Josep Oller i Roca
Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - París, 19 d'abril de 1922) fou un empresari català afincat a París. És l'artífex de la mítica sala d'espectacles parisina Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a França el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre més de dos persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya té com a exemple típic la "quiniela".[1]
Biografia [modifica]
Els seus pares, Francesc Oller i Teresa Roca, empresaris tèxtils de Terrassa, va emigrar a França quan Josep Oller era encara nen. No obstant això, son pare l'envià a Bilbao el 1856 per realitzar els seus estudis universitaris de comerç i aprendre el castellà, ja que a casa només es parlava en català. Allà va aficionar-se a les baralles de galls i començà la seva carrera com a corredor d'apostes. Posteriorment tornà a París per treballar a l'empresa familiar.
El 1867, va concebre un modern sistema de travesses que permetia als jugadors triar cavall guanyador i quedar-se amb les apostes dels jugadors perdedors, que anomenà Pari-Mutuel. En aquest sistema d'apostes, cada un aposta per un resultat i tots paguen (aposten) una quantitat de diners, part dels quals es dediquen a pagar les depeses associades a l'organització de l'aposta i la resta es dóna com a premi al guanyador. Si hi ha més d'un guanyador, el premi es reparteix per igual entre tots els encertants. A França les més populars es fan amb curses de cavalls i s'anomenen PMU, igual que els bars als quals es vénen i s'entreguen les paperines d'aquest i altres jocs d'atzar (quiniela, loteria, etc.) Com a comissió de gestió, Oller es quedava un 5% dels diners apostats i ràpidament va implantar-lo als hipòdroms francesos. La novetat va ser un èxit econòmic. El 1874, però, Oller va ser processat i condemnat a quinze dies de presó per explotar els jocs il·lícits tot i que posteriorment, el 1891, el seu sistema de travesses seria legalitzat i adoptat per la majoria d'hipòdroms del món.
A principi dels anys 70 del segle XIX es va traslladar a Londres durant una temporada per evitar la guerra francoprussiana. Allà va entrar en contacte amb el món de l'espectacle.[1]
De nou a París, a partir de l'any 1876, Oller virà la seva atenció cap a la indústria de l'espectacle i esdevingué un reputat empresari teatral. Primerament inaugurà diverses sales d'espectacles a París juntament amb altres personalitats del sector: Fantaisies Oller, La Bombonnière i el Théâtre des Nouveautés. Alhora va iniciar altres projectes com un criador de cavalls de pura sang, l'hipòdrom de Saint-Germain (1882) o el gimnàs Grande Piscine Rochechouart (1885), el Nouveau Cirque i les Montagnes Russes i els Jardins de Paris, de 1892.
La nit abans que s'inaugurés l'Exposició Universal de París de 1889, el 6 d'octubre, Oller inaugurà el famós Moulin Rouge a la place Blanche del barri de Montmartre, associat amb Charles Zidler. Joan Oller, germà del propietari, n'esdevindria el director i Henri de Toulouse-Lautrec, gran amic d'Oller, un dels dissenyadors de cartells. Quatre anys més tard, obrí el primer music-hall de París, l'Olympia.
Les seves restes descansen al cementiri Père Lachaise de París.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Coll, Maria. «El fundador català del Moulin Rouge». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 38-41. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia [modifica]
- CANYAMERES, Ferran Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge, Editorial Aedos, Barcelona, 1959.
- SOLDEVILA, Carles, Figures de Catalunya, Editorial Aedos, Barcelona, 1955.
- ROMAGUERA i RAMIÓ, Joaquim, Josep Oller i Roca, un emprenedor de l'espectacle tot terreny, Revista de Catalunya, núm. 157, Barcelona, 2000.
