Josep Pernau i Riu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Text-x-generic with pencil.svg
Josep Pernau
Nom real: Josep Pernau i Riu
Naixença: 26 de desembre de 1930
Lleida, el Segrià
Defunció: 14 de novembre de 2011 (als 80 anys)
Barcelona, el Barcelonès
Estudis: Escola Oficial de Periodisme de Barcelona
Mitjans: Diari de Barcelona, Tele/eXpres, Mundo Diario, El Correo Catalán, El Periódico de Catalunya
Premis M. V. Montalbán
2005 - De Periodisme cultural i polític
Altres premis i reconeixements
1991 - Premi Ortega i Gasset
1991 - Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme
2002 - Premi Josep Maria Lladó a la Llibertat d'Expressió
2005 - Creu de Sant Jordi

Josep Pernau i Riu (Lleida, 26 de desembre de 1930[1] - Barcelona, 14 de novembre de 2011[2]) fou un periodista català.

Ingressà el 1952 a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.[3] El 1966 va ser cofundador del Grup Democràtic de Periodistes i durant la transició fou president de l'antiga Associació de Premsa de Barcelona. Exdegà del Col·legi de Periodistes (1991-1997), expresident de la Federació de les Associacions de la Premsa d'Espanya (FAPE) i exdirector del Diari de Barcelona, també va treballar a Tele/eXpres, Mundo Diario, El Correo Catalán i El Periódico de Catalunya, on mantingué la seva columna diària, després que al mes de maig de 2001 va jubilar-se amb 71 anys.

Va morir el 14 de novembre del 2011 a la clínica Sagrada Família de Barcelona, degut a una malaltia que l'afectà els últims dos anys de la seva vida.[2][3]

[modifica] Obra i reconeixements

Va ser promotor del Codi Deontològic dels periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya. Fou autor dels llibres Historia Mundial des de 1939, Diari de la Caiguda de Barcelona i del programa de televisió Los Niños del 36 i obtingué els premis Ortega i Gasset i el Ciutat de Barcelona (1991) de Periodisme i el Premi Josep Maria Lladó a la Llibertat d'Expressió (2002).

El 2004 va publicar les seves memòries, Memòries. D'Arbeca a l'Opus Mei,[4] on narra la seva infantesa i joventut a Lleida i Arbeca, seves vivències de la Guerra Civil i de com va viure la mort del seu pare durant els Bombardejos de Lleida, el seu inici com a periodista i la premsa escrita, els viatges que va fer pel món i el seu pas per diverses publicacions.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme.

[modifica] Referències

  1. «Condol per la mort de Josep Pernau». Generalitat de Catalunya, 14 novembre 2011. [Consulta: 16 novembre 2011].
  2. 2,0 2,1 «Josep Pernau mor als 80 anys a Barcelona». El Periódico de Catalunya, 14 novembre 2011. [Consulta: 14 novembre 2011].
  3. 3,0 3,1 «Es mor el periodista Josep Pernau». Vilaweb, 14 novembre 2011. [Consulta: 14 novembre 2011].
  4. Gutiérrez, Àlex. «Mor Josep Pernau, figura clau del periodisme de Transició». Diari Ara [Barcelona], núm. (15/11/2011), p.44. ISSN 2014-010X.
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües