Josep Oriol
 Talla de Ramon Amadeu (Església del Pi) |
|
| prevere | |
|---|---|
| Nom secular | Josep Oriol i Bogunyà |
| Naixement | 23 de novembre de 1650 Barcelona |
| Defunció | 23 de març de 1702 Barcelona |
| Enterrament | Santa Maria del Pi, Barcelona |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 5 de setembre de 1806, Roma per Pius VII |
| Canonització | 20 de maig de 1909, Roma per Pius X |
| Lloc de pelegrinatge | Santa Maria del Pi i Basílica de Sant Josep Oriol, Barcelona |
| Festivitat | 23 de març |
| Iconografia | com a prevere, habitualment amb habit coral (sobrepelliç i musseta). Porta un crucifix a les mans, mirant-lo |
| Patronatge | Sacerdots Barcelonins i del Barri del Pi (Barcelona) |
Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i té una particular devoció a Barcelona.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nasqué al carrer d'en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre de 1650 i batejat a Sant Pere de les Puel·les el mateix dia. Era el fill petit de vuit germans de Joan Oriol i Vaquer i Gertrudis Bogunyà i Martí.[1] De petit va viure al barri de la Ribera. Escolà de Santa Maria del Mar, fa els estudis a la Universitat de Barcelona, obtenint el títol de Doctor en Teologia l'1 d'agost de 1674. Ordenat prevere el 30 de maig de 1676, va cantar la seva primera missa a l'església de Canet, el 29 de juny de 1676.[2] Exerceix el seu ministeri a l'Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia de Santa Maria del Pi de la qual és beneficiat des de 1686. La família de la seva mare va tenir una bona relació amb la família Milans de Canet de Mar. Josep Oriol va rebre un benefici al seu favor a l'inici de la seva carrera eclesiàstica de Marc Antoni Milans i Macià qui, anys més tard, confiaria l'educació del seu fill Tomàs Milans i Godayol al futur sant.[3] Desitjant el martiri, anà a Roma l'abril de 1698 per a oferir-se per anar com a missioner a terres llunyanes, però caigué malalt a Marsella i va tornar a Barcelona. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Va ser enterrat a l'església del Pi.
Veneració [modifica]
Va ser beatificat per Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La seva festivitat és el 23 de març, en l'aniversari de la seva mort.
La Basílica de Sant Josep Oriol, construïda a Barcelona entre 1915 i 1926, està dedicada a Sant Josep Oriol.
-
Estàtua a la plaça del seu nom, a Barcelona
-
Talla de Sant Josep Oriol a la Catedral de Barcelona
-
Basílica de Santa Maria del Pi, lloc d'enterrament de Sant Josep Oriol.
-
Tomba a l'Església del Pi.
Significació [modifica]
Era un barceloní de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. En una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast: els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.
Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat "Taumaturg de Barcelona".
Referències [modifica]
- ↑ Vergés, Tomàs. Sant Josep Oriol, un sant per al nostre temps. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.29. ISBN 9788484154150 [Consulta: 10 de juliol de 2011].
- ↑ Rovira Fors, Josep. «[http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/243290/326017 El thesaurus de l’Arxiu Musical de Canet]». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 de juliol de 2011].
- ↑ Soler, Jordi. «Els Milans de Canet, un llinatge de la burgesia canetenca de metges, comerciants i músics». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 de juliol de 2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Oriol |
- Joseph Oriol a la Catholic Encyclopedia (anglès)
- Joseph Oriol (anglès)
