Josep Piera i Rubio (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta i narrador valencià, com també traductor. Llicenciat en Magisteri, debuta amb una participació al recull col·lectiu Carn fresca, de joves poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70. La seva primera obra en prosa, Rondalla del retorn, l'any 1977, va guanyar el premi Andròmina. Després seguirien altres reconeixements com el Carles Riba o el Josep Pla. Al 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. La crítica el distingeix per una narrativa intimista que ha inclòs en el corrent de literatura del jo. La inspiració vindria dels nombrosos viatges pel Mediterrani i dels paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir de 1974.
Ha traduït de l'àrab (Ibn Khajafa) i de l'italià (Sandro Penna). Com a objecte de traducció, les seves paraules han passat al castellà, a l'anglès i a l'italià.
En un altre camp d'acció, va dirigir les activitats de l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició de Tirant lo Blanc) i l'editorial Tres i Quatre.
- 1976 Renou: la pluja ascla els estels
- 1978 Presoners d'un parèntesi
- 1979 Crits baden la tarda melodiosa
- 1980 El somriure de l'herba
- 1980 Esborranys de la música
- 1981 Mel-o-drama
- 1981 Brutícia
- 1983 Poemes de l'orient d'Al-Andalus
- 1985 Maremar
- 1987 Antologia
- 1991 Dictats d'amor (poesia 1971-1991)
- 1993 En blau
- 1999 En el nom del mar
- 2004 Cants i encants
Narrativa breu [modifica]
Infantil i juvenil [modifica]
- 1985 La raboseta i el rabosot
- 1986 Peret i Marieta
- 1989 En la ciutat dels jocs
Crítica literària i assaig [modifica]
Biografia, memòries i dietaris [modifica]
- 2001 Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March
- 2001 Francesc M. Miret, l'últim poeta romàntic (amb Antoni López i Quiles i Enric Ferrer Solivares)
- 2001 El temps feliç
- 2003 Arran del precipici
Traduccions fetes per l'autor [modifica]
Enllaços externs [modifica]
