Josep Pont i Gol

Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) fou un eclesiàstic i bisbe català, arquebisbe de Tarragona durant el període de 1970 al 1983.

Biografia

Neix a Bellpuig (Urgell, diòcesi de Solsona) el 9 d´abril de 1907.

L'any 1926 es va traslladar a Roma i es va doctorar en sagrada teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana l'any 1931. El 21 de març del mateix any va ser ordenat sacerdot a Sant Joan del Laterà i va oficiar la seva primera missa a les catacumbes de Sant Calixt.

Aquell mateix any va tornar a Catalunya i va ser designat vicari de la parròquia de Palau d'Anglesola, càrrec que va ocupar fins a l'esclat de la Guerra Civil. Durant la guerra va estar amagat a casa dels dirigents republicans del poble, i no va trepitjar el carrer fins que hi van arribar les tropes franquistes. Es va posar a disposició de les noves autoritats, que li van demanar que oficiés una missa a la plaça del poble. Va fer-ho parcialment en català.

Exerceix diferents serveis pastorals al seu bisbat de Solsona, on també li són confiades distintes responsabilitats diocesanes, entre les quals la de secretari de cambra i govern, essent bisbe d'aquesta seu el doctor Vicent Enrique y Tarancón.

Va ser nomenat professor i prefecte de disciplina del Seminari de Solsona. L'any 1948 va guanyar la càtedra de canongia doctoral de la catedral de Solsona, i l'any següent va ser designat secretari de cambra i de govern de la diòcesi per l'aleshores bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancón. Des d'aquest càrrec va treballar intensament per la unitat pastoral dels bisbats catalans i va impulsar els secretariats de catequesi, missions i Acció Catòlica.

Preconitzat bisbe de Sogorb el 4 d´agost de 1951, rep l´ordenació episcopal el 30 de novembre del mateix any a l´església arxiprestal de Bellpuig. Pren possessió de la diòcesi de Sogorb el 30 de gener de 1952. Després d´una remodelació de límits diocesans de què ell mateix té cura, és nomenat bisbe de Sogorb-Castelló el 31 de maig de 1960.

Participa en el concili ecumènic Vaticà II, on té algunes intervencions. El Vaticà II marcà definitivament l´estil pastoral de Pont i Gol: obert, dialogant, proper, renovador, evangelitzador i participatiu.

És nomenat arquebisbe de Tarragona el 26 de novembre de 1970. Per poders pren possessió d´aquesta seu metropolitana i primada el 21 de gener de 1971 i hi fa la solemne entrada el 24 del mateix mes.

El 1976, per primera vegada (i els primers a tot l´estat espanyol), els bisbes de Catalunya amb l´arquebisbe Pont i Gol com a metropolità fan la seva preceptiva visita quinquennal a Roma de manera conjunta. L´arquebisbe Pont i Gol, a través d´uns seus enviats i representants (el bisbe d´Urgell i el secretari general de l´arquebisbat de Tarragona) negocia un modus operandi amb el president Tarradellas, a Saint Martin le Beau, pel que fa a les relacions entre la Generalitat i els bisbes de Catalunya, basades en una mútua independència i sana cooperació.

Com a metropolità i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, impulsa la vertebració i la coordinació de l´acció pastoral de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya: Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tortosa, Vic. Amb entusiasme impulsa i acompanya el trasllat de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer, mort a l´exili el 1943, des de la cartoixa de La Valsainte (Suïssa) a la catedral de Tarragona, per a ser-hi definitivament inhumades, amb un cenotafi proper en recordança del doctor Manuel Borràs, bisbe auxiliar del cardenal, immolat en la revolta de 1936.

Tingueren especial ressò dues conferencies seves: La llengua de l´Església (1975, a Reus) i L´Església a Catalunya, quins camins? (Mollerussa, 1976). El 1981 rep de la Generalitat la distinció de la Creu de Sant Jordi. El 12 d´abril de 1983 el papa Joan-Pau II li accepta la dimissió que havia presentat prèviament per raó de l´edat. El 13 d´abril és nomenat administrador apostòlic de l´arxidiòcesi de Tarragona fins que el nou arquebisbe no en prengués possessió, fet que s´esdevindria el 12 de juny del mateix any. El 1988 rep el títol de fill adoptiu de Tarragona.

Els darrers anys de la seva vida transcorren a Tarragona i a Solsona, on mor el 4 d'octubre de 1995.

Escrits i reconeixement

La multiplicitat dels seus escrits, de tots els gèneres, adreçats a tota mena de grups d'arreu de Catalunya, i en ocasions ben diferents, demostren la seva proximitat a les persones i la seva sensibilitat com a cristià i bisbe a les variades realitats que s´anaven desvetllant l´últim quart de segle al nostre país. D´un tarannà afable, pacífic i senzill, Pont i Gol fou fidel als valors espirituals que representava com a bisbe, i sensible a les realitats humanes i culturals del país.

Fou reconegut a Catalunya i respectat i considerat en l´àmbit de l´Església d'Espanya. Moltes foren les persones que des de diferents instàncies de la vida ciutadana, cultural i política, i de la vida eclesial, trobaren en l´arquebisbe una persona que acull, escolta, comprèn i aconsella.

Cinc són les publicacions que ajuden a la divulgació de l´obra, sobretot escrita, d'aquest egregi prelat del segle passat.

Referències i fonts

• Arquebisbat de Tarragona
• anuaris.cat

Enllaços externs

• Breu biografia.
• Web de la família Pont