Josep Reynés i Gurguí
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1850 Barcelona |
| Mort | 4 juny 1926 (75/76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Professors | Rossend Nobas i Ballbé |
| Alumnes | Josep Monserrat i Portella |
Josep Reynés i Gurguí (Barcelona, 1850 - Barcelona, 4 de juny de 1926)[1] fou un escultor català.[2]
Biografia[modifica]
Fill de Pere Joan Reynés i Seguí (1815-1884), propietari natural de Palma[3] i de Francesca Gurguí de Barcelona. Format a l'Escola de la Llotja, amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana i a París (1873-1876), on va coincidir amb Manuel Fuxà. Ambdós havien estat aprenents al taller de Rossend Nobas. A París va treballar al taller de Jean-Baptiste Carpeaux (1827-1875) de qui va rebre la influència en un estil poc academicista i dotat d'un naturalisme àgil orientat cap al decorativisme.[4][5]
Obra[modifica]
Es dedicà principalment a la decoració d'interiors, caracteritzant-se per un virtuosisme anecdòtic d'influència francesa. El 1890 obtingué la primera medalla a Madrid per La violinista.[4]
- 1884: bustos dels pintors Marià Fortuny i Eduardo Rosales al taller Masriera, obra de Josep Vilaseca.[4]
- 1885: figura de Roger de Llúria situada al passeig Lluís Companys de Barcelona[6]
- 1885: bust femení en marbre a la Casa de la Ciutat (Barcelona)[4]
- 1885: bust en bronze de Cervantes a la Biblioteca de Catalunya[4]
- 1887: el relleu Barcelona rep les nacions (el fris de l'Arc de Triomf que mira cap al passeig de Sant Joan.[7]
- 1890: La violinista
- 1891: estàtua eqüestre de Maria Cristina d'Habsburg[4]
- 1893: Gerro amb nens del Parc de la Ciutadella, d'inspiració rococó[4]
- 1898: monument a El Greco i una estàtua sedent de Bartomeu Robert, a Sitges[4]
- L'Ascensió de Jesús per al Segon Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat (1903)
- Escultura de Josep Reynés, idéntica a su escultura Fuente de los Niños en el parque de la Ciudadela, Barcelona.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Reynés i Gurguí |
- ↑ «Los que mueren - José Reynés». La Vanguardia, 5-6- 1926, pàg. 6.
- ↑ «Josep Reynés i Gurguí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions any 1884. Registre núm. 6536.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Subirachs Burgaya, Judit. L'Abadia de Montserrat. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Volum 146 de Biblioteca Abat Oliba, 1994. ISBN 8478265775., pàg.144-146
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 177. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Fitxa a Patrimoni de Barcelona[Enllaç no actiu]
- ↑ Fitxa a Patrimoni de Barcelona[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.