Josep Roig i Bergadà
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Roig y Bergadá 18 agost 1864 Tarragona |
| Mort | 22 març 1937 (72 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 4 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899 | |
| Circumscripció | Sant Feliu de Llobregat |
| 13 de juny de 1901 – 27 de març de 1903 | |
| Circumscripció | Sant Feliu de Llobregat |
| 5 d'octubre de 1905 – 30 de març de 1907 | |
| Circumscripció | Sant Feliu de Llobregat |
 Alcalde de Barcelona | |
| febrer de 1910 – desembre de 1910 | |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918 | |
| President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
| 9 de novembre de 1932 – 5 de desembre de 1934 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Partit Liberal |
.jpg)
Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.
Biografia[modifica]
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en dret mercantil. Formà part del consell d'Administració de La Maquinista Terrestre y Marítima. Alhora, milità a la facció demòcrata del Partit Liberal, impulsada per José Canalejas, amb la que fou elegit diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1898, 1901 i 1905. També fou alcalde de Barcelona entre febrer i desembre de 1910. El 1911 fou nomenat senador vitalici, i com a tal va defensar al Congrés de Diputats el projecte de llei de mancomunitats provincials.[1]
Durant la crisi provocada per la vaga general de 1917 formà part de l'Assemblea de Parlamentaris i donà suport a un eventual estatut d'autonomia per a Catalunya, raó per la qual va ser un dels tres presidents de la Comissió creada per tal de redactar-lo. Fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia el 9 de novembre de 1918, però degut a l'actitud hostil vers l'autonomia catalana de Santiago Alba Bonifaz va dimitir el 5 de desembre del mateix any i provocà una forta crisi de govern. Durant el seu curtíssim mandat creà els tribunals de menors.[2] Va ser també membre del Consell d'Estat i fiscal del Tribunal Suprem.
Amb la República Roig i Bergadà, defensor d'una monarquia parlamentària i d'un regionalisme democràtic, va voler ingressar a la Dreta Liberal Republicana de Catalunya, però aviat s'apartà de l'activitat política.
Com a advocat, va intervenir en els conflictes entre els empresaris i els treballadors, i també fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1933-1934 i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1935-1936. Va participar en la defensa de la llei de creació del Tribunal de Cassació de Catalunya davant del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República.[3]
Va col·laborar als periòdics La Rambla, La Vanguardia en temps de Gaziel,[4] i al Butlletí de la Cambra Mercantil.[2] La ciutat de Tarragona li ha dedicat un carrer.[1]
Obres[modifica]
- Las sociedades de responsabilidad limitada (Barcelona 1930)
- Doctrina liberal y democrática (Madrid 1931), que recull els articles censurats durant la Dictadura al diari madrileny La Libertad
- De la función judicial en el Estatuto catalán (Madrid 1932)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Jou i Mirabent, Xavier. "Josep Roig i Bergadà: aproximació biogràfica". A: Recull Josep Roig i Bergadà (1864 - 1837). Tarragona>: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1993. Pàg.13-14
- ↑ 2,0 2,1 Carod-Rovira, Josep Lluís. Cent personatges: del Baix Penedès al Montsià. Tarragona: El Mèdol, 1985, p. 142.
- ↑ 200 años de historia de Tarragona. Tarragona: Diari de Tarragona, 2008, p. 159.
- ↑ Biografies de Tarragona. Benicarló: Onada, 2011, p. Vol. II p. 80.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Roig i Bergadà |
- «Josep Roig i Bergadà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa al Congrés dels Diputats
- Obituari al diari ABC
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Collaso i Gil |
Alcalde de Barcelona feber-desembre 1910 |
Succeït per: Salvador de Samà i Torrents |
| Precedit per: Antoni Maura i Montaner |
Ministre de Gràcia i Justícia_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (novembre-desembre) 1919 |
Succeït per: Alexandre Rosselló i Pastors |
| Precedit per: Ramon Coll i Rodés |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1932-1934 |
Succeït per: Amadeu Hurtado i Miró |
Antoni Sedó Pàmies (1876-1879/1884) · Miquel Elías i Marchal (1881) · Josep Ramoneda i Nonés (1886) · Josep Comas i Masferrer (1891) · Joan Martí i Torres (1891) · Josep Maria Cornet i Mas (1896) · Josep Roig i Bergadà (1898/1901/1905) · Lluís Sedó i Guichard (1899) · Josep Lletget Sardà (1903) · Laureà Miró i Trepat (1907-1914) · Antoni Jansana i Llopart (1916) · Antoni Miracle i Mercader (1918-1923) |  | |
- Advocats barcelonins contemporanis
- Alcaldes de Barcelona
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Polítics tarragonins
- Senadors
- Diputats pel districte de Sant Feliu de Llobregat
- Presidents de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
- Advocats tarragonins
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona