Josep Pella i Forgas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:30, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Pella i Forgas
Biografia
Naixement(es) José Pella y Forgas Modifica el valor a Wikidata
1852
Begur
Mort1918
Barcelona
  Diputats al Congrés dels Diputats
18 d'abril de 1896 – 26 de febrer de 1898
CircumscripcióGirona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, jurista i polític
Partitindependent (Lliga Regionalista)
Membre de
Interessat enDret medieval i craniometria Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPere Pella i Forgas Modifica el valor a Wikidata

Josep Pella i Forgas (Begur, 1852Barcelona, 1918) fou un historiador, jurista i polític català.[1]

Biografia

Fou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundació de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 formà part del sector més conservador del Centre Català i l'11 de gener de 1885 participà en el míting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comerç amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i participà en la comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. Es decantà cada cop més cap als sectors més conservadors del catalanisme; fou redactor de La España Regional, el 1899 s'integrà al Centre Nacional Català i, finalment, a la Lliga Regionalista.

Fou elegit diputat independent per la província de Girona el 1896;[2] el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intentà ser escollit candidat a diputat per Barcelona, però no aconseguí prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intentà manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per això fou expulsat de la Lliga.

Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i llibres jurídics i d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1893-1894) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1900-1901).[3]

Era germà de l'enginyer i escriptor Pere Pella i Forgas (1858 – ?).

Obres

  • Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu
  • Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879)
  • Periodisme: estudis històrics del de Catalunya (1883)
  • Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)[1]
  • Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892)
  • Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901)
  • Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) ( llegiu-lo)
  • La crisi del catalanisme (1906)
  • Código Civil de Cataluña, 4 vols. (1916-1919)

Galeria d'imatges

Referències

Bibliografia

  • Giovanni C. Cattini, "La història jurídica catalana als inicis de la Restauració: les aportacions de Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
  • Giovanni C. Cattini, "Una història local i la seva projecció a les terres de parla catalana i al context internacional: la Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
  • Lluís Costa i Fernàndez, Josep Pella i Forgas i el catalanisme, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Història, 314), 1997.
  • Jaume Guillament, "Josep Pella i Forgas, primer historiador del periodisme català", L'Avenç, 68 (1984), 24.
  • Ferran Valls i Taberner, "Josep Pella i Forgas", Anuari [de l'IEC] MCMXV-XX (1923), 911-913 (necrologia).
Vegeu texts en català sobre Josep Pella i Forgas a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XX

1878-1918
Succeït per:
Alfred Opisso i Viñas