • Bernhard, Thomas. El nebot de Wittgenstein. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Bernhard, Thomas. Historietes inexemplars: l'imitador de veus. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Goethe, Johann Wolfgang von. Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Barcelona: Edicions 62 i "la Caixa", 1985.
  • Hesse, Hermann. Maca és la joventut. Barcelona: Empúries, 1986.
  • Kafka, Franz. Narracions completes. Barcelona: Quaderns Crema, 1982. (Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció 1983.)
  • Mann, Thomas. La llei. Girona: Accent, 2012.

Teatre

  • Bernhard, Thomas. Minetti. Un retrat de l'artista vell. Pròleg d'Herbert Gamper. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
  • Panizza, Oskar. El concili de l'amor. València: Tres i Quatre, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]