Josep Oller i Roca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca.
Naixement

10 de febrer de 1839

[1]
Terrassa, Vallès Occidental (Catalunya)
Defunció 10 d'abril de 1922 (als 83 anys)[2]
París, França
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Altres noms Joseph Oller
Ocupació Empresari d'oci, corredor d'apostes
Conegut per Fundador del Moulin Rouge i de la sala Olympia. Inventor del Pari-Mutuel.[3]
Cònjuge Carmen Coello
Signatura

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - París, 19 d'abril de 1922) fou un empresari català afincat a París. És l'artífex de la mítica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a França el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre més de dos persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya té com a exemple típic la Travessa.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares, Francesc Oller i Teresa Roca, empresaris tèxtils de Terrassa, va emigrar a França quan Josep Oller era encara nen. No obstant això, son pare l'envià a Bilbao el 1856 per realitzar els seus estudis universitaris de comerç i aprendre el castellà, ja que a casa només es parlava en català.[5] Allà va aficionar-se a les baralles de galls i començà la seva carrera com a corredor d'apostes. Posteriorment tornà a París per treballar a l'empresa familiar.

El 1867, va concebre un modern sistema de travesses que permetia als jugadors triar cavall guanyador i quedar-se amb les apostes dels jugadors perdedors, que anomenà Pari-Mutuel.[6] En aquest sistema d'apostes, cada un aposta per un resultat i tots paguen (aposten) una quantitat de diners, part dels quals es dediquen a pagar les depeses associades a l'organització de l'aposta i la resta es dóna com a premi al guanyador. Si hi ha més d'un guanyador, el premi es reparteix per igual entre tots els encertants. A França les més populars es fan amb curses de cavalls i s'anomenen PMU, igual que els bars als quals es vénen i s'entreguen les paperines d'aquest i altres jocs d'atzar (quiniela, loteria, etc.) Com a comissió de gestió, Oller es quedava un 5% dels diners apostats i ràpidament va implantar-lo als hipòdroms francesos.[7] La novetat va ser un èxit econòmic. El 1874, però, Oller va ser processat i condemnat a quinze dies de presó i a pagar una multa per explotar els jocs il·lícits,[8] tot i que posteriorment, el 2 de juny 1891, el seu sistema de travesses seria legalitzat[9] i adoptat per la majoria d'hipòdroms del món.

A principi dels anys 70 del segle XIX es va traslladar a Londres durant una temporada per evitar la guerra francoprussiana. Allà va entrar en contacte amb el món de l'espectacle.[4]

De nou a París, a partir de l'any 1876, Oller virà la seva atenció cap a la indústria de l'espectacle i esdevingué un reputat empresari teatral. Primerament inaugurà diverses sales d'espectacles a París juntament amb altres personalitats del sector: Fantaisies Oller, La Bombonnière i el Théâtre des Nouveautés. Alhora va iniciar altres projectes com un criador de cavalls de pura sang, l'hipòdrom de Saint-Germain (1882) o el gimnàs Grande Piscine Rochechouart (1885), una piscina coberta de 600 metres quadrats al centre de París amb 500 cabines, gimnàs i sauna per la que van arribar a passar 25.000 persones anualment. També va el inaugurar el Nouveau Cirque (1886) una gran pista d'espectacles de circ que podia convertir-se en una piscina amb números de dansa aquàtica.

La nit abans que s'inaugurés l'Exposició Universal de París de 1889, el 6 d'octubre, Oller inaugurà el famós Moulin Rouge a la place Blanche del barri de Montmartre, associat amb Charles Zidler. Joan Oller, germà del propietari, n'esdevindria el director i Henri de Toulouse-Lautrec, gran amic d'Oller, un dels dissenyadors de cartells.

També va crear els centres de lleure coneguts com les Montagnes Russes i els Jardins de Paris (1892), que obrien quan el Moulin Rouge tancava. Per tal de transportar els clients d'un lloc a l'altre, va establir un sistema de transport gratuït mitjançant un òmnibus. Quatre anys més tard, obrí el primer music-hall de París, l'Olympia, on hi va actuar, entre d'altres la La Bella Otero. Les seves atraccions li van fer guanyar molts diners i gaudiren de gran acceptació fins el 1914 any en què s'inicià la Primera Guerra Mundial. Va ser llavors quan es va refugiar al poblet de Rochecorbon (Turena) i van llogar el castell dels Fontenailles. Més endavant, tornaren a París, però s'allotjaren en un hotel parisenc enlloc dels Jardins de Paris. Quan es va firmar l'Armistici de 1918, es traslladà al número 11 de l'avinguda Carnot, al barri de l'Etoile.[7]

El 1919 va traspassar la seva dona Carmen Coello amb qui no havien engendrat descendència. Va morir el 19 d'abril de 1922 a la seva casa de l'avinguda Carnot.[2] Les seves restes descansen a prop de l'entrada del cementiri Père Lachaise de París. La seva tomba porta escrit l'epitafi: "La seva intel·ligència igualava el seu cor".[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Canyameres i Casamada 1959, p. 36.
  2. 2,0 2,1 Canyameres i Casamada 1959, p. 326.
  3. «Josep Oller i Roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 Coll, Maria. «El fundador català del Moulin Rouge». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 38-41. ISSN: 1695-2014.
  5. Canyameres i Casamada 1959, p. 78.
  6. Canyameres i Casamada 1959, p. 89.
  7. 7,0 7,1 Canyameres i Casamada 1959, p. 324.
  8. Canyameres i Casamada 1959, p. 116-117.
  9. Canyameres i Casamada 1959, p. 239.
  10. Canyameres i Casamada 1959, p. 327.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]