Josep Pujol i Brull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Pujol i Brull
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Alella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
La casa Pere Carreras i Robert, a Sitges

Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936) va ser un arquitecte, pintor[1] i intel·lectual polifacètic de començaments del segle xx.

Segons l'acta de defunció, va morir als 65 anys, al carrer Verdaguer, núm. 12, d'Alella. Era fill de Baldiri Pujol i de Assumpta Brull, i vidu de Cristina Puig del Campo, amb qui va tenir dues filles, Montserrat i Rosari.

Es titulà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 20 de desembre de 1899.[2] Amb una tasca constructiva a cavall, sobretot, de Barcelona i Igualada, les seves obres més conegudes són possiblement la Torre Boyer d'Igualada[3] i la casa Pere Carreras i Robert de Sitges (del 1906-1907). Pels voltants del 1907 va fer un plànol per a la reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, però tradicionalment es considera que l'obra va ser del mestre de cases Gaietà Miret i Raventós. El 1911 rebé la medalla d'or i diploma d'honor de la República del Salvador per un projecte[4] que, conjuntament amb el també arquitecte Manuel Vega i March, havia presentat per a la construcció d'un teatre a la capital del país.

A més de la seva faceta de pintor, com a il·lustrador realitzà postals per a la Unió Catalanista pels voltants de 1912 i intervingué en la primera edició de Marines i boscatges de Joaquim Ruyra (Barcelona: Joventut, 1903).

En el camp literari va ser l'autor de la lletra de la sardana coral d'Enric Morera, Marinesca (ca 1898), el traductor al castellà de l'obra de teatre d'Àngel Guimerà Gal·la Placídia[5] i al català de l'obra Torquemada en la hoguera de Benito Pérez Galdós (1903 Torquemada en el foch). Fou jurat del concurs de teatre que la revista Teatralia convocà el 1909. Col·laborà amb Adrià Gual en algunes funcions del seu Teatre Íntim, i el 1902 l'agrupació li estrenà La Oreneta: cuadro dramátich en un acte y en vers[6] amb música d'Enric Morera. El seu poema Fantasia d'amor va ser guardonat al Vuitè Certamen Literari d'Olot, el 1897.

Escrigué en la revista Joventut (1900, 1902[7]), en la revista Arquitectura y construcción (1902[8]), en la revista La Il·lustració Catalana (on el 1903 criticava l'obra del moblista Gaspar Homar a l'article Marqueteria, plafons decoratius.[9])

L'any 1907 dirigí la col·locació d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques.[10]

El 1899 es casà amb Cristina Puig del Campo, i n'enviudà el 1908; tingueren dues filles, Montserrat i Roser. Un germà (tingué també tres germanes, Concepció, Isabel i Assumpció) d'en Josep Pujol, Adolf Pujol i Brull, va ser un cirurgià i ginecòleg eminent que el 1923 fundà la "Clínica Pujol i Brull" (Enric Granados 83, Barcelona). Mort el 1932, el succeïren en la direcció de l'establiment els seus fills Adolf (-1989) i Carles Pujol i Llusà, fins que l'establiment tancà el 2002.

  • Casa "Cal Rates" a la plaça d'Espanya d'Igualada (1901)
    Casa "Cal Rates" a la plaça d'Espanya d'Igualada (1901)
  • Casa Aleix Gabarró. Rambla Nova, 27 d'Igualada (1902)
    Casa Aleix Gabarró. Rambla Nova, 27 d'Igualada (1902)
  • Casa Francesc Ollé, a la Rambla Sant Isidre, 13, d'Igualada (1903)
    Casa Francesc Ollé, a la Rambla Sant Isidre, 13, d'Igualada (1903)
  • Torre Boyer. Rambla Sant Isidre, 31, d'Igualada (1920)
    Torre Boyer. Rambla Sant Isidre, 31, d'Igualada (1920)
  • Casa Pere Carreras: Estucat del vestíbul
    Casa Pere Carreras: Estucat del vestíbul

Obres[modifica]

  • 1901, Cal Rates a la plaça d'Espanya 1, a Igualada[11]
  • 1902, Casa Aleix Gabarró i Castelló a la Rambla Nova 27, d'Igualada, conjuntament amb Pau Riera i Galtés[12]
  • 1902, Casa Gubern (Edifici Condeminas) al passeig de Colom, 11, de Barcelona
  • 1903, Casa Francesc Ollé, antiga Agència de la Igualadina, a la Rambla de Sant Isidre 13, d'Igualada[13][11]
  • 1904, reforma de la Casa Josep Vías i Paloma al carrer Tacó 15, de Sitges
  • 1906, Casa Pere Carreras i Robert de Sitges al carrer de Francesc Gumà, 23
  • 1907, projecte de reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, no portat a terme
  • 1909, tres naus industrials per a Baldomero Rovira al carrer de Zamora 72-76, de Barcelona[14]
  • 1909-1910, Casa Melcior, a la plaça de Sant Francesc de Lleida, en un projecte d'autoria dubtosa (compartida?) amb Francesc de Paula Morera i Gatell[15]
  • 1910, Granja de Can Llevallol, al Parc de Collserola[16]
  • 1911, Casa Joaquim Mateo i Eudal al carrer del Carme, 34[17] de Barcelona
  • 1912, tres edificis de la Fábrica de Duelas Vda. de Llusa y R. Masia en el barri de Buenabista-Altza, a Donostia. Cremades a l'any 1918, foren reconstruïdes en estil modernista per Francesc Guàrdia i Vial[18]
  • 191?, dues naus al Poblenou de Barcelona, adaptades el 1919 per Manuel Joaquim Raspall i Mayol per encabir-hi el Cinema Ideal[cal citació] (actualment Estudis Ideal), al carrer del Doctor Trueta 196-198 de Barcelona
  • 1920, Torre Boyer d'Igualada (a la Rambla de Sant Isidre 31-33, actualment restaurant Cal Ble)[3]
    • 1920, naus industrials Bella a Igualada[14]
  • 1922, Casa Sebastià Murtra al carrer de la Legalitat 10 de Barcelona[19]
  • 1929, Projecte a l'Ametlla del Vallès[20]
  • Casa del mosaic de Sant Jordi, a la plaça de la Llibertat, 6, al Masnou[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ Josep F.Ràfols Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millà, 1951-1954
  2. ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 Igualada. Llocs per visitar. Torre Boyer d'Igualada
  4. ↑ «Triunfo de dos arquitectos catalanes». La Vanguardia, 24-08-1911.
  5. ↑ Gala Placídia Barcelona: Casa Editorial de Teatro, 1916
  6. ↑ Ateneu Barcelonès, Manuscrit original de La Oreneta conservat a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès Arxivat 2014-09-07 a Wayback Machine.
  7. ↑ IMMA FARRÉ I VILALTA, VERDAGUER I «JOVENTUT»: HISTÒRIA D'UNA INSTRUMENTALITZACIÓ
  8. ↑ Arquitectura de Barcelona. J. C. Reyes Quijada, 1990, p. 1973. ISBN 8440479808. 
  9. ↑ «FERNANDO PINÓS - EXPOSICIÓ GASPAR HOMAR». Arxivat de l'original el 2008-02-25. [Consulta: 29 juliol 2008].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.festes.org/arxius/pitresbranques.pdf
  11. ↑ 11,0 11,1 Llacuna i Ortínez, Pau «El modernisme a Igualada». Miscellanea Aqualatensia, 3, 1983, pàg. 247-288.
  12. ↑ «Casa Aleix Gabarró i Castelló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  13. ↑ «Casa Francesc Ollé». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  14. ↑ 14,0 14,1 «BARCELONA / IGUALADA - josep Pujol». Modernisme (blog). Valentí Pons Toujouse, 09-05-2009.
  15. ↑ L'arquitectura modernista a Lleida[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Els municipis i el patrimoni».
  17. ↑ «Casa Joaquín Mateo Eudal». El poder de la palabra.
  18. ↑ Herreras Moratinos, Beatriz. «Altza, historia y patrimonio», 2001.
  19. ↑ «Casa Sebastiá Murtra». El poder de la palabra.
  20. ↑ «L'arquitecte Pujol Brull, de la societat Promoción de obras y servicios públicos de Barcelona». La Vanguardia, 08-03-1929.
  21. ↑ «Casa Pere Anton Millet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Pujol i Brull
  • Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edició ISBN 84-931852-0-5
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Pujol_i_Brull&oldid=33195490»